No puc ni imaginar-me la frustració, desesperació i fins i tot iracúndia que embarga a centenars de petits i mitjans empresaris que no aconsegueixen impulsar o fer créixer els seus negocis simplement perquè no troben treballadors per a això. No poder accedir a més licitacions i concursos d'obra, o posicionar-te a nous mercats, o ampliar la teva producció quan tens els necessaris clients, mitjans financers i tècnics, i tot queda paralitzat perquè, simplement, et falta el personal necessari, no ha de ser una situació kafkiana, sinó el següent. La lectura de l'últim informe de la patronal Cepyme sobre El repte de les vacants a Espanya és demolidora, amb aquesta dada impactant de què el 71% de les pimes no troben fets servir per desenvolupar a ple rendiment la seva activitat. Una dada que hem d'unir a aquest altre que ens facilita l'INE sobre l'existència de més de 149.000 vacants no cobertes al mercat laboral espanyol per falta dels professionals adequats. I crec que aquestes dades s'han de posar en relació amb altres (serà per dades), com els proporcionats per l'informe que l'OCDE va publicar a mitjans de setembre sobre Propostes per a un pla d'acció per reduir l'abandonament escolar primerenc a Espanya, que indica amb tota cruesa que a Espanya el 26,5% dels joves entre 25 i 34 anys no ha culminat els estudis bàsics de l'ESO i no ha seguit cap pla de formació alternatiu i que, en el cas concret dels homes, aquesta xifra s'eleva al 31,7%. El mapa de la formació dels espanyols que dibuixa aquest informe diu, a grans trets, que, en aquesta franja d'edat, tenim una de les més altes taxes de titulats universitaris de l'OCDE i de la UE, tenim una altra taxa igualment alta de persones amb mínima o nul·la formació i una taxa bastant reduïda de persones amb formació intermèdia.

La creixent oferta de llocs de treball que precisen cert nivell de qualificació professional i l'existència d'una voluminosa bossa de demandants d'ocupació sense cap formació formen un còctel explosiu que tard o d'hora ens esclatarà a la cara. Tenim l'escenari formatiu-laboral més desajustat que pugui imaginar-se; en el qual pocs troben l'ocupació adequada al seu nivell professional real i amb una sobrequalificació a la franja superior, la dels titulats universitaris, en la qual només sis de cada deu llicenciats tenen una feina conforme amb la seva formació, segons el referit per a Espanya a l'últim Observatori trimestral del mercat laboral d'Eurostat.

Això no funciona, i va a pitjor. Certament, cada persona és un món amb unes circumstàncies peculiars que determinen i condicionen la seva situació social a tots els nivells. Però no puc deixar de pensar en aquest un de cada quatre alumnes d'ESO que decideix deixar l'escola o l'institut i llançar-se a la jungla laboral sense saber res de res, sense ofici ni benefici, amb una mà endavant i altra enrere al que ningú, ni a casa seva ni en el seu centre escolar, no li ha dit amb certa claredat que d'aquesta manera és carn d'atur o de subocupació; de salari mínim, en el millor dels casos, i candidat cert a una inestabilitat laboral crònica la resta de la seva vida.

Tan deixats estan els joves en aquest límit crític dels 16 anys? L'esmentat estudi de l'OCDE avisa, a més, del perill afegit que plana sobre aquesta voluminosa població de persones amb nivells ínfims de formació i sobre el qual amb prou feines hi ha hagut interès mediàtic. Són l'objectiu bàsic, assegura, de tota mena d'actuacions de desinformació, d'engany, de manipulació, de fàcil adoctrinament i objectiu de totes les fake news hagudes i per haver-hi. A la vulnerabilitat econòmica que genera la pobra formació cal afegir la vulnerabilitat social que ineludiblement porta. Perill total. També necessiten una xerradeta els aspirants a formació universitària. Ja vaig comentar en una altra ocasió l'URanking de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) que revela que, de 101 graus universitaris analitzats, en 50 d'ells les possibilitats d'obtenir un salari mensual superior a 1.500 euros mensuals són ínfimes. Sobrequalificació al màxim; sobrequalificació innecessària i desajustada amb la realitat laboral.

Una realitat laboral que se centra, com no pot ser de cap altra manera, en la qualificació intermèdia, aquesta que sustenta l'oferta d'ocupació que les pimes intenten cobrir de forma desesperada. Professional de grau mitjà, és l'espècie a protegir. I l'eina no és cap altra que l'FP. Hi ha milers de demandants d'aquests estudis; milers els que no aconsegueixen plaça en els centres oficials i milers els que alimenten un negoci privat que no se sap gaire bé què és el que ofereix als estudiants. Però el càncer de la inadaptació a les necessitats reals del mercat laboral continua corcant les entranyes del model de la Formació Professional. Revisc les recents dades proporcionades per Anna Simó, responsable d'Educació de la Generalitat. Aquest curs, a Catalunya, hi ha 1.600 alumnes que no han aconseguit plaça en el sistema d'FP: però hi ha 14.603 places del sistema que han quedat vacants. Són 14.603 places en matèries que ningú no vol estudiar!! Kafkià al màxim. Com és possible tal grau de desconeixement de la realitat laboral i de les necessitats empresarials a FP? Com perviu un anquilosament tan agut que impedeix la mínima flexibilitat per a una mínima reacció al que exigeix el mercat? Quin malbaratament de recursos de tota mena! No m'estranya que davant d'aquesta situació les empreses hagin decidit prendre el toro per les banyes i començar a assumir directament elles el protagonisme a l'FP.

PowerCo, la filial de Volkswagen que muntarà una superfactoria de bateries per a vehicles elèctrics a Sagunto, ha decidit assumir la direcció efectiva del centre que formarà als seus futurs treballadors. Serà un centre públic de formació d'FP encara per determinar, però serà la multinacional alemanya la que determini què s'estudia i com per assegurar-se el control d'allò que de veritat aprenen els seus futurs treballadors. Saben de sobres que com deixin aquesta tasca a les autoritats competents no tindran tècnics especialistes ni en una dècada. El camí que obre Volkswagen ofereix infinites possibilitats de progrés i eficiència per a l'FP; que no és cap altra que el d'anar acompanyat de les empreses, naturalment. En aquesta línia, encara que amb una altra perspectiva, està el recent acord entre CEOE, Telefónica, LinkedIn, Microsoft, KPMG i Santander-Universia per posar en marxa la iniciativa Nodo Talent, amb l'objectiu bàsic de facilitar la readaptació dels coneixements dels professionals a les necessitats empresarials i mantenir els seus nivells d'ocupabilitat. Les empreses en el rovell de l'ou del sistema formatiu; no hi ha cap altra opció perquè el sistema no s'enfonsi.

Entre tanta dada inquietant descobrim que hi ha qui no perd l'optimisme. El SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal), dins de l'Observatori de les Ocupacions, ha elaborat una Prospecció i Detecció de Necessitats Formatives, en el que identifica quins són els sectors o activitats professionals en els quals hi ha bones perspectives d'ocupació en el futur immediat. He revisat aquest catàleg d'activitats professionals amb bones perspectives laborals i superen les 150. Pràcticament, no hi ha activitat en la qual no es prevegi un bon futur laboral. Cal furgar molt per localitzar ofici o professió amb futur laboral una mica negre. Optimisme total per part del SEPE. Jo, pràcticament, només trobo a faltar els albiradors d'alienígenes.