Els bons ajuden unes borses a la recerca de referències
- Luis Aparicio
- Barcelona. Diumenge, 3 de setembre de 2023. 19:30
- Actualitzat: Diumenge, 10 de setembre de 2023. 12:21
- Temps de lectura: 2 minuts
Va passar el mes d'agost sense pena ni glòria per a les borses i aquesta setmana es va tancar en positiu malgrat el mal comiat de divendres passat. El realment ressenyable del mes passat va ser el moviment a l'alça dels tipus dels bons als mercats secundaris, que van tocar el seu màxim anual amb la referència nord-americana en el 4,33%. Els bons resumeixen les expectatives del dia a dia dels tipus d'interès i digereixen les dades macroeconòmiques que es van coneixent. Un escenari de fortalesa econòmica i elevada inflació encoratja la venda de bons amb la caiguda dels seus preus i l'elevació de les rendibilitats, mentre que la debilitat econòmica i el control inflacionista permeten que entrin els diners a la renda fixa sabent que ja estem movent-nos en les rendibilitats més altes i que només és possible esperar caigudes. Però aquests màxims d'agost mostren que les incògnites encara no s'han aclarit, encara que sembla que anem pas a pas pel bon camí.
Com indiquen des de Market Screener, els inversors continuen afavorint un escenari central basat en tres pilars: el final del cicle d'enduriment monetari seguit d'una baixada de tipus a partir de 2024, un aterratge suau de l'economia nord-americana i una inflació sota control. De moment, les últimes dades macroeconòmiques dels Estats Units els estan donant la raó: l'índex de preus subjacent (PCE) es va situar en el 3,7%, davant el 3,8% previst, mentre que les nòmines no agrícoles es van estabilitzar mes a mes en 187.000, davant una estimació de 170.000, per a una taxa d'atur del 3,8%. Com a conseqüència immediata, el rendiment del bo nord-americà a 10 anys va caure bruscament després d'assolir els seus màxims de 2023 entorn del 4,33%. Per desgràcia, la sort encara no està tirada. Tanmateix, caldrà superar la zona del 4,00% abans d'esperar una caiguda més pronunciada.
A Europa, les coses es troben més complicades. Pel costat positiu, per a l'escenari de tipus més baixos, ajuda la desacceleració econòmica i unes dades manufactureres que segueixen en nivells de recessió. Tanmateix, el control de la inflació resulta més complicat, sobretot per la pujada de l'energia i la imparable cursa de creixement dels preus dels aliments. L'índex de preus de consum (IPC) a l'eurozona s'ha estancat a l'agost en el 5,3% interanual que ja va marcar el juliol, segons les dades publicades dijous passat per Eurostat, quan l'expectativa era que retrocedís a un 5,1%. Per la seva part, l'IPC subjacent (exclou energia, aliments, alcohol i tabac) ha desaccelerat aquest més d'un 5,5% a un 5,3%. Encara que va en línia amb l'esperat, aquesta desacceleració és molt lenta.
Per això, els analistes ja estan pensant en la pròxima reunió del BCE el 14 d'aquest mes de setembre, en la qual Christine Lagarde haurà de decidir si mantindrà el preu dels diners a l'eurozona en el 4,25% o haurà d'aplicar més medicina monetària en forma de pujades. El consens del mercat dubta sobre la necessitat de la Reserva Federal nord-americana d'elevar les seves taxes (ara en el 5,25%), mentre que té clar que el BCE sí que ho farà, encara que dubta que sigui en aquesta cita propera o esperi encara a recollir més dades econòmiques.
Entrem en una setmana que s'espera tranquil·la per als mercats, amb baixos volums de contractació i on, a més, dilluns és festiu als Estats Units pel Dia del Treball. Borses i mercats de bons tanquen, deixant sense referències les places europees i asiàtiques.
Tanmateix, el discurs de Christine Lagarde, els indicadors PMI de serveis de dimarts i dimecres, l'últim Llibre Beix de la Reserva Federal i les habituals peticions setmanals de subsidi d'atur als EUA de dijous marcaran el ritme de la setmana. També dijous tenim la revisió del PIB europeu del segon trimestre que va ser del +0,6% que, probablement, es recalculi a la baixa. Les publicacions d'empreses es limiten gairebé exclusivament a les de mitjana capitalització: BKW, Acceleron, Tod's, Neurones, D'Ieteren, Rubis i Stef són alguns dels noms que figuren a les prestatgeries europees.
De tota manera, si segueixen de prop el dia a dia dels mercats, veuran que és fàcil apreciar que estem bàsicament en un moviment de ziga-zaga amb entrades ràpides en valors castigats que es tornen a corregir l'endemà i viceversa. Moviments sense tendència que permeten als més eixerits guanyar-se un jornal.