Fa vint-i-cinc anys, quan el fenomen de la globalització feia els seus primers passos, es va posar molt de moda un terme d'aquests que tant agrada al món del management anglosaxó, sense pàgina al diccionari i fusió d'altres termes. La paraula en qüestió era "glocal", i sorgia de fusionar global i local.

El que es venia a propugnar era que les empreses havien de pensar globalment encara que actuessin localment. És a dir, que la globalització no suposava necessàriament ser present en altres països com a marca, fabricant o distribuïdor, sinó que incloïa dos elements que, amb el temps, podien ser rellevants per a la supervivència dels negocis.

En primer lloc, la forma de pensar. En negocis, la manera de pensar inclou l'estratègia, el model de negoci, la cadena de valor o l'avantatge competitiu. En segon lloc, elements tals com aliances clau i establir contactes amb possibles proveïdors.

Curiosament, la crisi de subministraments, acompanyada d'inflació, ha propiciat un marc competitiu on allò "glocal" s'ha revelat com un factor clau de supervivència i de competitivitat. El 94% de les empreses industrials espanyoles es veuen afectades per l'escassetat de recursos. Aquesta mateixa setmana, transcendia una notícia alarmant: hi havia escassetat de cisplatí, fàrmac per al tractament de malalties oncològiques mitjançant quimioteràpia.

Falten metalls, falten components, falten persones, falta energia i, ara també, falta aigua. L'escassetat posa pressió sobre els preus de cost i, aquests, al seu torn, sobre la inflació. El control de la inflació en aquest 2024 no és només necessari. És, com diuen els anglesos, mandatory. O el Banc Central Europeu veu la inflació reduir-se o es negarà a baixar els tipus d'interès. I tant famílies com empreses necessiten veure una baixada dels costos de finançament de manera urgent. I ja no diguem el sector immobiliari. Les firmes d'hipoteques continuen a la baixa.

Un empresari, gràcies a una xarxa de col·laboració establerta localment des d'Espanya, quan els seus preus de cost es van disparar un 400%, va poder assegurar-se la matèria primera i va arrasar la competència

En aquesta tessitura, ser glocal ha salvat alguns negocis, petits i grans, del país. Aquesta setmana, convidat per l'Associació de l'Empresa Familiar d'Aragó, que celebrava la seva assemblea general, un empresari d'una de les més importants empreses espanyoles del sector de l'alimentació, m'explicava que aquesta aproximació glocal no només li havia salvat del control dels costos i assegurat la cadena de subministraments, sinó que li havia permès arrasar la seva competència. Feia anys que teixia xarxes de col·laboració, d'informació i fins i tot d'ajuts a països en desenvolupament en els quals s'obtenien matèries primeres clau per a l'esmentada empresa.

Arrenca la crisi de subministrament i els preus de cost dels ingredients clau dels seus productes es disparen un 400%. Gràcies a una xarxa de col·laboració establerta localment des d'Espanya, però pensada globalment, no per vendre ni per facturar, sinó per col·laborar, ajudar i conèixer, l'empresa va poder, ràpidament, iniciar un canal de subministrament alternatiu que li va assegurar matèria primera i pujades de preu molt inferiors a les que s'estaven produint als canals ordinaris de distribució i importació.

Quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, la Unió Europea va poder redefinir tot l'esquema d'abastiment de gas d'Europa. Això, vint anys enrere, hauria estat impossible aconseguir-ho en vuit mesos.

Doncs ser glocal és el mateix, però a petita escala. Sigui una gran empresa, sigui una petita empresa, el món està tan agitat, els mercats tan bojos, els preus tan erràtics i l'escassetat tan sobtada i inesperada, que toca ser en altres llocs malgrat tenir un negoci local. No importa si parlem d'indústria o serveis. Fins i tot al sector turístic.

La tecnologia i la digitalització permeten saltar-se els canals a l'engròs i les xarxes de distribució internacionals. S'aconsegueixen millors preus anant a un fabricant o productor en origen que no a través dels grans operadors mundials que, en escassetat de matèries, fan el seu agost.

Atenem una globalització de one to one, fragmentada, de xarxes directes, de desintermediació. Una cosa mai vista.

Be glocal, my friend.