Imaginem que la intel·ligència artificial (IA) és com una criatura nounada, però amb una gana gegantina. Creix a una velocitat que cap ésser humà no pot seguir. Aprèn en segons el que a nosaltres ens porta anys. I per alimentar-se, no vol menjar, sinó energia. Molta.

Ara bé, el més sorprenent no és la seva gana, sinó que aquesta criatura —la IA— també comença a cuinar, a organitzar la cuina, a redissenyar les canonades del gas i fins i tot a sembrar els camps perquè no falti pa. La IA genera desafiaments colossals i alhora és l'eina més poderosa que tenim per resoldre'ls.

Prenguem primer la qüestió del consum elèctric. Els centres de dades que donen vida a la IA consumeixen energia com a petites ciutats. Però també és cert que la mateixa IA treballa per reduir aquest consum. Dissenya xips més eficients, tria les rutes òptimes per moure informació, i aprèn a refredar-se de forma més intel·ligent.

Hi ha models que prediuen en temps real com ajustar la potència d'un servidor segons la càrrega del moment, com si un auto sabés exactament quan accelerar i quan lliscar per estalviar nafta. La IA optimitza el seu propi metabolisme energètic.

Després està el problema de la infraestructura. Les línies elèctriques no es poden construir de la nit al dia, i els colls d'ampolla abunden. Però avui ja existeixen models d'IA que simulen xarxes elèctriques completes i proven milers de configuracions diferents per trobar la manera més ràpida i barata d'ampliar-les.

La IA no espera que els humans es reuneixin a decidir per on passarà una nova línia: la simula, l'ajusta i la lliura llesta per executar. A més, pot anticipar errors abans que passin, identificant punts de sobrecàrrega o desgast amb setmanes d'anticipació.

I què dir del problema de la intermitència de les energies renovables? El vent no bufa sempre, el sol no brilla tot el dia. Però la IA ja gestiona parcs solars i eòlics, decidint quan emmagatzemar energia, quan alliberar-la, i com coordinar-la amb altres fonts.

Pot prendre decisions en mil·lisegons per equilibrar l'oferta i la demanda, una mica impossible per a una sala plena d'operadors humans. De fet, algunes xarxes elèctriques ja operen amb "cervells artificials" que prenen més de 100.000 decisions per segon per mantenir tot en equilibri. És com si un director d'orquestra pogués escoltar cada instrument per separat i ajustar cada nota a l'instant.

La seguretat també és un punt crític. Els centres de dades i les xarxes elèctriques estan exposats a amenaces cibernètiques. Però qui està en la primera línia de defensa? Una altra IA. Existeixen sistemes que detecten patrons anòmals en el trànsit de dades, que reconeixen intents d'atac en les seves primeres fases i que responen amb rapidesa i precisió quirúrgica. Fins i tot hi ha models que generen automàticament noves regles de protecció segons el comportament de l'atacant, com si aprenguessin en temps real l'idioma de l'enemic.

Quant als permisos i la burocràcia, ja s'utilitzen assistents d'IA per preparar expedients, respondre a consultes reguladores, redactar informes d'impacte ambiental i fins i tot negociar amb autoritats locals. El que abans prenia anys, ara pot començar a desencallar-se en setmanes. És cert que la IA no pot firmar documents ni moure excavadores, però sí que pot llegir desenes de milers de pàgines legals en segons, identificar requisits, i preparar tot perquè el procés avanci més de pressa.

I la mà d'obra qualificada? La IA tampoc no pot pujar-se a una torre d'alta tensió, però entrena a la pròxima generació de tècnics. Plataformes de realitat augmentada amb guia per IA permeten que un operari sense experiència repari equips complexos seguint instruccions en temps real, com si tingués un enginyer parlant-li a l'orella. A més, aquests models identifiquen quines tasques es van fer malament o de forma ineficient, i proposen millores basades en milions de casos previs.

La IA fins i tot aborda el coll d'ampolla del gas natural. Hi ha sistemes que modelen en temps real el flux de gas en gasoductes, optimitzen rutes, anticipen falles i gestionen l'ús eficient dels recursos disponibles. Però més enllà d'això, és la IA la que permet transicionar a fonts alternatives: dissenyant xarxes que integren biogàs, hidrogen o emmagatzemament tèrmic de manera més eficient que qualsevol càlcul humà.

El sorprenent és, que en tots aquests casos, la IA és imprescindible. Cap altra tecnologia no processa tal volum de variables en tan poc temps. Cap equip humà no avalua 50.000 escenaris de xarxa elèctrica o balanceja milions de punts de consum amb la velocitat i la precisió que ho fa un model entrenat. Cap enginyer no pot optimitzar simultàniament el consum d'energia, la refrigeració, la latència i el temps de resposta de milions de servidors distribuïts per tot el planeta. Cap burocràcia no pot mantenir-se al dia sense IA que l'assisteixi.

I, tanmateix, aquí som. La mateixa criatura que exigeix més energia que mai, que obliga a redissenyar xarxes elèctriques, que dispara inversions colossals, és també l'única capaç de fer tot això possible sense col·lapsar. En el fons, la IA és com un foc.

Crema, però també il·lumina i cuina. Si se la canalitza, pot ser el motor més poderós de transformació que mai no hàgim tingut. Perquè per primera vegada en la història, tenim una eina capaç d'entendre la complexitat a la velocitat en què passa. Una tecnologia que no es limita a sumar solucions, sinó que reordena el tauler sencer, troba camins nous i converteix problemes estructurals en oportunitats de redisseny.

I el més fascinant és que no hi ha cap altra eina darrere esperant el torn. Aquesta és l'última gran invenció. La IA és el final de la fila, l'últim martell. Tot el que venja després, si ve, el construirà ella mateixa.

Les coses com són