Passats els primers 60 dies de l’inici de la guerra entre els Estats Units i Israel i l’Iran, es comença a disposar de les dades d’una primera onada de l’impacte econòmic del conflicte, cosa que ens permet fer un primer balanç. I és que l’actual crisi comportarà diverses onades d’impacte, amb successives transmissions i derivades. Així, aquesta primera onada implica efectes sobre totes les cadenes de producció primària, properes a les energies (per exemple, la indústria electrointensiva i el transport i logística), i això afecta més tard el conjunt de totes les cadenes de valor, sigui per via directa o indirecta, i després vindran els efectes de segona ronda, d’empreses a consumidors -trasllat de costos a preus per tensionaments de la capacitat d’absorció empresarial via eficiència i marges- i de treballadors a empreses -reclamació d’augments salarials per compensar les pujades de preus-. No només s'apugen els preus del petroli i del gas, primer esglaó d’un reguitzell d’efectes, sinó també els de les primeres matèries en general, i a continuació augmenten els preus i costos de productes i sectors que depenen d’elles, com els aliments, així com els tipus d’interès arrossegats per la inflació. Segons el Banc Mundial, el canal de transmissió suposa que un augment d’un 10% en el preu del petroli per pertorbacions en el seu subministrament pot impulsar els preus del gas natural entorn d'un 7% i els dels fertilitzants més d’un 5%. Per la seva banda, l’activitat econòmica es frena per la incertesa, la pujada de preus i els colls d’ampolla en els aprovisionaments. Cal tenir present que per l’estret d’Ormuz es mou prop del 35% del comerç mundial de petroli que transita per mar i que el conflicte està suposant una davallada en l’oferta global de gairebé 10 milions de barrils de cru al dia.

Les dades dels mesos de març i abril permeten, doncs, observar una primera onada de l’impacte econòmic del conflicte, concretat, bàsicament, en els preus en els mercats de primeres matèries -principalment energètiques-, en els mercats financers, i en els mitjans que fan possible la globalització, com per exemple el transport. Es tracta dels inputs corresponents a les fases inicials de les cadenes de valors dels diferents sectors productius i ens anticipen possibles conseqüències posteriors sobre les cistelles de la compra de les famílies. Així, el preu del petroli en la seva varietat Brent ha pujat des dels 72 dòlars el barril a l’inici del conflicte als 118 dòlars el barril al tancament de març, mentre que finalitza l’abril superant els 124 dòlars el barril, després d’arribar en alguns moments de la darrera setmana als 126 dòlars, el seu nivell més elevat des del 2022. El darrer any han pujat un 72% i els preus mitjans han ascendit un 65,5% entre el febrer i l’abril. L’Índex de Primeres Matèries de Dow Jones s’ha incrementat un 15,5% des del començament del conflicte fins al 30 d’abril, mentre que els metalls ho han fet, segons la London Metal Exchange, un 12% entre mitjan de març i mitjan d’abril, amb una alça de l’alumini d’un 15% entre el febrer i el 30 d’abril, alhora que en el cas dels fertilitzants, la urea ha augmentat un 77,3% entre l’inici de la guerra i finals d’abril.

Per la seva banda, la incertesa, l’augment dels riscs i les expectatives d’inflació han fet que els mercats financers experimentessin una extrema volatilitat de la mà de les declaracions i les decisions del president nord-americà, acompanyats d’una important pèrdua de confiança d’inversors i estalviadors sobre l’evolució dels mercats de valors, i d’un fort ascens dels rendiments dels bons de l’eurozona i de la resta del món, mentre que l’euríbor a un any passà del 2,217% a finals de febrer a un 2,848% en acabar l’abril. Per últim, els nòlits en contenidors s’han incrementat un 50% entre l’inici del conflicte i el 30 d’abril, amb una estabilitat més elevada la segona quinzena d’aquest últim mes, alhora que pujaren les pòlisses d’assegurança del trànsit marítim.

