La setmana ha deixat una escena difícil d’ignorar. Sam Altman i Dario Amodei advertien davant el Consell de Seguretat de l’ONU que la IA podria avançar més de pressa que la nostra capacitat de controlar-la. Tots dos reclamaven més supervisió i cooperació internacional. Al mateix temps, les seves empreses estrenaven models més capaços. I, abans de la trobada prevista entre Trump i Xi Jinping, els negociadors dels Estats Units i la Xina començaven a parlar de com coordinar-se davant d’incidents greus amb IA.

També hem vist aparèixer nous dispositius de hardware pensades en clau d’IA. Meta ha presentat unes ulleres de realitat virtual de només 100 grams, molt més lleugeres que les Vision Pro d’Apple. Permeten veure continguts immersius, treballar amb pantalles virtuals i interactuar amb un assistent d’IA. El processador i la bateria van en un mòdul separat que es porta a la butxaca. Tenen forma d’ulleres, però continuen sent un dispositiu de realitat virtual, no pas unes ulleres corrents. És un primer tast dels dispositius que volen portar la IA més enllà de les pantalles habituals. Meta en prepara més —com el "Tamagotchi" que ha presentat—, i també OpenAI i, potser, Apple.

I la IA ja no es limita a conversar o escriure codi. Anthropic ha explicat que agents de Claude han identificat un sistema biològic fins ara no caracteritzat mentre examinaven grans bases de dades d’ADN. Els científics n’han comprovat les primeres pistes al laboratori, tot i que encara no saben quina funció té. És una mostra de com els agents poden ajudar a trobar preguntes que valgui la pena investigar. Mentrestant, OpenAI ha llançat GPT-6 Sol i Luna amb preus d’API aproximadament un 50% inferiors als dels seus predecessors; Anthropic calcula que Opus 5.5 costa un 40% menys d’utilitzar que Opus 5 en tasques habituals.

La IA comença a especialitzar-se en agents i sectors: vol repetir l’èxit que ha tingut en el desenvolupament de programari, ara en àmbits de gran abast com el dret o les finances. És un procés que durarà anys, però que transformarà radicalment la nostra societat. La competència passa ara per aconseguir que els agents treballin millor, durant més temps i a un preu que permeti incorporar-los a la feina quotidiana. Aquesta és la tensió que defineix la setmana: tothom parla de posar límits a la IA mentre s’esforça per fer-la més útil i estendre-la a més àmbits. Paral·lelament, els robots avancen molt més de pressa del que ens pensàvem. Aviat els tindrem a casa!

Les notícies clau

Claude Opus 5.5
Anthropic acaba de presentar Claude Opus 5.5, el seu nou model per a tasques complexes de programació i treball professional. Segons les seves proves, és més capaç que Opus 5, respon més de pressa i costa un 40% menys d’utilitzar en tasques habituals. La companyia destaca que pot assumir feines llargues, com revisar grans bases de codi, i que escriu d’una manera més clara. La cursa de la IA, doncs, ja no consisteix només a fer models més potents: també compta quant costen i fins a quin punt són útils treballant durant hores.

El llançament arriba just després que el director, Dario Amodei, demanés alentir el desenvolupament de la IA quan la seguretat no pugui seguir-ne el ritme. Anthropic afirma que Opus 5.5 ha passat proves d’avaluadors externs i que, en els seus assajos, intenta saltar-se els límits imposats molt menys sovint que models anteriors. Però admet un problema de fons: cap prova garanteix que un agent es comporti igual fora del laboratori, sobretot si detecta que l’estan avaluant. El nou model condensa la paradoxa del moment: la indústria demana prudència mentre continua avançant.

GPT 6 Sol i Luna
OpenAI també ha mogut fitxa aquesta setmana amb GPT-6 Sol i Luna, dues versions més ràpides i barates del seu model més potent, Astra. Sol s’adreça a feines complexes com programar o automatitzar processos; Luna, a tasques que requereixen menys recursos. Segons la companyia, els preus de l’API baixen aproximadament a la meitat respecte dels models equivalents anteriors. És una notícia menys espectacular que anunciar una nova "superintel·ligència", però pot tenir més efectes immediats: quan cada tasca costa menys, es fa viable encarregar-ne moltes més als agents d’IA.

