En un moviment estratègic destinat a reconfigurar el paisatge tecnològic del continent, la Comissió Europea ha presentat una ambiciosa estratègia dissenyada per impulsar eines d'intel·ligència artificial fabricades a Europa. Aquest pla, que aspira a mobilitzar fins a 1.000 milions d'euros, no es limita a una mera reacció davant la dependència tecnològica, sinó que vol erigir-se en el pilar d'una nova sobirania digital europea. El nucli de la iniciativa rau en la implantació d'aquesta IA "fet a la UE" en deu sectors considerats crítics, que abasten des de la defensa i la sanitat fins a l'automoció, la robòtica i, significativament, el sector cultural.
El rerefons d'aquesta ofensiva és la constatació d'un retard perillós. Segons l'informe de l'any passat de l'expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, que la Comissió cita com a referent crític, només entre un 13% i un 21% de les pimes europees utilitzen intel·ligència artificial. Aquesta xifra, que reflecteix una fractura digital profundament arrelada, il·lustra la magnitud del repte: no es tracta només de crear tecnologia, sinó de facilitar la seva adopció massiva per part de l'espina dorsal de l'economia europea.
La Comissió no es queda en la teoria. El pla desglossa aplicacions concretes per a cada eix estratègic, pintant un panorama futurista amb peus a terra. En el sector de la defensa, es promou el "desenvolupament i entrenament de models de defensa d'IA" capaços d'analitzar enormes volums de dades de camp de batalla en temps real, assistint les autoritats militars en la presa de decisions tàctiques i estratègiques amb una velocitat i precisió sense precedents.
Per a la sanitat, Brussel·les proposa la creació d'una xarxa de centres de detecció de malalties impulsats per intel·ligència artificial. Aquests centres, equipats amb algorismes d'alt rendiment, estaran dissenyats per millorar radicalment la velocitat i precisió del diagnòstic de patologies complexes, des de càncers fins a malalties rares, i per personalitzar els tractaments, obrint la porta a una medicina veritablement predictiva i preventiva. En el camp de l'automoció, la visió passa per la creació d'una aliança entre ciutats europees que serveixi de laboratori a escala real per "accelerar l'ús de vehicles autònoms". Aquesta iniciativa no només impulsarà la tecnologia dels cotxes sense conductor, sinó que també abordarà els complexos marcs legals, ètics i d'infraestructures que aquesta revolució requereix.
La llista de sectors es completa amb la robòtica, l'energètic, el climàtic, l’agrari, les comunicacions electròniques, el manufacturer i, de manera especialment innovadora, el cultural. En aquest darrer àmbit, la Comissió prevé fomentar la creació d'estudis especialitzats en la "creació virtual mitjançant la IA", una aposta per posicionar Europa en la intersecció entre l'art, la narrativa i la tecnologia, assegurant que les veus i els patrimonis culturals europeus tinguin un lloc en l'ecosistema creatiu del futur.
Aquesta estratègia sectorial s'insereix dins d'un pla més ampli i ambiciós per a la promoció de la intel·ligència artificial a la UE. Dos pilars destaquen per la seva ambició i escala. D'una banda, la creació de fins a cinc "gigafactories" de computació d'alt rendiment que, segons les previsions, quadruplicaran la capacitat de càlcul dels actuals supercomputadors europeus. Aquestes instal·lacions seran el cervell físic que alimentarà l'entrenament dels complexos models d'IA, una capacitat estratègica actualment dominada per grans corporacions nord-americanes i xineses.
D'altra banda, i amb una mirada posada a llarg termini, la Comissió també ha presentat un pla específic per a la intel·ligència artificial en l'àmbit científic. El seu objectiu declarat és "atraure talent global" cap als centres de recerca europeus, aturant la fuga de cervells i convertint la UE en un pol d'atracció per als millors investigadors del món. La comissària europea d'Investigació i Desenvolupament, Ekaterina Zaharieva, ho va resumir amb claredat: "Donarem als nostres investigadors, start-ups i pimes les eines per convertir idees en avenços tecnològics, impulsant la competitivitat i passant més ràpidament del laboratori al mercat".
Tot i que la llista de deu sectors és exhaustiva, fonts europees han obert la porta a incorporar nous àmbits en el futur, en funció de l'evolució tecnològica i les necessitats emergents. La vicepresidenta de la Comissió per a la Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, va encapsular l'esperit de la iniciativa: "Amb l'estratègia d'intel·ligència artificial aplicada ajudarem a les nostres empreses de sectors clau, des del manufacturer al sanitari i al sector públic, a utilitzar la IA per aportar beneficis als nostres ciutadans europeus". Es tracta, en definitiva, d'una aposta decidida per assegurar que la revolució de la intel·ligència artificial es governa des d'Europa i es posa al servei del seu model social, econòmic i de valors. La carrera per la supremacia digital acaba d'obrir un nou front al Vell Continent.