L’augment dels riscs i les expectatives d’inflació han fet que els mercats financers experimentessin una extrema volatilitat

També es disposa d’uns primers indicadors sobre l’activitat econòmica. En aquest sentit, l’Índex PMI de S&P Global de l’eurozona dels mesos de març i d’abril revela l'alentiment i caiguda generalitzada del creixement econòmic de la regió, amb el dinamisme més feble dels darrers disset mesos i fins i tot una possible contracció les últimes setmanes. Els bons inicis d’any han desaparegut per l’ascens dels preus energètics, la volatilitat dels mercats financers i la disrupció de les cadenes de subministrament. Les condicions de la demanda s’han deteriorat amb una davallada accelerada de les noves comandes, mentre que els costos dels aprovisionaments s’incrementaren significativament i els preus pujaren als nivells més elevats dels darrers tres anys, per l’energia i pels colls d’ampolla i retards significatius en l’abastament -majors retards des de mitjans del 2022. L’ocupació ha disminuït, més al març que a l’abril, assolint-se el descens més gran dels últims tretze mesos, i les expectatives i la confiança empresarials s’afebliren, sobretot les relatives a l’abril, després del màxim del passat febrer. El sector serveis ha tingut un pitjor comportament que la indústria manufacturera -animada per la constitució d’estocs de seguretat enfront de les pujades de costos, l’escassetat de subministraments i la interrupció de les cadenes de proveïment-, encara que aquesta patí una contracció més elevada dels llocs de feina i un impuls més elevat dels costos, el major dels darrers anys.

Un exemple d’aquest panorama a Europa està a Alemanya, on l’Índex Business Climate de l’ifo Institute baixà 4,1 punts entre el febrer i l’abril, assolint el nivell més baix des del maig del 2020, sobretot en els sectors serveis i construcció, estenent entre les empreses la incertesa -a cotes del 2022- i el pessimisme de cara als pròxims mesos i ajornant qualsevol esperança de recuperació econòmica a curt termini.  Les dades d’Eurostat confirmen l’anterior, d’una banda, amb un creixement anual de la Unió Europea d’un 0,8% en el primer trimestre de l’any, amb riscos de contracció a l’eurozona durant el segon, i, de l’altra, amb una pujada de la inflació d’un 3% el mes d’abril, antesala d’uns efectes negatius dels mercats energètics que es perllongaran i s’intensificaran a mesura que disminueixin les existències de petroli. No es pot oblidar que entorn d'un 60% de l’energia que es consumeix a la Unió Europea ve de l’exterior. Amb aquest panorama s’ha activat  l’alarma de l'estagflació.

En el cas d’Espanya, aquesta primera onada d’impacte s’ha concretat en una pujada de la inflació durant els mesos de març i abril, amb uns Índexs de Preus al Consum (IPC) respectius d’un 3,4% i d’un 3,2%, significativament més elevats que els del febrer, nivells no assolits des de mitjans del 2024. En bona part, aquests s’han vist arrossegats a l’alça pel component energètic, principalment combustibles, però cal tenir present, al contrari, que aquests increments s’han vist moderats per algunes de les 80 mesures anticrisi aprovades pel govern el març passat. Pel que fa a l’activitat econòmica, l’Índex PMI de S&P Global palesa que Espanya ha estat un dels països europeus amb major creixement els mesos de març i d’abril, si bé la indústria manufacturera ha experimentat una desacceleració, amb significatives davallades de la producció i de les comandes el març i un millor comportament l’abril, així com un descens de les exportacions i una incertesa notable i generalitzada. Val a dir que els costos dels inputs assoliren el nivell més elevat des de juny del 2022, alhora que es produïren caigudes en la cadena de subministrament, allargament en els terminis de lliurament -fins a períodes de fa més de tres anys-, escassetat de productes, i reducció dels estocs tant de primeres matèries com, sobretot, de béns acabats.

En el cas d’Espanya, aquesta primera onada d’impacte s’ha concretat en una pujada de la inflació durant els mesos de març i abril

La preocupació de la indústria s'estén a les llars, com posa en relleu l’Índex de Confiança del Consumidor (ICC) del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Ha caigut 17 punts entre el febrer i el març, situant-se en un dels nivells més baixos dels darrers anys, 66,9 (12,7 punts menys que el març del 2025), fruit de la brusca davallada tant de la valoració de la situació actual com de la relativa a les expectatives de futur. El Baròmetre del CIS de l’abril avança que un 83,9% de les persones que responen es mostren una mica/bastant/molt preocupats, destacant que els principals aspectes que els afecten són la pujada del preu dels carburants, l’increment del cost de la factura de llum i gas, i l’encariment de la compra. De fet, alguns sectors, com l’alimentació i la distribució, ja parlen de lleugers signes d’aturada i de major prudència en el consum familiar, i anticipen retallades en les compres els pròxims mesos. Pel que fa específicament a la inflació, s’esperen alts i baixos en els mesos vinents i que l’alça es pugui traslladar de l’IPC a la inflació subjacent, per l’afectació de les cadenes de valor del conjunt dels béns i serveis.

