Aquesta setmana, vaig tenir el privilegi de participar com a ponent a una trobada de directius, organitzada per SAP a Barcelona. Entre les diverses ponències, es va incloure la participació d'experts en intel·ligència artificial del MIT (Massachussets Institute of Technology). Van mostrar com s'està utilitzant la tecnologia per abordar qüestions fonamentals per a les societats, tals com el compliment dels objectius per a 2050 de l'empremta de carboni per habitant, els sistemes d'autenticació i verificació d'identitats, i finalment, els wearables amb funcions de monitoratge de constants vitals per a qüestions relacionades amb la salut.

Més enllà del curiós d'algunes d'aquestes invencions i possibles aplicacions, el més sorprenent va ser adonar-se que tots tenim al cap a la intel·ligència artificial com el gran enemic de l'ocupació, de les persones, de les nostres tasques, de tot el que substituirà quant a treball humà es refereix. Tanmateix, els principals centres d'investigació del món estan posant el focus en com fer servir la intel·ligència artificial per solucionar molts dels grans problemes de la humanitat: seguretat, salut i sostenibilitat.

Sempre he afirmat que intel·ligència artificial no és intel·ligència ni és artificial. És, simplement, capacitat computacional. La computació, tanmateix, ha fet un pas de gegant en la història de la humanitat. En els seus primers passos, la computació avançava en la realització de càlculs. En aquesta era, no es tracta de calcular, sinó de com combinem les dades disponibles de diferents fonts d'informació.

Vam creure al seu dia que blockchain serà la base d'un futur de criptomonedes, i resulta que es converteix en l'essència de la seguretat a la xarxa i de les futures formes de verificació d'identitat, minimitzant les possibilitats dels hackers o usurpadors d'identitat. Vam creure al seu dia que la connectivitat revolucionaria el món a través de la desaparició del presencial i tot el físic, i resulta que la connectivitat serà la base que permeti interrelacionar informació amb el cos humà, les ciutats, els carrers i les coses. Vam creure al seu dia que Internet substituiria als mitjans de comunicació i els ha reforçat, convertint-se no en un mitjà en si mateix, sinó en una forma de transmissió d'informació, com el seu dia les ones de ràdio.

Va dir el profeta Isaïes a la Bíblia que "els camins del Senyor són inescrutables". La coneguda citació bíblica aplica també la tecnologia. Resulta paradoxal que la logística, la distribució física de productes o la mobilitat ciutadana no només continuïn sent focus principal de moltes empreses, sinó que són alguns dels sectors amb més creixement. Gairebé totes les previsions que es fan sobre com la tecnologia modificarà la faç de la Terra acaben resultant fallides. Per què?

L'explicació és ben senzilla. Confonem el mitjà amb el missatge; prenem el què i el convertim en un com. Així, directament. La tecnologia, des del principi dels temps, ha estat un mitjà, no una fi. Una de les primeres tecnologies en l'Edat de Hierro, mai no es va pensar que, a més d'armes i eines per a l'agricultura, el ferro s'utilitzaria per a estris domèstics, tals com vasos, gerres i bols, que van permetre, entre altres coses, cuinar i bullir a grans temperatures, produint uns canvis transcendentals en els hàbits alimentaris i la nutrició, així com en fer digeribles aliments que, fins ara, no ho eren.

La tecnologia, i la intel·ligència artificial ho és, és una peça més d'un Llec, d'un gran puzle. Mai no és un fet aïllat. No és un visitant nou que arriba a una illa deserta. Al contrari. És un forà que s'afegeix a una gran comunitat d'indígenes. Les seves vides i cultures s'entrellaçaran per donar transformar l'ètnia.

Per això, mai no ens en sortim amb la tecnologia. Continuem oblidant que és un mitjà. Totes les noves aplicacions, enlluernadors moltes elles, per produir música, imatges o textos, pensem que són una fi en si mateixes? No! Seran un mitjà per a moltes altres coses que fins i tot no podem ni tan sols imaginar.

Ja els va passar als nostres avantpassats amb el ferro. I no ha deixat de succeir una sola vegada des d'aleshores.