La cimera de BRICS que va concloure el 12 i 13 de setembre passats a Nova Delhi prova que el vell ordre mundial està canviant. Per trobar solucions a alguns dels problemes més complexos de la humanitat, ja no serveix l'escenari dels últims 40 anys. Ara és necessari comptar amb les parts del món que abans quedaven al marge de la presa de decisions d'alt nivell.

El grup de nacions BRICS es va organitzar fa menys de dues dècades. Aquests 11 països representen una quarta part del PIB nominal mundial, aproximadament la meitat de la seva població i disposen d'alguns dels productors i consumidors d'energia més importants. Són massa rellevants per passar-los per alt, encara que també massa diversos per funcionar com una aliança geopolítica convencional. No obstant això, aquesta podria ser una de les seves fortaleses.

El grup està integrat per països amb sistemes polítics diferents, interessos estratègics diversos i relacions complexes amb Occident. La Xina i l'Índia continuen sent competidors estratègics. Rússia es troba immersa en una àmplia confrontació amb Europa, l'OTAN i els Estats Units. L'Iran està immers en una guerra regional.

Però el creixement dels BRICS revela que els països ja no se sotmeten passivament a les polítiques i agendes dictades per altres superpotències mundials. I que poden alçar la veu i actuar amb iniciativa. Donada la magnitud dels desafiaments globals als quals s'enfronta el món, com els problemes interrelacionats de l'economia global i el ràpid canvi climàtic del planeta, corren el risc de deixar enrere les nacions en desenvolupament. Això té el potencial de canviar les regles del joc.

La cimera de BRICS que va concloure el 12 i 13 de setembre passats a Nova Delhi prova que el vell ordre mundial està canviant

En el seu origen, els BRICS semblaven un mecanisme per pressionar els països rics i participar en la gestió de l'economia mundial. Però l'alumne avança al mestre. La marca es consolida, convertida en sinònim de canvi, mercats i creixement. La cooperació entre els països emergents pot exercir un paper en l'escenari mundial i oferir alternatives. Només han de demostrar que són coherents i poden treballar en equip.

No són un altre bloc geopolític, i encara que cada país defensa els seus propis interessos, la seva estratègia és promoure el codesenvolupament respectant la història, cultura, sistema polític i sistema econòmic de cada nació. I, òbviament, el món necessita més connexions i consens entre els blocs ja existents.

Aquest impuls per assolir el consens es va fer palès l'últim dia de la cimera, quan una declaració conjunta va instar totes les parts en conflicte amb l'Iran a actuar amb moderació i evitar agreujar la situació. Si bé ningú afirma que aquest comunicat sigui la solució als problemes de l'Orient Mitjà, aconseguir que gairebé una dotzena de països amb interessos contraposats coincideixin en la necessitat de moderació té un valor innegable.

Aquest consens es va demostrar l'últim dia de la cimera, amb una declaració conjunta de valor innegable: amb relació al conflicte de l'Iran, van demanar a totes les parts actuar amb moderació.

En un món dividit, és valuós tenir una organització que manté les seves relacions malgrat les divisions geopolítiques

Els països dels BRICS no estaran d'acord en tot, ni s'espera que ho estiguin. Però, en un món dividit, és valuós tenir una organització que té les portes obertes a països aliens i manté les seves relacions malgrat les divisions geopolítiques.

No és suficient per resoldre totes les diferències, però és un enfocament nou davant les rivalitats i guerres com a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que encara defineixen el món en termes de competència,

En els últims anys hem presenciat una transformació política i econòmica radical. I molts països, en particular els de l'Orient Mitjà i el sud global, ja no han d'alinear-se amb un bàndol ideològic o un altre. Poden formar part d'un sistema complex i multipolar que requereix pragmatisme, habilitat diplomàtica i voluntat de forjar relacions noves.

Segurament els temps en què l'ONU era considerada l'única autoritat de l'anomenada "comunitat internacional" hagin canviat, encara que continua sent una força poderosa i necessària. Els BRICS mostren que, a mesura que el món canvia, també ho fa la diplomàcia per incloure en la resolució dels problemes tots els països, no solament les potències occidentals.