El judici que enfronta Elon Musk amb OpenAI ha arribat al seu cinquè dia amb una nova declaració que reforça la tesi de la companyia tecnològica. Greg Brockman, president de l'empresa creadora de ChatGPT, ha declarat aquest dilluns des de l'estrada del tribunal d'Oakland, Califòrnia, que el magnat no va ser enganyat, sinó que va decidir marxar voluntàriament per emprendre un projecte competidor en el sector de la intel·ligència artificial. Segons Brockman, quan Musk va abandonar OpenAI ho va fer perquè volia desenvolupar una intel·ligència artificial general pel seu compte, un objectiu que finalment ha materialitzat amb la fundació de xAI el 2023.
El testimoni de Brockman ha estat contundent. "No vam enganyar Elon Musk", ha afirmat el directiu, que ha declarat durant diverses hores en el marc d'un judici que s'ha convertit en un dels més seguits del sector tecnològic. Segons la seva versió, la sortida de l'empresa per part de Musk no va ser fruit d'una traïció per part dels seus fundadors, sinó d'una decisió empresarial conscient. De fet, mesos després d'abandonar OpenAI, Musk va començar a treballar en els seus propis projectes d'intel·ligència artificial, que finalment van derivar en la creació de xAI, una empresa que ara competeix directament amb l'antiga organització que ell mateix va ajudar a finançar.
La demanda de Musk: incompliment de contracte i enriquiment injust
La querella presentada pel propietari de Tesla i SpaceX acusa OpenAI, els seus cofundadors Sam Altman i Greg Brockman, i el seu soci inversor Microsoft, d'incompliment de contracte i d'enriquiment injust. Musk al·lega que va donar més de 40 milions de dòlars a la fundació d'OpenAI amb la condició que l'empresa es mantingués sense ànim de lucre i desenvolupés una intel·ligència artificial oberta i segura per a la humanitat. En canvi, argumenta que l'empresa va convertir-se en una estructura de benefici limitat el 2019 i ha prioritzat els beneficis econòmics per sobre de la missió fundacional. La defensa d'OpenAI insisteix que el canvi de model va ser necessari per atraure el capital necessari per desenvolupar tecnologies avançades i que Musk va donar suport a aquesta evolució mentre va formar part del consell.
Aquest dilluns també ha transcendit que Elon Musk va enviar un missatge a Brockman només dos dies abans de l'inici del judici, amb la intenció d'arribar a un acord extrajudicial que evités la batalla legal. La notícia, avançada per mitjans nord-americans, no ha especificat el contingut de la conversa ni les condicions que hauria proposat el magnat. El fet que Musk intentés un acord en el darrer moment és interpretat per alguns analistes com un símptoma que el fundador de Tesla no té clar el desenllaç favorable del cas. De fet, l'optimisme sobre les seves possibilitats ha anat disminuint a mesura que avança el judici.
La plataforma d'apostes Kalshi ha actualitzat les seves previsions i ara atorga a Elon Musk només un 36% de probabilitats de guanyar el judici. Aquesta xifra és la més baixa des que va començar el procés i contrasta amb el 50% aproximat que es registrava al principi. Els mercats d'apostes no tenen valor probatori, però sovint reflecteixen la percepció que tenen els analistes financers i els juristes sobre l'evolució dels grans casos. El descens de les opcions de Musk s'ha produït després del testimoni dels fundadors d'OpenAI, que han presentat una versió coherent i documentada dels fets.
Musk va declarar la setmana passada que va ser "un ximple" per finançar OpenAI
La setmana passada, Elon Musk va declarar durant tres dies i va fer afirmacions que van centrar l'atenció mediàtica. En la seva intervenció, el magnat va arribar a dir que havia estat "un ximple" per haver entregat a OpenAI 38 milions de dòlars en finançament "essencialment gratuït" per crear una empresa que avui val 800.000 milions de dòlars. Aquella confessió, feta en to dramàtic, va ser aprofitada per la defensa d'OpenAI per argumentar que Musk va fer les seves aportacions de manera lliure i voluntària, coneixent els riscos d'una empresa emergent. Segons els advocats de la companyia, el penediment posterior no constitueix un delicte ni una prova d'engany.
El cas, que es tramita al tribunal federal d'Oakland, es preveu llarg. La fase de testimonis directes podria allargar-se encara diverses jornades, i posteriorment els advocats presentaran les seves conclusions finals. Després, el jurat haurà de deliberar per decidir si OpenAI va actuar de bona fe o si, per contra, va enganyar el seu finançador original. El resultat tindrà implicacions no només per a les parts implicades, sinó per a tot el sector de la intel·ligència artificial, ja que pot establir un precedent sobre com han de ser les relacions entre inversors i fundadors en una indústria estratègica. Mentrestant, el públic i els mitjans continuaran pendents de cada declaració a la recerca de pistes sobre el que va passar realment en els orígens d'una de les empreses més influents del món.