La revista Nature ha publicat un article sobre The AI Scientist. Aquest és un dels grans objectius dels grans laboratoris d’IA: crear un agent capaç de fer recerca científica de manera automàtica i, és clar, també d’abordar tasques d’enginyeria i gestionar problemes quotidians. El mercat potencial per a un producte així és pràcticament infinit, i també ho podria ser el valor que se li arribaria a atribuir. Doncs bé, aquesta setmana ha arribat a Nature.

Una altra notícia que ha marcat la setmana ha estat un bany de realitat amb l’Estat xinès. Els creadors de Manus van aconseguir esquivar barreres i vendre l’empresa a Meta, però la Xina no és els Estats Units i les conseqüències han estat serioses. El missatge és clar: que a ningú se li acudeixi tornar-ho a provar.

Les tecnològiques estan immerses en una cursa desenfrenada cap als agents autònoms. La setmana passada parlàvem de la bogeria d’OpenClaw a la Xina i de l’agent de Perplexity; aquesta setmana, toca parlar de l’agent de Claude. OpenAI també té capacitats agèntiques, però no al mateix nivell: encara no controla directament el teu ordinador per fer-lo servir.

Aquest és un canvi important. Passem d’executar prompts a actuar. Aquest canvi definirà el futur de la IA i popularitzarà, amb un ús generalista, uns agents que fins ara havien estat desenvolupaments gairebé fets a mida. Reconèixer el fracàs i fer-ho ràpid és important. OpenAI ha tancat Sora. Hi ha usos millors per a tota aquesta capacitat computacional. Finalment, Elon Musk ha anunciat la TeraFab, el seu projecte per fabricar xips. Un projecte d’una ambició descomunal.

Catalunya té una oportunitat en àrees com els xips, la capa d’aplicació de la IA, la bioeconomia o la biotecnologia. Són oportunitats que s’han anat diluint amb polítiques de “cafè per a tothom” que no han portat enlloc. Tot el que està passant al món ens hauria de fer reflexionar i repensar les nostres polítiques d’innovació. Cal apostar allà on tenim oportunitats —sovint fins i tot inesperades—, com ara els xips, la IA o la bio. Cal apostar per tenir una indústria potent i robotitzada, perquè el coneixement només existeix de debò quan està embedded, implantat, i és capaç de generar oportunitats i riquesa. Cal apostar pel dinamisme, per les empreses emergents i per la mobilitat del talent. Són tres eixos bàsics. El “cafè per a tothom” no és una política d’innovació: és el camí cap al desastre.

Què ha passat amb Manus?

La Xina ha obert una revisió sobre la venda de Manus, una empresa especialitzada en agents d’intel·ligència artificial, a Meta per 2.000 milions de dòlars. En aquest context, dos dels cofundadors de la companyia, Xiao Hong i Ji Yichao, tenen prohibit abandonar el país mentre les autoritats analitzen si l’operació va vulnerar les normes xineses sobre inversió estrangera.

Segons la informació publicada pel Financial Times, els directius van ser citats aquest mes a Pequín per donar explicacions sobre possibles irregularitats relacionades amb les filials xineses de Manus. Tot i que no hi ha una investigació formal ni acusacions, el cas reflecteix la preocupació creixent de Pequín per la sortida de tecnologia sensible cap a empreses estrangeres. Manus va ser fundada a la Xina, però l’any passat va traslladar la seu i el gruix del seu equip a Singapur. Meta la va comprar a finals del 2025, en una operació que ja havia aixecat sospites per les implicacions en matèria de control d’exportacions i sobirania tecnològica.

El govern xinès veu amb recel que empreses emergents d’alt valor estratègic, especialment en IA, acabin sota control estranger després d’haver crescut parcialment dins del seu ecosistema. Encara que les possibles infraccions detectades no semblen especialment greus, les autoritats estudien com intervenir en una operació que pot convertir-se en un precedent delicat.

Anthropic: Claude ja és un agent!

Anthropic puja al carro dels agents i ha presentat una nova funció que permet a Claude operar directament l’escriptori d’un Mac: obrir aplicacions, navegar pel navegador o omplir fulls de càlcul. La novetat arriba com a research preview dins de Claude Cowork i Claude Code, i de moment només està disponible per a macOS.

La companyia subratlla, però, que aquest control directe de l’ordinador no és la primera opció del sistema. Claude recorre abans a integracions ja existents —com Slack o aplicacions de calendari— i només pren el control de l’escriptori quan no hi ha una interfície específica per executar la tasca. És, per tant, una via de reserva més que no pas el mode habitual de funcionament.

