Segons informa Elena Gurevich en xarxes, des de l'1 de setembre la Xina ha posat en vigor una normativa pionera a nivell mundial: l'obligació d'etiquetar de manera obligatòria tot contingut generat per intel·ligència artificial (IA). Amb això, la Xina es converteix al primer país a establir un estàndard nacional vinculant que regula la identificació del material sintètic, incloent-hi text, vídeo, àudio, imatges i entorns virtuals. La decisió no només marca una fita en la governança digital global, sinó que també estableix un referent per a altres països que, fins ara, han limitat les seves accions a recomanacions o, en altres casos, a marcs reguladors fragmentats.

Contingut i obligacions de la normativa

La regulació xinesa se centra a tres pilars fonamentals: l'obligatorietat de l'etiquetatge, la responsabilitat compartida i les sancions en cas de manipulació. Quant al requisit de l'etiquetatge, aquest es divideix en:

-Etiquetatge explícit, que s'aplicarà mitjançant text en pantalla, icones visibles o altres indicadors fàcilment perceptibles per l'usuari.
-Etiquetatge implícit, que exigeix que tot contingut sintètic inclogui identificadors ocults, tals com marques d'aigua digitals o metadades invisibles.

En casos de dubte raonable sobre l'origen del contingut, es prioritza l'ús d'etiquetes explícites.

Responsabilitats dels proveïdors de serveis

Les plataformes, botigues d'aplicacions, empreses d'IA generativa i usuaris han de complir l'obligació d'etiquetatge. Els proveïdors han d'incloure en els seus acords de servei l'explicació dels mètodes d'identificació aplicats, garantint transparència davant de l'usuari.

Prohibicions per als usuaris i abast extraterritorial de la norma

A conseqüència d'aquesta nova norma, als usuaris els queda terminantment prohibit eliminar, alterar, falsificar o ocultar els identificadors sintètics. Tal com hem vist amb l'AI Act (Reglament d'IA) i una altra regulació europea, la normativa és d'aplicació també a empreses estrangeres que ofereixin serveis dins del territori xinès, la qual cosa augmenta la rellevància del marc més enllà de les seves fronteres.

Impacte de la norma

L'abast d'aquesta regulació no es limita al control intern dins de l'espai del país asiàtic, sinó que pot tenir efectes globals. D'una banda, en matèria d'estandardització internacional, perquè la Xina s'avança en establir un marc obligatori que podria pressionar altres països a seguir una via similar. En segon lloc, adoptant un enfocament de transparència vs control: mentre que l'etiquetatge aporta seguretat i confiança en entorns digitals saturats de desinformació, també pot servir per reforçar el control governamental sobre els fluxos d'informació. Així mateix, quant a l'impacte econòmic, ja que empreses estrangeres hauran d'adaptar els seus models i tecnologies per complir les exigències si volen mantenir accés al mercat xinès. Finalment, obre un debat ètic i cultural, pel fet que l'obligació d'etiquetar planteja dilemes en relació amb la creativitat artística, la llibertat d'expressió i la percepció de l'autoria en l'era de la IA.

Panorama comparat de la legislació sobre IA al món

Com és sabut, l'afirmació que només es regula a Europa no és certa en absolut. A continuació, una superficial enumeració de les principals iniciatives i marcs regulatoris en matèria d'intel·ligència artificial en diferents regions i països (si bé la llista exhaustiva seria molt més llarga):

-Unió Europea. AI Act (2024): és la primera llei integral sobre IA a Occident. Classifica aplicacions per nivells de risc (mínim, limitat, alt i inacceptable), restringeix usos com la vigilància biomètrica massiva i exigeix transparència i auditories per a sistemes d'alt risc.
-Estats Units. AI Bill of Rights (2022): és una guia o conjunt de principis per protegir ciutadans davant abusos de la IA. No és de compliment obligatori, però orienta la regulació futura i l'acció d'agències federals.
-Canadà. Artificial Intelligence and Data Act (AIDA, projecte, des de 2022). Se centra en la transparència i en la rendició de comptes de sistemes d'alt impacte. Obliga les empreses a avaluar riscos i mitigar danys potencials.
-Regne Unit. Pro Innovation AI Regulation Framework (2023): té un enfocament d'autoregulació, basat en principis. No imposa lleis estrictes, sinó que deixa en autoritats sectorials (finances, salut, transport) l'adopció de normes.
-Japó. Enfocament "Agile Governance" (2022-2025): afavoreix la innovació i cooperació publicoprivada. Se centra en guies de bones pràctiques més que en obligacions legals estrictes.
-Brasil. Projecte de Llei d'Intel·ligència Artificial (2021, en revisió): inspirat en el model europeu. Prioritza la protecció de drets fonamentals i regula sistemes de risc alt.
-Xina. Regles d'etiquetatge de contingut sintètic (2025): imposa un estàndard nacional obligatori d'identificació de contingut generat per IA. S'aplica a proveïdors, plataformes i usuaris, amb abast extraterritorial.

Primeres conclusions

L'entrada en vigor de la normativa xinesa sobre etiquetatge de contingut sintètic marca un abans i un després en la imposició d'estàndards obligatoris. Aquest pas potser accelerarà el debat internacional sobre la necessitat d'estàndards globals en IA, en un context en què la confiança, la seguretat digital i la protecció dels ciutadans siguin elements essencials i imprescindibles de la innovació tecnològica.