El cas de la Maricarmen ha provocat moltes reaccions, tant al carrer com al govern espanyol, que va aprovar a correcuita dos decrets per calmar els moviments socials que li demanen mesures per protegir els llogaters. També ha obert un debat, tot i que més en àmbits econòmics, sobre el fet que hagin de ser els privats, en aquest cas els propietaris, els que subvencionin el lloguer de persones vulnerables, fins i tot amb la justícia a favor. I, de retruc, també sobre les eines de les administracions per a donar-hi resposta.

Mentre els decrets es focalitzen en regulació i restriccions per als propietaris, el cert és que l’aportació pública cada vegada és menor. Com a mínim, a Catalunya, que suspèn en habitatge. Segons les dades de la mateixa Generalitat, l’any passat van caure les xifres de lloguers socials gestionats pel Govern, també el parc de pisos de lloguer social, les ajudes al lloguer i les llicències d’habitatge protegit. Les xifres són negatives en totes les tipologies d’habitatge de propietat o gestió pública. Tot plegat mentre els sol·licitants creixen i els perfils canvien.

Segons les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que depèn de la conselleria de Territori, el 2025 les administracions catalanes van mediar en la concessió de 910 lloguers socials, un 19,7% menys que el 2024 i un 40% menys que fa tres anys. Si es compara amb fa 15 anys, la xifra actual no arriba a una tercera part del que es gestionava llavors.

Podria pensar-se que és per manca de sol·licitants, però el cert és que també baixa l’oferta de pisos de lloguer social. Catalunya va tancar l’any passat amb 7.704 pisos ocupats amb un lloguer social, 86 menys que un any abans i 200 menys que fa tres anys.

Crida l’atenció el canvi en el perfil del beneficiari d’un lloguer social, ja que en només tres anys, entre el 2022 i el 2025, s’ha passat del fet que menys del 30% de les unitats de convivència tenien ingressos bruts anuals a partir de 25.000 euros a què siguin la meitat. El que no ha canviat gaire és l’edat, ja que dos terços tenen menys de 50 anys –les persones grans, per tant, no en són els principals beneficiaris–, ni la quota de lloguer, ja que tres quartes parts paguen entre 350 i 699 euros al mes. Això sí, en tres anys s’han duplicat, fins al 15%, els que paguen 700 euros o més.

Destinat específicament als joves, el Govern disposa també d’ajudes al lloguer. En un moment en el qual accedir a un pis és molt difícil, tant pels alts preus com pel descens de la demanda, les ajudes a l’emancipació també van a la baixa. El 2025, es van concedir a Catalunya 83.928 ajuts, un 4,5% menys que l’any anterior, quan es van vorejar els 88.000. Val a dir, però, que la del 2024 va ser una xifra rècord i la del 2025 és la segona marca de la sèrie històrica, i que els diners destinats l’any passat sí que es van incrementar, en un 7,5%, fins als 200 milions d’euros.

Habitatge protegit: 3.100 pisos per a 129.000 sol·licitants

L’habitatge protegit (HPO) és una altra de les eines de les administracions per ajudar a l’emancipació. Els beneficiaris no tenen els nivells de vulnerabilitat d’aquells que necessiten un lloguer social, però tampoc poden accedir al mercat lliure, encara que, en aquest cas, de compra. L’any passat, van obtenir qualificació provisional d’HPO 3.128 pisos, dels quals més de 1.000 promoguts per privats i més de 500 per cooperatives. L’Incasol només en va promoure 55.

Com la resta, també baixa, un 15,5%. El 2024 se’n van fer més de 3.600, dels quals, 232 de l’Incasol, que, per tant, ha deixat de fer tres de cada quatre pisos de protecció. El 2022 i el 2023, aquesta institució pública que depèn del Govern no en va promoure ni un. El 31 de desembre del 2025, hi havia a Catalunya 94.146 habitatges amb protecció oficial vigent, però només 15.000 de la Generalitat. Els ens locals en tenien 25.500 i els promotors privats, més de 53.500.

Aquestes xifres contrasten amb la demanda d’HPO, que s’ha disparat en els últims anys. El 2025 va acabar amb més de 129.000 inscrits al registre de sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial, dels quals més de la meitat, gairebé 66.000, s’hi van inscriure l’any passat.