El moviment s’emmarca en l’adquisició de Vercept AI, una empresa emergent especialitzada en control informàtic per IA. Anthropic també ha llançat Dispatch, una eina que permet als usuaris accedir i controlar el seu propi ordinador a distància des de qualsevol dispositiu. La iniciativa reforça una tendència cada vegada més clara: la cursa perquè els assistents d’IA no es limitin a respondre preguntes, sinó que executin accions reals sobre l’ordinador de l’usuari.

En aquest terreny, Anthropic opta per una aproximació més prudent que altres competidors, prioritzant les integracions i reservant el control directe per als casos en què no hi ha alternativa. Aquesta cautela pot ser una virtut en un moment en què la fiabilitat continua sent un dels grans reptes. La batalla ja no és només qui té el model més brillant, sinó qui aconsegueix una IA capaç de fer feina digital de manera útil, segura i consistent.

WeChat també va d’agents!

Tencent ha integrat l’agent d’intel·ligència artificial de codi obert OpenClaw dins de WeChat, en un moviment que dona accés directe a eines d’automatització a més de mil milions d’usuaris. La nova funció, batejada com a ClawBot, apareix com un contacte més dins de l’aplicació i permet interactuar amb l’agent mitjançant ordres de xat familiars.

La integració converteix WeChat en una porta d’entrada encara més potent a l’automatització de tasques. Els usuaris poden demanar a l’agent accions com enviar correus electrònics o transferir arxius sense sortir de l’app. En un entorn com el xinès, on WeChat ja actua com a superaplicació per a missatgeria, pagaments, xarxes socials i serveis quotidians, aquest pas reforça encara més el seu paper central en la vida digital.

El llançament de ClawBot s’emmarca en una ofensiva més àmplia de Tencent en el terreny dels agents d’IA. La companyia ja havia presentat altres productes com QClaw per a usuaris individuals, Lighthouse per a desenvolupadors i WorkBuddy per a empreses. Mentrestant, Alibaba i Baidu també han accelerat en aquest segment amb les seves pròpies plataformes, fet que intensifica la cursa xinesa pel lideratge en aquesta nova generació d’assistents.

Aquesta competència arriba, però, enmig de dubtes sobre la seguretat i el control d’aquestes tecnologies. Les autoritats xineses ja han advertit dels possibles riscos vinculats a OpenClaw, just quan l’interès dels usuaris per provar agents d’IA s’ha disparat. El que està en joc va molt més enllà d’una nova funció dins d’una aplicació. La batalla real és per convertir la IA en la interfície principal d’internet, és a dir, en el primer lloc on l’usuari acudeix per demanar qualsevol acció o servei. I en aquest terreny, Tencent parteix amb un avantatge enorme: té una base massiva d’usuaris que ja viuen dins de WeChat.

 

La IA ja fa els anuncis polítics!

La intel·ligència artificial ja ha entrat de ple en les campanyes electorals nord-americanes, i comença a fer-ho amb prou força per despertar inquietud entre experts i reguladors. Segons NBC News, des del novembre s’han detectat almenys 15 anuncis de campanya amb contingut generat amb IA, en eleccions locals, estatals i federals.

L’ús d’aquesta tecnologia va des de recursos relativament inofensius, com millorar veus o convertir polítics en dibuixos animats, fins a casos molt més controvertits, com imitar la veu d’un rival polític per fer-li dir coses que no ha dit mai. Un dels exemples més destacats és el d’un candidat republicà a Massachusetts, que va difondre un anunci radiofònic generat amb IA simulant la veu de la governadora demòcrata Maura Healey, sense incloure un advertiment explícit sobre l’ús d’aquesta tecnologia.

També hi ha hagut casos a Texas i Nova York, fet que confirma que la IA no és una possibilitat futura dins de la propaganda electoral, sinó una realitat present. El debat ara gira entorn d’on s’han de situar els límits, tant legals com ètics. El principal risc és la confusió o l’engany dels votants, especialment ara que les eines de generació de vídeo i àudio són cada vegada més realistes i difícils de detectar. Alhora, però, la IA ofereix avantatges evidents per a les campanyes: abarateix costos, accelera la producció de peces i facilita continguts visuals a candidatures amb menys recursos.

