L'economia estatunidenca depèn en aquests moments de les immenses inversions en intel·ligència artificial (IA), segons diverses anàlisis macroeconòmiques d'un fenomen que preocupa cada vegada més pels dubtes sobre la seva capacitat de generar retorns.

Recentment, el Bank of America (BoA) va emetre un informe en què va calcular que, en el segon trimestre de l'any, les inversions en IA, "especialment en programari i equips informàtics", van contribuir fins a 1,3 punts percentuals al creixement del Producte Interior Brut (PIB) del país, cosa que representaria al voltant de la meitat de la creació de riquesa.

La xifra confirma que la IA s'ha convertit en un dels principals motors de l'economia estatunidenca, fins al punt de compensar l'efecte negatiu dels alts tipus d'interès.

L'economista en cap de BNP Paribas als Estats Units, James Egelhof, ho va explicar aquest mes de forma succinta i brutal: "La IA ha evitat que l'economia entri en recessió".

Aquesta opinió és compartida pels analistes d'altres institucions financeres com Deutsche Bank.

En el primer trimestre del 2025, el PIB estatunidenc va experimentar una petita caiguda, però en el segon es va recuperar amb un creixement del 3,8 %, segons les dades de BoA.

"Una de les principals raons de la resiliència del creixement fins ara és la inversió que s'està dirigint a categories tecnològiques i relacionades amb IA", assenyalava l'informe.

Segons la firma Goldman Sachs, els gegants tecnològics Microsoft, Meta, Alphabet i Amazon ara representen més del 25 % de tota la inversió de capital (capex) realitzada per les empreses de l'S&P 500, el principal índex borsari dels EUA.

I la inversió d'aquestes empreses està creixent a un ritme anual del 75 %.

Una investigació del prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) va assenyalar a l'agost que, de 300 iniciatives públiques d'IA que va estudiar, el 95 % no van obtenir cap retorn per les seves inversions en IA.

Són informes com aquests els que fan que alguns analistes comparin la situació d'avui amb la bombolla tecnològica de l'any 2000, que va esborrar més de 5 bilions de dòlars dels mercats borsaris.

BoA també va dir que la tendència inversora es va accelerar en el tercer trimestre i que, només al setembre, la despesa en tecnologia per part de petites empreses va augmentar un 6,9 % interanual, especialment en els sectors de manufactura i construcció.

Una de les conseqüències negatives d'aquest augment de les inversions és la pressió a l'alça sobre els preus de l'energia, causada per l'auge dels centres de dades, peça bàsica per a la IA i que, segons Pew Research, consumeixen al voltant del 4 % de tota l'electricitat del país.

Alguns megacentres a Virgínia (on s'ubica l'anomenat 'Data Center Alley') fan servir l'equivalent al consum elèctric d'una ciutat sencera.

Però, de moment, la IA no està destruint llocs de treball, segons les dades oficials estatunidenques i, de fet, va afirmar BoA, en sectors com el financer o el tecnològic està contribuint al creixement de l'ocupació.

La qüestió per a analistes com George Saravelos, de Deutsche Bank, és què passarà amb l'economia estatunidenca una vegada que aquestes inversions gegants en IA comencin a moderar-se.

“Les males notícies són que, perquè el cicle tecnològic continuï contribuint al creixement del PIB, les inversions de capital han de continuar sent exponencials, cosa altament improbable”, va escriure Saravelos en una nota a inversors.