La intel·ligència artificial ha esdevingut una eina indispensable per als departaments de recursos humans, facilitant tasques com la selecció de currículums, la programació d’entrevistes o la detecció de competències. Tot i els seus avantatges, el seu ús en processos de contractació presenta riscos importants, especialment pel que fa als drets fonamentals dels candidats.
Amb l’entrada en vigor del Reglament (UE) 2024/1689, conegut com a AI Act, la Unió Europea posa en marxa un marc legal pioner per controlar l’impacte de la IA en àmbits sensibles.
Aquest reglament, d’aplicació directa a Espanya des del juliol de 2024, classifica els sistemes d'IA emprats en la selecció de personal com a d'alt risc, atesa la seva capacitat d'influir en l'accés al treball.
Aquesta classificació comporta l’obligació de complir amb una sèrie de requisits estrictes:
-Transparència en els algoritmes utilitzats
-Supervisió humana en la presa de decisions
-Avaluacions d’impacte específiques
-Traçabilitat en tot el procés de contractació
Les empreses que incompleixin aquestes condicions poden enfrontar-se a sancions severes, que poden arribar fins als 40 milions d’euros o el 7% de la facturació global anual, tant per a grans corporacions com per a pimes.
Un marc legal per garantir una IA ètica i centrada en les persones
L’objectiu del reglament europeu és doble: fomentar un desenvolupament segur i ètic de la IA, i prevenir qualsevol forma de discriminació o biaix automatitzat en els processos de selecció. La normativa s’alinea també amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i el Conveni Marc sobre IA i Drets Humans del Consell d’Europa, signat aquest mateix any.
Segons Marcelo Dos Reis, CEO del Grup SPEC, “la implementació responsable de la IA en recursos humans implica revisar a fons els processos interns, des de la formació dels equips fins a la tria d’eines que compleixin amb la normativa”. Per a l’expert, la transparència, la supervisió i la traçabilitat “ja no són opcions, sinó obligacions legals per garantir una IA centrada en les persones”.
Espanya, entre el lideratge digital i els reptes de les pimes
Tot i que la norma s’aplica automàticament a tots els estats membres, la seva implantació efectiva pot variar segons el nivell de digitalització de cada país. En el cas d’Espanya, l’existència d’una Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial i el dinamisme del sector tecnològic afavoreixen l’adopció entre grans empreses.
No obstant això, moltes petites i mitjanes empreses encara no compten amb els recursos o el coneixement normatiu per implementar sistemes d'IA d’acord amb la llei.
En aquest context, el suport de socis tecnològics especialitzats pot ser clau per garantir un ús segur, legal i efectiu de la intel·ligència artificial en la gestió de persones.
“La IA ofereix una gran oportunitat per modernitzar la contractació, però també pot comportar riscos si no es gestiona de forma adequada. Complir amb el marc normatiu europeu no és només una obligació, és una aposta per una tecnologia més justa i segura”, conclou Dos Reis.