Estava anunciat i ha passat: OpenAI ha presentat un nou model que tenia guardat al calaix, el GPT 5.2. Un salt petit en numeració, però molt rellevant pel que fa al rendiment. Primer va ser Google amb Gemini; no havia passat ni una setmana quan Anthropic li va prendre la primera posició. Poc va durar: DeepSeek 3.2, només uns dies després, el superava en molts benchmarks. I abans que passés una setmana sencera, OpenAI tornava a liderar amb un model extraordinari.

Aquesta és la velocitat a la qual corre el món de la IA, i l’any vinent no serà pas diferent. És la rat race —la cursa de la rata—, amb grans beneficis, però també amb una forta dependència d’uns rànquings que no ho expliquen tot. Però han passat moltes més coses. Un gran acord entre OpenAI i Disney, centres d’IA a l’espai i la portada de Time dedicada als arquitectes de la IA, entre d’altres.

OpenAI GPT 5.2

Tal com vam anunciar la setmana passada, OpenAI ha llançat aquest dijous el seu nou model GPT 5.2, situant-se com el millor en pràcticament tots els rànquings.

Aquests dies, a més, OpenAI celebra 10 anys d’existència. Tot i que molts la coneixem des del novembre del 2022, la companyia ja té una dècada de trajectòria. És impressionant tot el que ha aconseguit —i tot el que li ha passat— en aquest període.

El GPT 5.2 no només supera Gemini 3 i la resta de models en la majoria de benchmarks, sinó que mostra millores destacades en programació, raonament abstracte, anàlisi d’imatges i ús d’eines. En proves com ARC-AGI-2, el rendiment millora fins a un 70%.

Potser el més interessant del model és el seu enfocament clar en tasques professionals: fulls de càlcul, presentacions, finances i, en general, treballs complexos que requereixen molts passos i precisió. Destaca especialment la seva capacitat agèntica, és a dir, de dur a terme tasques llargues amb múltiples etapes i de gestionar contexts extensos, un dels grans punts febles dels models actuals, on ha millorat de manera notable. També avança en matemàtiques avançades i en ciència.

Veiem així com alguns models s’especialitzen en àmbits concrets —tasques professionals, programació, agents o ciència—. En aquest cas, els models d’OpenAI aspiren a ser assistents molt capaços que aportin valor real i transformin la manera de treballar dels usuaris. Tot apunta que aquesta tendència s’intensificarà l’any vinent, integrant funcions que fins ara havien aparegut en productes més especialitzats.

Disney i OpenAI

Disney invertirà 1.000 milions de dòlars en OpenAI i licenciarà més de 200 personatges —de Disney, Marvel, Pixar i Star Wars— durant tres anys. Entre ells, des de Mickey Mouse fins a Darth Vader o Iron Man. L’ús principal serà per a Sora. Més enllà de la xifra, l’acord assenyala un canvi de rumb a Hollywood: dels intents de prohibició a la col·laboració. Pot esdevenir un model per a futurs acords, i aquí rau la seva importància estratègica.

La IA, portada de 'Time' 

Aquest any, la portada de Time està dedicada als arquitectes de la IA.

Inclou figures clau d’OpenAI, Nvidia, Meta, Google, Anthropic i AMD: Sam Altman, Jensen Huang, Mark Zuckerberg, Fei-Fei Li, Demis Hassabis i Lisa Su. El protagonisme creixent dels equips que desenvolupen la intel·ligència artificial, més que no pas d’una sola figura visible, és un bon reflex del moment actual. Decisions aparentment tècniques —com quin xip s’utilitza, quin model s’imposa, quines opcions venen activades per defecte o a quin ritme es desplega la tecnologia— influeixen directament en com les persones busquen informació, creen continguts, planifiquen o treballen, sovint sense un consentiment explícit. En només un any, la IA s’ha integrat en telèfons, eines d’ofimàtica, xarxes socials i programari creatiu a una velocitat superior a la d’altres canvis tecnològics recents. La tecnologia ja s’ha normalitzat, i té tot el sentit que sigui portada de Time.