La regulació, de moment, és fragmentada. Als Estats Units, el control dels deepfakes polítics depèn sobretot dels estats. Segons la Conferència Nacional de Legislatures Estatals, 26 estats ja tenen lleis que limiten o obliguen a identificar aquest tipus de continguts. A escala federal, en canvi, els intents legislatius per exigir avisos clars en anuncis polítics generats amb IA encara no han prosperat.

La sensació general és que aquesta pràctica anirà a més a mesura que s’acostin les eleccions de mig mandat del 2026. La qüestió no és si la IA formarà part de la propaganda política, sinó fins a quin punt es permetrà que ho faci sense erosionar la confiança pública. Com ja sabem, la IA és més persuasiva que molts experts en màrqueting: aquest és el nou món que s’acosta a passes de gegant.

Meta i OpenAI compraran el nou xip d’Arm per a IA

Meta i OpenAI han anunciat que compraran un nou xip per a servidors d’intel·ligència artificial desenvolupat per Arm, una empresa que fins ara s’havia centrat sobretot a dissenyar arquitectura per a tercers, però no a fabricar xips propis. El nou producte, batejat com a Arm AGI CPU, es llançarà aquest any i està pensat per executar tasques d’IA amb més eficiència que les GPU en determinats usos. El moviment és rellevant perquè suposa un gir en l’estratègia històrica d’Arm, que havia actuat principalment com a proveïdor neutral de dissenys de xips. Ara fa un pas més i entra directament en el mercat del maquinari per a IA, en un moment en què les grans tecnològiques busquen alternatives a la forta dependència de Nvidia.

Durant la presentació, el conseller delegat d’Arm, Rene Haas, va defensar el retorn del protagonisme de les CPU en plena era de la IA. Segons Haas, l’auge dels agents d’IA i d’altres nous productes està obrint una nova etapa per a aquest tipus de processadors, que molts consideraven ja secundaris davant el domini de les GPU. Des de Meta, el responsable d’infraestructura, Santosh Janardhan, va explicar que la companyia ha col·laborat amb Arm en el desenvolupament del xip i que preveu utilitzar-lo conjuntament amb els seus propis processadors d’IA. Arm també ha assegurat que OpenAI, Cloudflare i SAP tenen previst adquirir-lo.

En el cas d’OpenAI, la companyia considera que aquest xip pot ser especialment útil per executar agents d’IA capaços de completar tasques en diversos passos, un dels àmbits on la indústria concentra ara més expectatives. En el fons, l’anunci confirma una tendència cada vegada més clara: les grans empreses volen diversificar proveïdors i reduir la seva dependència dels sistemes de Nvidia en la nova cursa pel maquinari d’IA.

La TeraFab d’Elon Musk

Elon Musk ha anunciat plans per construir grans fàbriques pròpies de semiconductors per a Tesla i SpaceX, amb l’objectiu de garantir-se subministrament de potència de càlcul per a IA i reduir la dependència de fabricants externs. El projecte, anomenat Terafab, serviria per produir xips destinats als vehicles de Tesla, als robots Optimus i als sistemes d’intel·ligència artificial de SpaceX.

Segons el plantejament exposat, la iniciativa aspira a arribar fins a 1 terawatt de capacitat de computació anual, una xifra molt superior a la producció actual del sector. Musk també preveu desenvolupar xips diferenciats per a usos terrestres i per a infraestructures espacials, inclosos centres de dades i satèl·lits. La primera planta es construiria a Texas i els terminis de producció apunten als anys 2027 i 2028.

El cost total del projecte podria situar-se en desenes de milers de milions de dòlars, fet que dona una idea de l’escala de l’ambició. El moviment reforça l’estratègia d’integració vertical de Musk en l’àmbit de la IA. Si prospera, podria reduir la dependència de proveïdors com Nvidia, alterar part de la cadena global de subministrament de xips i accelerar el desenvolupament tecnològic dins de Tesla, SpaceX i xAI.

La recerca IA

Towards end-to-end automation of AI research - AI Lab: Sakana AI (Japan), Oxford, Ontario - Nature
La revista Nature ha publicat un estudi sobre The AI Scientist, un sistema d’IA capaç d’automatitzar gairebé tot el procés de recerca científica: generar idees, escriure codi, fer experiments, analitzar dades, crear gràfics, redactar l’article i fins i tot revisar-lo. Segons els autors, és un pas important cap a una recerca més automatitzada.

