La Xina reafirma la seva aposta estratègica per la intel·ligència artificial mitjançant l'anunci d'un pla per impulsar la integració d'aquesta tecnologia en diversos sectors de l'economia nacional. Aquesta declaració d'intencions s'ha fet pública en el marc de l'informe de treball presentat pel primer ministre, Li Qiang, davant l'Assemblea Popular Nacional, la màxima institució legislativa del país.
Segons el document, l'executiu xinès promourà l'aplicació de sistemes d'intel·ligència artificial tant a la indústria com al sector serveis, emparant-se en una iniciativa coneguda com a IA Plus. Aquest programa, segons ha detallat Li Qiang, està concebut específicament per accelerar la implementació d'aquestes tecnologies en el teixit de l'economia real, més enllà de l'àmbit purament digital o especulatiu.
L'informe presentat davant els diputats també fa èmfasi en la necessitat de reforçar els mecanismes de finançament destinats a les anomenades "indústries del futur". Aquesta categoria inclou sectors considerats prioritaris pel seu alt potencial tecnològic i la seva capacitat per transformar l'aparell productiu, com ara la manufactura avançada, l'aplicació de la tecnologia quàntica, el desenvolupament biotecnològic i la robòtica.
Consolidació d'un ecosistema industrial
La voluntat de l'executiu, segons es desprèn del text, és consolidar un ecosistema industrial que permeti a les empreses xineses liderar la pròxima onada d'innovació tecnològica a escala global. En aquest sentit, el document també apunta que el govern fomentarà activament el desenvolupament de terminals intel·ligents de nova generació, equips industrials avançats i plataformes digitals, posant un accent particular en la necessitat d'accelerar la transformació digital de la indústria manufacturera, un dels pilars històrics de l'economia xinesa.
A banda de les línies mestres sobre la integració sectorial de la IA, l'informe subratlla un increment significatiu de la inversió pública i privada en recerca i desenvolupament. Segons les dades proporcionades, aquesta despesa ha assolit el 2,8% del PIB, una xifra que evidencia la prioritat que Pequín atorga a la ciència i la tecnologia com a motors de creixement. Paral·lelament, s'ha destacat l'augment del volum de transaccions comercials vinculades a contractes tecnològics, un indicador que reflecteix la vitalitat del mercat de transferència de tecnologia i la creixent confiança del sector privat en la rendibilitat de la innovació.
La competència amb els Estats Units
Aquest nou impuls a la intel·ligència artificial arriba en un context marcat per l'emergència i la projecció internacional de models desenvolupats per empreses xineses. En els darrers mesos, sistemes com DeepSeek o les solucions creades per gegants tecnològics com Alibaba i Bytedance han guanyat una notable visibilitat global, reactivant la dinàmica competitiva amb els Estats Units en el camp de la IA. L'aparició d'aquests desenvolupaments ha posat de manifest la capacitat tecnològica assolida per la indústria xinesa, malgrat les dificultats imposades per l'entorn internacional.
Tot plegat es produeix en un moment en què l'administració dels Estats Units manté vigents diverses restriccions a l'exportació de semiconductors avançats i d'altres tecnologies crítiques necessàries per a l'entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial. Aquestes mesures, que formen part d'una estratègia més àmplia de contenció tecnològica, han obligat les empreses xineses a redoblar els esforços per assegurar-se les cadenes de subministrament i accelerar els programes de recerca autòctons. Davant d'aquest escenari de creixent pressió externa, les autoritats de xineses han defensat reiteradament la necessitat de reforçar l'autosuficiència tecnològica del país per reduir la dependència de subministraments estrangers i garantir la continuïtat del progrés científic.
Així mateix, l'executiu xinès continua mantenint el marc regulador adoptat l'any 2023 per a la supervisió dels serveis d'intel·ligència artificial. Aquesta normativa, que s'aplica a tots els operadors del sector, estableix l'obligació que els sistemes d'IA respectin els "valors socialistes fonamentals" i no generin continguts que, segons la interpretació de les autoritats, puguin posar en risc la seguretat nacional o l'estabilitat social. Aquest equilibri entre la promoció activa del desenvolupament tecnològic i el manteniment d'un estricte control sobre els seus usos i aplicacions continua sent una de les característiques definitàries de l'estratègia digital de la Xina.