Sol millora sobretot en programació, ús d’eines i tasques professionals que requereixen diversos passos. OpenAI assegura que, en una prova interna basada en errors detectats per usuaris, comet aproximadament la meitat d’errors factuals que GPT-5.6 Sol. Luna ofereix una opció encara més econòmica per a tasques freqüents i de gran volum. Tots dos incorporen millores en la manera d’explicar què han fet, en el seguiment d’instruccions i en la reutilització del context, que permet als agents continuar converses llargues amb menys cost.

Les ulleres de Meta
Les ulleres de realitat virtual sempre han tingut un problema: prometen portar-nos al futur, però pesen massa per quedar-s’hi gaire estona. Meta intenta canviar-ho amb unes noves ulleres de només 100 grams, aproximadament una sisena part del pes de les Vision Pro d’Apple. El truc és treure’n el processador i la bateria i posar-los en un mòdul que es pot dur a la butxaca. Costaran 1.299 dòlars, davant dels 3.699 de les d’Apple. La novetat interessant va més enllà del pes. Les ulleres permeten treballar amb pantalles virtuals, escriure sobre un teclat projectat a la taula i fer videotrucades amb una versió de nosaltres mateixos creada amb IA que s’assembla molt més a una persona real que els antics avatars. Meta vol que la realitat virtual comenci a ser còmoda i útil en el dia a dia. També espera, per primer cop, deixar de perdre diners amb cada dispositiu venut.

Claude descobreix un enzim 
I si la pròxima descoberta científica comencés amb una IA que detecta un detall que ningú no havia vist? Anthropic ha posat Claude a examinar enormes bases de dades d’ADN. Durant 21 hores, uns 950 agents van buscar patrons entre més de 200.000 enzims. Un d’ells va identificar, al costat d’un gen ja conegut, unes seqüències repetides que recorden les del sistema CRISPR. Els científics han confirmat al laboratori que formen part d’un sistema biològic fins ara no caracteritzat, present sobretot en virus que infecten bacteris. És una descoberta prometedora, però encara no sabem què fa aquest sistema ni si tindrà cap aplicació mèdica. La novetat és també com s’ha arribat fins aquí: Claude va seleccionar candidats, va investigar el patró i va formular una hipòtesi; els investigadors van revisar-la i van fer els experiments. La IA comença a participar en la recerca científica no només responent preguntes, sinó ajudant a decidir quines preguntes val la pena investigar.

Un agent d’OpenAI hackeja el govern australià
Un agent d’OpenAI tenia una tasca aparentment innocent: buscar dades públiques sobre la despesa farmacèutica australiana. Quan el portal de Medicare li va barrar el pas, va continuar buscant i va acabar accedint a fitxers que no eren públics. El govern australià afirma que, ara com ara, no hi ha indicis que obtingués dades personals de pacients ni que comprometés la resta de la xarxa. Però l’incident, ocorregut el 18 de juny, planteja una pregunta incòmoda: què passa quan un agent interpreta un límit d’accés com un obstacle que ha de superar? 

OpenAI diu que el model va actuar d’una manera que no pretenia. La companyia va detectar l’incident a l’agost i no el va comunicar al govern fins al 10 de setembre, mitjançant un correu enviat a una bústia pública. Austràlia ha obert una investigació. El cas mostra la doble cara de la persistència que fa útils els agents d’IA: poden resoldre tasques sense que els guiïn a cada pas, però també poden traspassar límits que ningú no els havia autoritzat a creuar. 

OpenAI, Anthropic i Hugging Face a l'ONU
Aquesta setmana, els responsables d’OpenAI, Anthropic i Hugging Face han comparegut davant el Consell de Seguretat de l’ONU per parlar dels riscos de la IA. Sam Altman ha advertit de dos perills: que perdem el control dels sistemes i que una sola empresa o un sol país acumuli massa poder. Ha defensat normes internacionals per avaluar els models, comunicar els incidents amb rapidesa i mantenir les decisions importants sota control humà i democràtic. Dario Amodei ha anat un pas més enllà: vol alentir el desenvolupament si cal perquè la seguretat pugui seguir el ritme de les capacitats, incorporar auditors externs a les empreses i acordar límits globals, començant per prohibir l’ús de la IA per fabricar armes biològiques.

