Al llarg d'aquests mesos en què hem pogut escriure aquesta tribuna, hem tocat diferents temes que vinculen intel·ligència artificial, tercer sector i solidaritat. Sobretot, hem posat el focus en quin paper juga la tecnologia al servei de les ONG i de les causes socials. Però avui volem parlar d'una cosa més concreta i, probablement, menys visible: com la intel·ligència artificial pot influir en un dels moments clau del finançament social, aquest instant en què es convida una persona a fer una donació o una microdonació.

En la majoria dels casos, aquesta decisió continua depenent de missatges predefinits o accions que es duen a terme de forma mecànica; tanmateix, la nostra experiència ens ha ensenyat que el context importa, i molt. No és el mateix demanar una aportació en un moment d'alta càrrega emocional, com pot ser una emergència humanitària, que fer-ho en una compra quotidiana en un supermercat: moment en què probablement ningú espera que se li plantegi la possibilitat de col·laborar amb una bona causa.

Aquí és on la intel·ligència artificial pot jugar un paper interessant: podem analitzar patrons de comportament en un context de compra per identificar quan la proposta de microdonació té més rellevància i menys fricció. La idea no és automatitzar la solidaritat, al contrari: es tracta de millorar l'experiència perquè la invitació a donar sigui més oportuna i respectuosa amb la situació de cada persona, d'acord amb el seu moment i lloc.

Des de la nostra experiència ajudant ONG a recaptar fons en punts de venda físics i e-commerce, hem vist que la manera de demanar la col·laboració pot generar grans diferències en la participació. Pot generar grat i fidelització, o tot el contrari, rebuig i negació. A més, la intel·ligència artificial ens permet aprendre de manera contínua. Cada interacció aporta informació valuosa per entendre millor com evolucionen les sensibilitats socials i els hàbits de consum responsable. Aquesta capacitat d'adaptació constant és clau perquè les campanyes solidàries no es quedin obsoletes i continuïn connectant amb les persones d'una forma autèntica i rellevant.

En definitiva, la pregunta no és si la IA pot intervenir en el moment de la petició, sinó com usar-la perquè ens ajudi a respectar la llibertat del donant. Perquè quan la invitació a col·laborar apareix en el moment adequat, amb la informació adequada, la solidaritat flueix amb més naturalitat. I és just això el que ens fa pensar que potser aquest sigui un dels usos més pràctics de la intel·ligència artificial aplicada a l'àmbit social.

En aquest sentit, la tecnologia pot convertir-se en una aliada per reforçar la confiança entre les persones, les empreses i les ONG. Quan la proposta de col·laboració es percep com a coherent, honesta i alineada amb els valors del consumidor, la microdonació deixa de ser un gest impulsiu per transformar-se en una decisió conscient i significativa. Això sí, cal dir que la personalització basada en dades ha d'anar acompanyada de transparència sobre com s'utilitzen aquestes dades i amb quina finalitat perquè l'aplicació de la IA en aquest àmbit generi confiança.

La capacitat d'analitzar dades en temps real i ajustar missatges en funció del context pot convertir un simple “vols donar uns cèntims per una bona causa?” en una experiència més coherent amb la realitat de cada persona. No es tracta d'augmentar la pressió o la freqüència dels missatges, sinó de fer que la proposta tingui sentit dins del moment perfecte.

Perquè al final, d'això es tracta: de posar la tecnologia al servei de les persones i de les causes que importen. Si la intel·ligència artificial ens ajuda a ser més empàtics, més respectuosos i conscients a l'hora de convidar a col·laborar, estarem fent un pas més cap a un model de solidaritat integrat en la vida quotidiana i alineat amb una forma de consumir més responsable.