Un dels fets més destacats és que un article generat íntegrament per aquesta IA va superar la primera ronda de revisió d’un workshop d’una conferència important d’aprenentatge automàtic. Els investigadors creuen que aquesta tecnologia podria accelerar molt el descobriment científic, tot i que també adverteixen de riscos com saturar els sistemes de revisió o generar més soroll en la literatura acadèmica.

Learning to Learn from Language Feedback with Social Meta-Learning - AI Lab: Google DeepMind
Els grans models de llenguatge encara tenen dificultats per aprofitar bé les correccions i pistes que reben durant una conversa, i sovint tampoc no demanen aclariments quan els falta informació. Per afrontar aquesta limitació, uns investigadors proposen el social meta-learning (SML), una nova metodologia d’entrenament que ensenya els models a demanar feedback, interpretar-lo i utilitzar-lo activament en diàlegs simulats.

Els resultats mostren que aquesta tècnica fa que la IA sigui més efectiva en tasques ambigües o incompletes, perquè redueix les respostes precipitades i augmenta la seva capacitat de fer preguntes útils. A més, aquesta habilitat es transfereix entre àmbits diferents, com les matemàtiques i la programació. En conjunt, la recerca apunta cap a una IA més dialogant i més capaç d’aprendre a través del llenguatge.

Agentic Context Engineering: Evolving Contexts for Self-Improving Language Models - AI Lab: Stanford & Berkeley
Les aplicacions basades en grans models de llenguatge, com ara agents o sistemes de raonament especialitzat, depenen cada vegada més de l’adaptació del context: és a dir, millorar el rendiment modificant instruccions, estratègies o evidències, sense necessitat de reentrenar el model. El problema és que molts enfocaments anteriors tendeixen a simplificar massa la informació o a degradar-la amb el temps, un fenomen que els autors descriuen com a context collapse.

Per resoldre-ho, els investigadors presenten ACE (Agentic Context Engineering), un marc que tracta el context com un conjunt de guies o playbooks vius que s’actualitzen, s’organitzen i es refinen de manera progressiva. El sistema combina generació, reflexió i curació per preservar el coneixement útil sense perdre detall, i aprofita millor els models amb context llarg. Segons els resultats, ACE supera altres mètodes tant en agents com en tasques especialitzades, amb millores del 10,6% en benchmarks d’agents i del 8,6% en finances, a més de reduir costos i temps d’adaptació.

AI Lab: Univ. of British Columbia, Edinburgh, NYU, META Superintelligence Labs
Els investigadors presenten els hyperagents, uns sistemes d’IA capaços no només de resoldre tasques, sinó també de modificar i millorar el seu propi mecanisme de millora. A diferència d’altres enfocaments, que depenen de regles fixes dissenyades per humans, aquest model permet una automillora més oberta i flexible.

Segons l’estudi, aquesta arquitectura millora amb el temps en àmbits diversos com la programació, la revisió d’articles, la robòtica o l’avaluació de problemes matemàtics. La recerca apunta així cap a IA que no només trobin respostes millors, sinó que aprenguin a millorar cada vegada millor.

Com la IA et canviarà la vida?

Robotaxis a la Xina
Més i més marques de robotaxis a la Xina

Política dels Estats Units vs la Xina
A la Xina, molts polítics són enginyers; als Estats Units, advocats. Això explica moltes coses. En paraules de Jensen Huang: “Our country’s leaders… they’re mostly lawyers. Most of their leaders are incredible engineers.”

Els robotaxis d’Amazon

Els robots ja juguen a tenis
Un projecte de Tsinghua i Peking University amb Unitree. Els robots ja juguen a tenis!

Altres notícies

-Google ha donat a conèixer TurboQuant, un nou algorisme de compressió que redueix 6x les necessitats de memòria dels LLM i millora 8x el seu rendiment.
-El nou benchmark ARC-AGI-3 ja és aquíja és aquí; els humans aconsegueixen el 100% i els millors models, menys de l’1%. A veure quant dura. 
-Sembla que la setmana vinent tindrem la IPO de SpaceX. Volen aixecar prop de 75.000 milions de dòlars.
-Meta i YouTube han estat declarats culpables en un cas de salut mental i hauran de pagar uns 3 milions de dòlars. Inicialment se’n demanava 1.000 milions.
-Apple podrà crear models petits destil·lant Gemini. Seran models pensats per funcionar als seus dispositius.
-Claude Code finalment té un mode automàtic i deixarà de preguntar-ho tot, actuant com ara ho fa Codex. Tothom ho estava esperant.
-OpenAI ha llançat les versions mini i nano del GPT 5.4: més ràpides i més barates.