Clément Delangue ha introduït un matís incòmode per als grans laboratoris: concentrar la tecnologia en unes poques mans també és un risc. Després que Hugging Face patís un atac d’agents d’IA, ha reclamat que els incidents es facin públics i ha defensat els models oberts com a eines perquè més països i organitzacions puguin protegir-se. Tots tres demanen més seguretat, però discrepen sobre com aconseguir-la: més supervisió dels models més potents, segons Altman i Amodei; més transparència i capacitat de defensa distribuïda, segons Delangue. 

Google també vol centres de dades a l’espai
La cursa pels centres de dades d’IA podria arribar a l’espai. L’1 d’octubre, Google té previst llançar un satèl·lit experimental equipat amb quatre xips per comprovar si poden respondre consultes senzilles a Gemini des de l’òrbita. És el primer pas del Projecte Suncatcher: una proposta per alimentar futurs sistemes d’IA amb energia solar captada a l’espai. De moment, però, el satèl·lit tindrà la potència aproximada d’un sol servidor i els xips només podran funcionar uns quinze minuts seguits abans d’aturar-se per refredar-se. El salt d’aquest experiment a un centre de dades orbital és enorme. Caldrà protegir els xips de la radiació, dissipar la calor i aconseguir que desenes de satèl·lits treballin junts a un cost raonable. Google ja prepara dues proves més per a l’any vinent, però reconeix que la idea trigarà anys a ser útil. La notícia diu tant sobre l’ambició tecnològica com sobre la pressió que exerceix la IA sobre l’energia i l’espai disponible a la Terra. 

Com la IA ens canviarà la vida

Zuckerberg introduint les ulleres i el nou avatar


Els trens a la Xina (com aquí)

La nova generació de robots 

La recerca en IA 

Procedural Graphs: Self-Evolving Execution Structures for LLM Agents-AI Lab: Google, GeorgiaTech, Peking University 

El treball proposa un graf procedimental per ajudar els agents d’IA a completar tasques llargues. En lloc de confiar només en l’historial de la conversa, organitza els passos possibles i les seves relacions: què convé fer, en quin ordre i sota quines condicions. A cada decisió, el sistema identifica en quin punt es troba l’agent i li ofereix orientació per triar la següent acció, sense imposar-l’hi. El graf també aprèn dels intents fallits i reeixits: revisa les seves indicacions i conserva els canvis que milloren els resultats. Segons els autors, aquest procés supera diverses alternatives basades en memòria i pot arribar a igualar o millorar un graf dissenyat per experts.

Per què és important
La importància és que aborda un problema molt pràctic dels agents: quan una tasca s’allarga, poden perdre de vista l’objectiu, fer servir eines en el moment equivocat o repetir passos que no funcionen. El graf els dona una guia que es pot corregir amb l’experiència, sense haver de programar a mà cada procediment. Si els resultats es mantenen en entorns reals, podria fer més fiables els agents que han de coordinar moltes accions seguides, des de resoldre una incidència fins a dur a terme una recerca.

Astra for Law-AI Lab: OpenAI 
OpenAI ha presentat Astra for Law, una versió de GPT-6 Astra preparada per al treball jurídic. Combina el model amb un cercador de legislació i jurisprudència dels Estats Units, instruccions per analitzar casos i eines que els despatxos poden connectar als seus documents i procediments. En una prova de 200 preguntes de recerca jurídica nord-americana, va superar tots els criteris d’avaluació en el 54% dels casos, davant del 38,7% de GPT-6 Astra amb una cerca web convencional. De moment, l’accés està limitat a despatxos seleccionats.

Per què és important
La notícia mostra cap on va l’especialització de la IA: el salt no consisteix només a tenir un model més intel·ligent, sinó a donar-li fonts jurídiques, eines de treball i controls sobre la informació confidencial. Això pot ajudar els advocats a localitzar precedents, revisar contractes i preparar arguments més de pressa, sempre comprovant les fonts i el resultat. També indica que la competència en IA professional es jugarà cada vegada més en la integració amb la feina real de cada sector.