El volum de dades que circulen per les xarxes de telecomunicacions de tot el món experimentarà un creixement molt considerable durant la pròxima dècada. Segons un informe que la companyia finlandesa Nokia, el trànsit global de dades es multiplicarà per quatre d'aquí a l'any 2035 i arribarà a uns 3.789 exabytes al mes. Dins d'aquest conjunt, la intel·ligència artificial representarà el 44% del trànsit total, una proporció que dona la mesura del pes que aquesta tecnologia tindrà en les infraestructures de comunicació durant els pròxims anys.
L'informe posa l'accent en dos tipus de trànsit que creixeran amb especial intensitat. D'una banda, el trànsit procedent d'agents autònoms d'IA es multiplicarà per 160 l'any 2035 en comparació amb el nivell del 2026. De l'altra, el trànsit generat per la IA física, que inclou els robots i els vehicles connectats, creixerà 105 vegades en el mateix període. Aquestes previsions indiquen que el creixement del trànsit no es deu únicament a un augment del nombre d'usuaris o de dispositius, sinó també a l'aparició de nous tipus d'agents que generen i consumeixen dades de manera autònoma, sense necessitat d'una intervenció humana directa en cada operació.
Més enllà de l'augment del volum total de dades, Nokia preveu un canvi profund en el funcionament de les xarxes de telecomunicacions per poder respondre a les exigències de la IA. La companyia assenyala que la creixent adopció d'agents autònoms d'IA i de màquines connectades suposarà un desafiament per a les xarxes tradicionals, que estan dissenyades principalment per a la descàrrega de continguts. Aquest model de funcionament respon a un context en què l'usuari rep informació, però no pas a un entorn en què molts dispositius i agents envien dades de manera contínua i necessiten respostes immediates. La diferència entre tots dos models és rellevant perquè condiciona la manera com s'han de dimensionar i configurar les infraestructures.
La pujada de dades i la latència
L'informe preveu que l'any 2035 les aplicacions d'IA física generaran més del 90% del seu trànsit a través de la pujada massiva de dades, és a dir, de l'enviament d'informació des dels dispositius cap a la xarxa. Aquesta circumstància exigirà una menor latència de les xarxes de telecomunicacions, ja que les aplicacions d'IA física, com els robots o els vehicles connectats, requereixen respostes en temps real per poder operar de manera segura i eficient. La demanda de capacitat de pujada i de resposta immediata es converteix, per tant, en un element central per al funcionament d'aquestes aplicacions, i obliga a revisar les característiques de les xarxes actuals, que estan més orientades a la descàrrega que no pas a l'enviament massiu de dades.
Nokia també pronostica que es produirà un canvi en el lloc on es processaran les dades de la intel·ligència artificial a mesura que les aplicacions d'IA física i els agents autònoms guanyin protagonisme. Tot i que la companyia espera que la major part del trànsit d'IA romangui al núvol central, preveu que la infraestructura perifèrica, coneguda com a edge, i la del nucli metropolità, el metro core, donin servei al 36% de tot el trànsit natiu d'IA l'any 2035. Aquesta distribució indica que una part significativa del processament s'aproparà als usuaris i als dispositius que generen les dades, en lloc de concentrar-se exclusivament en grans centres de dades allunyats dels punts on es produeix l'activitat. L'informe augura que els models més eficients, els requisits de baixa latència i les necessitats de sobirania de dades impulsaran la creació d'instal·lacions més properes als usuaris.
Aquest fenomen afavorirà una infraestructura més distribuïda, coneguda com a xarxa d'IA o AI grid. La combinació d'aquests factors apunta a un model en què el processament no es concentra únicament en grans centres de dades, sinó que es reparteix en diferents nivells de la xarxa per respondre a les necessitats de cada aplicació. La sobirania de dades, és a dir, la voluntat de mantenir el control sobre la informació i on es tracta, esdevé així un element que pot afavorir aquesta distribució de la infraestructura.
La responsable de Tecnologia i IA de Nokia, Pallavi Mahajan, ha assenyalat que la IA està canviant allò que necessitem les xarxes i no només la quantitat de trànsit que transporten. Segons la seva opinió, la pròxima fase de la IA dependrà tant de la xarxa com de la seva capacitat de còmput, de manera que la preparació de la xarxa hauria de ser un element central en la planificació d'aquest procés i no una qüestió que es consideri amb posterioritat. Aquesta reflexió resumeix la idea que l'evolució de la IA i la de les infraestructures de telecomunicacions estan estretament vinculades i que el disseny de les xarxes ha de tenir en compte, des del principi, les exigències que plantegen les noves aplicacions.