Un projecte digital, impulsat per Pau García-Milà, vol acostar el món casteller al públic a través d’una experiència interactiva que combina el joc, la tecnologia i el coneixement de les colles. La iniciativa, presentada en un vídeo a les xarxes socials, neix de la voluntat de trobar una manera diferent d’explicar els castells, amb una proposta entretinguda que alhora respecti la realitat d’aquesta activitat. El resultat és Quina colla!, un joc accessible a través de la pàgina web quinacolla.cat que permet endinsar-se en l’univers casteller des d’una perspectiva lúdica. La idea parteix d’una inquietud concreta: trobar una fórmula que permeti explicar el món casteller d’una manera diferent de les habituals. En el vídeo, el creador del projecte explica que feia temps que tenia ganes de disposar d’un joc que abordés aquesta temàtica i que fos capaç de combinar l’entreteniment amb el respecte per les colles i la seva activitat.

El repte no consistia únicament a desenvolupar un producte digital que funcionés com un joc, sinó a trobar una manera de representar la realitat castellera sense desvirtuar-la. La proposta havia de ser prou atractiva per despertar l’interès dels usuaris, però també havia de tenir en compte els elements que formen part d’aquest univers. Aquesta voluntat de combinar divulgació i entreteniment és el punt de partida de la iniciativa. En lloc de limitar-se a presentar informació sobre els castells, el projecte aposta per una experiència en què l’usuari pot interactuar amb els continguts i descobrir-ne els detalls a través de la dinàmica del joc.

La intel·ligència artificial com a eina de creació

Per donar forma a la idea, el creador ha aprofitat les noves possibilitats que ofereixen les eines d’intel·ligència artificial, com és el cas de Claude. Tal com explica en el vídeo, va decidir posar a prova una d’aquestes eines amb un encàrrec obert: desenvolupar un joc que el sorprengués quan es despertés. El procediment que descriu és directe. Va formular la petició a la intel·ligència artificial abans d’anar a dormir i va deixar que l’eina treballés a partir de les instruccions que li havia donat. La intenció era comprovar fins on podia arribar aquesta tecnologia quan se li plantejava un objectiu concret, però sense definir prèviament tots els detalls del resultat. El vídeo presenta aquesta experiència com una manera d’explorar les possibilitats de la intel·ligència artificial aplicada a la creació de productes digitals. En aquest cas, la tecnologia es posa al servei d’una idea vinculada a la cultura popular catalana, amb la intenció de transformar-la en una proposta interactiva.

Aquesta manera de treballar també situa el projecte en un terreny d’experimentació. El creador no es limita a parlar de les possibilitats teòriques de la intel·ligència artificial, sinó que mostra el resultat pràctic d’haver-la utilitzat per materialitzar una idea que feia temps que tenia al cap. El resultat d’aquest procés és Quina colla!, una proposta digital que situa les colles castelleres al centre de l’experiència. El vídeo mostra diverses pantalles del joc, amb imatges de castells i referències a diferents colles, com també elements interactius que permeten seleccionar opcions i avançar en la partida. La interfície incorpora escenes ambientades en espais castellers reconeixibles, com la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i presenta diferents configuracions de castells. Entre els elements que s’hi poden veure hi ha les opcions vinculades a la colla, al tipus de castell i a la plaça, que formen part de la mecànica mostrada en pantalla.

La proposta trasllada així el món casteller a un entorn digital en què l’usuari no es limita a observar imatges, sinó que pot participar en el desenvolupament de l’experiència. El joc converteix les colles i els castells en els elements centrals d’una dinàmica interactiva. El vídeo també deixa veure que el projecte inclou referències als castells assolits per les colles. Aquest component és especialment rellevant perquè connecta l’experiència de joc amb la trajectòria castellera que s’hi vol representar. La voluntat expressada pel creador és que el joc sigui entretingut, però que alhora respecti la realitat de les colles i els seus èxits.