Aquesta setmana hem vist tres grans esdeveniments: el Nvidia Computex a Taipéi (18 de maig), el Google I/O a California (14–16 de maig; tot i que no és estrictament d’aquesta setmana, és ineludible parlar-ne) i el Microsoft Build a Seattle (19–22 de maig). Tots tres comparteixen un fil conductor: la intel·ligència artificial generativa com a eix vertebrador no només de la indústria tecnològica, sinó de la innovació i el progrés a tots els sectors, interactuant amb el món real mitjançant agents de programari i robots. Naturalment, hi ha hagut moltes més novetats, però aquests tres esdeveniments concentren el present i el futur de la IA.

Computex 2025 – Taipéi

Al centre de convencions Nangang de Taipéi, Jensen Huang, fundador i conseller delegat de Nvidia, va proclamar: “La IA és ara tan essencial com l’electricitat o Internet". A partir d’aquesta premissa, Nvidia va presentar NVLink Fusion, que permetrà a tercers integrar els seus xips dins l’ecosistema Nvidia. Paral·lelament, va anunciar una aliança amb Foxconn i TSMC per desenvolupar un superordinador dedicat a càrregues de treball d’IA avançada. Aquest moviment reforça la posició de Nvidia com a proveïdor dominant de GPU i obre la porta a un mercat més obert, on competidors com Qualcomm, MediaTek o Fujitsu també poden contribuir a la cadena de valor de la IA. També van revelar la construcció a Taiwan, en col·laboració amb Foxconn i TSMC, d’un Mega AI-Factory, que serà de les més grans del món, al costat dels projectes de Starlink als EUA i el recentment anunciat a l’Aràbia Saudita.

Finalment, Nvidia vol portar la IA al món físic amb sistemes de conducció autònoma i robòtica. Per això va presentar Isaac GR00T N1.5, el seu model base per a robòtica humanoide, i GR00T-Dreams, un entorn de simulació avançada que accelerarà els cicles de prova i validació de robots.

Google redefineix la cerca 

A Mountain View, Sundar Pichai i el seu equip han apostat per fer la recerca en línia més conversacional. La nova “AI Mode” incorpora Gemini, el model de gran llenguatge de Google, directament a la pàgina de resultats —encara que requereix un clic addicional per activar-lo—. L’objectiu és retenir l’usuari dins l’ecosistema de Google, oferint respostes contextualitzades en format conversacional en lloc de simples enllaços.

També van presentar Stitch, una eina que transforma descripcions de text o esbossos visuals en maquetacions web i components de front-end integrables amb Figma. La gran novetat ha estat Google AI Ultra, una subscripció de 249,99 $/mes que ofereix accés prioritari a Gemini 2.5 Pro Deep Think i eines multimodals per a la creació de contingut avançat. És una ofensiva de monetització en un moment en què la facturació per serveis d’IA esdevé clau; però caldrà veure si els usuaris professionals estan disposats a pagar aquesta prima.

A més, a Google I/O 2025 van presentar la plataforma Android XR, dissenyada per a ulleres de realitat augmentada creades amb Gentle Monster, Warby Parker i Kering Eyewear. Aquestes ulleres incorporen una capa d’informació generada per Gemini: des d’instruccions de navegació en viu fins a detalls d’objectes reconeguts, tot superposat al camp de visió de l’usuari. Es va poder veure com els mapes de Google es projectaven directament a les ulleres, apareixien notificacions i fins i tot recordatoris de la ubicació d’objectes. És una plataforma oberta a desenvolupadors tercers. Finalment, Google va anunciar la traducció en temps real per a Google Meet, disponible per a subscriptors del pla AI Premium. Aquesta funció tradueix la veu entre anglès i espanyol de manera sincronitzada i adaptant el to perquè soni natural, oferint la impressió que el mateix orador parla una altra llengua.

Microsoft i els agents

A Seattle, el Build 2025 ha posat en relleu la visió de Microsoft d’un “agentic web”, en què processos complets s’automatitzen amb agents intel·ligents. Microsoft ha adoptat protocols oberts —MCP (Model Context Protocol d’Anthropic) i A2A (Agent2Agent de Google)— per garantir la interoperabilitat. Amb Copilot Tuning, les empreses poden ajustar agents amb les seves pròpies dades i fluxos de treball en un entorn low-code, mentre que el multi-agent orchestration permet la col·laboració de diversos agents per a tasques complexes. També van llançar Windows AI Foundry i Azure AI Foundry, plataformes que ofereixen centenars de models —incloent Grok de xAI— per a desplegaments locals i al núvol, amb controls de governança integrats. Microsoft aspira a ser la plataforma de referència per desenvolupar, allotjar i orquestrar agents, tant comercials com privats d’empresa.

OpenAI

OpenAI ha anunciat dues novetats rellevants. En primer lloc, ha presentat Codex, un agent de programació capaç d’analitzar repositoris de GitHub i oferir una valoració global del codi, incloent-hi tasques de documentació, depuració i adaptació a les exigències de cada organització. Aquesta proposta situa OpenAI al mateix nivell —i fins i tot per davant— d’iniciatives com Google Gemini, Anthropic Claude o Cursor, que també estan transformant la manera de desenvolupar programari. La segona gran notícia és l’absorció d’IO, l’empresa de Jony Ive, el llegendari dissenyador responsable de la creació de l’iPhone, el MacBook i tants altres productes emblemàtics d’Apple. Des de fa temps, Ive explora noves formes de redefinir l’espai de l’iPhone, i amb aquesta adquisició OpenAI incorpora un equip d’excel·lència en hardware i disseny de Silicon Valley, obrint el camí cap al desenvolupament de dispositius físics propis.

Tesla

Tesla ha publicat un nou vídeo del robot Optimus realitzant tasques de manera autònoma, i ha intensificat la promoció del Model 2, previst al voltant dels 10 000 $. A més, el Cybercab es llançarà com a robotaxi a Austin d’aquí unes setmanes. Si un d’aquests projectes té èxit, Tesla podria consolidar-se com l’empresa del segle.

Google AlphaEvolve

Finalment, DeepMind ha presentat AlphaEvolve, un agent capaç de generar nou coneixement mitjançant un mètode experimental intern: formula hipòtesis, les prova i continua fins a superar l’estat actual de la ciència. De moment, funciona en àmbits automàticament verificables, com matemàtiques i programació. Google ja l’ha aplicat internament per millorar la gestió del seu núvol, optimitzar processadors i descobrir mètodes més eficients de multiplicació de matrius, cosa que semblava inimaginable fins ara. És un escenari completament nou: la recerca científic-tècnica comença a automatitzar-se.