Centres d’IA a l’espai – Starcloud

Starcloud, una startup amb el suport de Nvidia, ha entrenat un processador Nvidia H100 a l’espai amb les obres completes de Shakespeare i l’ha fet funcionar amb èxit. També ha executat un model de Google, Gemma, prèviament entrenat i carregat. Es tracta de la primera demostració tangible que els centres d’IA a l’espai poden esdevenir una realitat. Amb temperatures properes al zero Kelvin, una disponibilitat gairebé il·limitada d’energia solar —fins a sis vegades superior a la de la Terra— i uns costos decreixents per posar satèl·lits en òrbita, el terreny és propici perquè alguns dels futurs centres d’IA estiguin fora del planeta.

Més enllà d’aquest primer experiment, SpaceX i Blue Origin ja han expressat la seva intenció de construir centres d’IA a l’espai.

La recerca en IA

Google DeepMind Robotic Lab
AI Lab: Google DeepMind

Google DeepMind obrirà al Regne Unit el seu primer laboratori de recerca dedicat al descobriment de nous materials, com els utilitzats en bateries o semiconductors, dins d’una aposta per aplicar la IA a la recerca científica. El centre, que entrarà en funcionament l’any vinent, forma part d’un acord ampli entre Alphabet i el govern britànic. DeepMind descriu l’espai com el seu primer laboratori “automatitzat”, on la robòtica assumirà bona part dels experiments amb una intervenció humana limitada.

How AI is transforming work at Antrhopic 
AI Lab: Antrhopic

Un estudi recent d’Anthropic analitza com la IA està transformant el treball dels seus propis enginyers i investigadors. Basat en enquestes a més de 130 professionals, entrevistes en profunditat i dades d’ús intern de Claude Code, l’estudi mostra una transformació clara: més productivitat, més versatilitat i processos d’aprenentatge més ràpids. Alhora, apareixen dubtes sobre la pèrdua d’especialització, la supervisió dels resultats de la IA i fins a quin punt la tecnologia podria acabar automatitzant parts del lloc de treball.

Titans & Miras: Long-term memory for AI
AI Lab: Google 

Un dels grans reptes pendents de la IA és dotar els models d’una memòria llarga, comparable a la humana. Dos nous treballs de recerca presenten l’arquitectura Titans i el marc teòric MIRAS, que permeten gestionar contextos molt extensos amb més eficiència. La proposta combina la rapidesa dels models recurrents amb la precisió dels transformers, i permet que la IA actualitzi la seva memòria interna en temps real, sense necessitat de reentrenament fora de línia.

Altres notícies

-SpaceX té com objectiu una IPO pel 2026. Recentment ha aconseguit una valoració de $800B amb uns ingresos anuals de $15.5B. SpaceX té 23 anys com empresa i això li donaria el capital que li cal per donar sortida a inversors privats, per adquirir startups i finalment per complir els seus ambiciosos objectius. L’empresa busca una valoració de $1.5T a l’IPO, serà la més gran de la història. 

-OpenAI, Google, Microsoft, Amazon i tot un seguit de petites empreses han acordat el desenvolupament d’standards OpenSource per agents, començant per MCP (un standard de connexió dels models a eines), Agents.md (un format d’OpenAI per donar instruccions a agents que programen) i Goose (un agent de Block que funciona en un sol ordinador i sense internet).

-Microsoft ha desenvolupat un model per predir el comportament d’una cèl·lula cancerosa. Aquest pot ser primer pas pel desenvolupament de tractaments més efectius. 

-Mistral ha llençat Devstral 2 per desenvolupament i Vible CLI, una interfície per dissenyar workflows amb llenguatge natural. 

-Alibaba també té ulleres i els hi pots canviar la bateria, no cal que la carreguis. Estan en dos models que valen $268 i $537 respectivament. 

-Meta està desenvolupant un model tancat, Avocado, que espera tenir disponible a la primavera. Es un canvi de direcció notable dels models Open Source que fins ara havia desenvolupat. 

-Les empreses que estan a Shopify ja poden vendre productes a través de xatbots d’IA. 

-Creixen a Meta les tensions entre el nou grup d’IA i l’antic.