Darrerament, s’estan fent públiques notícies que recullen la incidència negativa que el conflicte bèl·lic està tenint sobre sectors productius i empreses (siderúrgia, química, ceràmica, ciment, paper, aerolínies…), antesala del que serà una nova fase de l’impacte econòmic del conflicte al Golf Pèrsic, i que suposarà una extensió de les pujades de preus a altres productes i serveis, especialment pel consum. Algunes enquestes palesen una disposició creixent de les empreses a apujar els seus preus, atès que aquestes han esgotat el combat a la inflació via interna (estructura de costos, marges, productivitat…), cosa que evidencia que possiblement ja s’estan produint efectes de segona ronda de la inflació. Atenció especial mereixen, en aquest sentit, els problemes de proveïment i d’encariment dels fertilitzants, atès que la zona en guerra és un punt estratègic en la seva producció i comercialització mundials. La situació actual coincideix amb l’època de sembra en tot l’hemisferi nord i els problemes repercutiran els pròxims mesos sobre els consumidors via augment de preus i de restriccions en els mercats dels productes agraris i dels aliments.

Malgrat la inestable treva i tot i que es pugui signar un acord de pau entre les parts enfrontades a curt termini, es manté una elevada incertesa i, a més, els efectes econòmics del conflicte ja hi són i seran patents en els pròxims mesos, ateses les pujades de preus registrades i els efectes del bloqueig de l’estret d’Ormuz. A això cal afegir una manca de confiança generalitzada en assolir una realitat més tranquil·la a curt termini i la destrucció de les infraestructures energètiques i, en general, de la zona afectada. Val a dir que s’anticipa que les instal·lacions danyades trigaran entre tres i cinc anys en recuperar-se. Per tant, quedaran seqüeles i cicatrius que necessitaran temps per ser superades.

Durant molt de temps es mantindrà un equilibri fràgil i vulnerable i, en definitiva, un estat d’incertesa estructural

Pel que fa a les previsions pel conjunt del 2026, el Fons Monetari Internacional (FMI), en el marc de la seva reunió de primavera de mitjans d'abril, ha revisat a la baixa el creixement mundial en dues dècimes i el situa en el 3,1%, fruit dels efectes del conflicte a l’Orient Mitjà, i adverteix que si aquest s’allarga més enllà de l’estiu en el seu escenari més negatiu el món podria entrar en recessió amb una inflació superior al 6%. Tot depèn de la durada i de la magnitud i intensitat de la guerra. L’impacte és global, però asimètric. Entre els més afectats assenyala els països asiàtics, pel seu elevat consum de petroli i per la seva gran dependència del petroli que passa per la zona. Per a Espanya l’organisme internacional anticipa un augment de l’economia d’un 2,1%, una de les més dinàmiques de l’eurozona, i una alça de la inflació d’un 3%. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), per la seva banda, situa enguany el creixement estatal en el 2,3% i la inflació en el 3,2%.

En el seu informe Commodity Markets Outlook, publicat la darrera setmana del mes d’abril, el Banc Mundial alerta per al 2026 del major shock energètic des de l’any 2022, amb augments en els preus del petroli, gas i carbó, així com d’altres primeres matèries i productes bàsics, i afectacions sobre els dels aliments. Dibuixa un escenari d’interrupcions i restriccions en els abastaments i en els intercanvis internacionals. En el cas que la fase més aguda de les interrupcions en el comerç acabi el maig, es preveu que el 2026 els preus de l’energia pujaran un 23,6% i els dels productes bàsics un 15,5%, amb un fort ascens dels preus d’alguns metalls claus i dels fertilitzants, i indica una greu afectació sobre l’ocupació i el desenvolupament. Els preus dels metalls augmentaran un 19,2%, destacant les alces d’un 20-22% de l’alumini, el coure i l’estany, mentre que els dels fertilitzants un 30,7%, sobretot la urea amb un 59,7%, afectant agricultors, cultius i consumidors, cosa que incidirà en la seguretat alimentària i en la reducció de la pobresa de milions de persones. Per la seva banda, el 2026 el preu del petroli Brent assolirà de mitjana els 86 dòlars/barril, alhora que s’anticipa una caiguda d’un 1,5% en la producció de cru.

El que queda clar és que serà molt difícil estabilitzar la situació al Golf Pèrsic i tornar la zona a una situació de normalitat, i que durant molt de temps es mantindrà un equilibri fràgil i vulnerable i, en definitiva, un estat d’incertesa estructural que repercutirà en tot el món en múltiples àmbits. I enmig d’això, a Europa es reforça la idea de la necessària autonomia estratègica i energètica.