Aquesta setmana ha estat marcada per la guerra. La guerra de l'Iran i l’ús de la IA en la identificació de targets i en la presa de decisions automàtiques sobre quin objectiu atacar i com fer-ho. La disputa entre el departament de Defensa dels Estats Units i Anthropic ha continuat escalant. Anthropic ha vist un increment notable d’usuaris, mentre que OpenAI ha incrementat els seus contractes amb el govern americà. Tothom ha hagut de donar moltes explicacions, però mentrestant la IA que gestiona bona part de les operacions militars continua sent majoritàriament tecnologia vinculada a Anthropic.
Com a bona notícia, a16z ha publicat el seu rànquing d’aplicacions d’IA i una empresa de Màlaga, Freepik, apareix en la posició número 11, tota una fita. Felicitats a Freepik! Aquesta setmana també s’ha parlat molt del recercaire automàtic i autònom de Karpathy (qui va desenvolupar a Tesla la conducció autònoma). El somni de fer recerca autònoma està darrere de moltes empreses emergents existents i ha estat una constant en IA (per exemple, els algorismes genètics i tots els processos d’optimització). Karpathy ens mostra un exemple simple de com fer-ho treballar per nosaltres. Aviat veurem aquests sistemes utilitzats per optimitzar el targeting de clients, fer A/B testing automàtic, trobar les millors estructures financeres o optimitzar la coordinació de circuits administratius o de producció.
karpathy just broke the internet with something called auto research
— GREG ISENBERG (@gregisenberg) March 11, 2026
it’s basically an ai research agent that runs experiments for you 24/7
you give it a goal like
“make this model better”
“find a higher converting landing page”
“lower customer acquisition cost”
then it runs… pic.twitter.com/6wZej0YIiq
A la Setmana IA també estem d’estrena: inaugurem una nova secció titulada Com la IA et canviarà la vida?, on recollirem exemples de com la IA està transformant la vida i els serveis en molts llocs del món. Ja us aviso que hi haurà molts exemples de la Xina!
La guerra de la IA
L’últim episodi de la guerra entre Anthropic i Trump ha estat que Anthropic ha demandat l’administració de Donald Trump després que el Departament de Defensa dels Estats Units qualifiqués la companyia com a “risc per a la cadena de subministrament”, una designació que normalment s’utilitza per a empreses associades a països adversaris. Com a conseqüència, els contractistes del Pentàgon han de certificar que no utilitzen els models Claude d’Anthropic en projectes relacionats amb defensa. Segons l’empresa, aquesta decisió ja ha provocat la cancel·lació de contractes federals.
Anthropic considera que la mesura és il·legal i alerta que podria posar en risc centenars de milions de dòlars d’ingressos, amb possibles pèrdues de milers de milions el 2026 si la prohibició es manté. El conflicte té l’origen en les negociacions amb el govern nord-americà, durant les quals Anthropic es va negar a permetre l’ús sense restriccions dels seus models d’IA en aplicacions militars. Aquest cas s’ha convertit en un dels enfrontaments més importants fins ara entre empreses d’intel·ligència artificial i governs sobre l’ús militar de la tecnologia. El resultat podria establir un precedent sobre com les empreses d’IA col·laboren amb les agències de defensa i influir en la regulació futura, la política de seguretat nacional i l’autonomia de les companyies tecnològiques. Tot això ha afectat totes les empreses d’IA. Sam Altman ha hagut de fer reunions d’emergència amb els enginyers d’OpenAI explicant en detall els acords amb el govern, i el mateix ha passat a Google i Amazon.
TIME’s new cover: How Anthropic found itself in an existential fight over the future of war https://t.co/jztyCZoI18 pic.twitter.com/4SFidALohZ
— TIME (@TIME) March 11, 2026
La IA a la guerra de l'Iran
La intel·ligència artificial està transformant la manera com l’exèrcit dels Estats Units pren decisions en combat, cosa que permet una velocitat d’operacions sense precedents. En el conflicte amb l’Iran, el Pentàgon afirma haver atacat més de 2.000 objectius en només quatre dies, un ritme molt superior al de conflictes anteriors. Aquest augment de la velocitat es deu en part a sistemes d’IA que analitzen enormes volums de dades d’intel·ligència procedents de drons, satèl·lits i sensors. Aquests sistemes generen opcions d’atac molt més ràpidament que els processos tradicionals dirigits exclusivament per humans.
Per primera vegada, a més, s’han utilitzat en un camp de batalla models generatius d’IA d’última generació, similars als que fan servir civils en entorns professionals o educatius. Aquests models ajuden els comandaments a interpretar dades, planificar operacions i rebre informació en temps real durant els combats. Una peça clau és Maven Smart System, la plataforma de Palantir que actua com el “cervell” del sistema de dades del Pentàgon. Integrada amb models com Claude d’Anthropic, permet analitzar informació en temps real i gestionar la denominada kill chain, el procés complet d’identificar, seleccionar i atacar objectius.
Gràcies a aquestes tecnologies, decisions que abans podien tardar hores o dies —amb informes impresos i aprovacions jeràrquiques— ara es poden prendre en minuts o fins i tot segons. Segons responsables militars, l’objectiu és arribar a 1.000 decisions d’alta qualitat per hora al camp de batalla. No obstant això, aquest ús massiu d’IA també genera preocupacions sobre el control i la responsabilitat. Un bombardeig d’una escola de nenes al sud de l’Iran ha reobert el debat sobre si els objectius són verificats adequadament, especialment quan els sistemes d’IA poden generar o identificar un nombre molt més gran de possibles objectius. Experts en dret internacional i tecnologia adverteixen que l’acceleració extrema de les decisions militars pot dificultar el control humà i la traçabilitat dels processos. Tot això no és altra cosa que l’aplicació de la IA a la gestió del OODA loop (Observe–Orient–Decide–Act), un concepte molt conegut també en management: l’avantatge s’aconsegueix d'acord amb la velocitat de decisió.
New media runs on speed.@pmarca on the OODA loop:
— a16z (@a16z) March 11, 2026
"Speed wins."
"If you can have a sustainably faster OODA loop processing cycle than the next guy... then if you think about what happens — let's say it takes an hour to figure something out."
"It takes the other guy two hours… https://t.co/iK9PtM0NqC pic.twitter.com/AlUdSzXw9r
El primer iPhone plegable
Apple està desenvolupant el seu primer iPhone plegable, que arribarà previsiblement aquesta tardor i inclourà canvis en iOS per permetre dissenys més semblants als de l’iPad, amb aplicacions en pantalla dividida per facilitar la multitasca. El dispositiu tindrà una pantalla interior plegable de mida similar a un iPad mini i una pantalla exterior comparable a la d’un iPhone petit. A diferència d’altres telèfons plegables, Apple opta per una relació d’aspecte més ampla, pensada per millorar l’experiència en veure vídeos i treballar amb diverses aplicacions alhora. Tot i oferir una experiència més propera a la d’una tauleta, el nou model continuarà funcionant amb iOS i no amb iPadOS. Això implica que mantindrà un sistema de multitasca més simple que el de l’iPad, encara que permetrà utilitzar dues aplicacions simultàniament, una característica habitual en els plegables de Samsung o Google.
Apple arriba tard a aquest segment —set anys després del primer plegable de Samsung— perquè ha intentat solucionar alguns dels problemes habituals d’aquests dispositius, com la línia visible al centre de la pantalla quan s’obre i la durabilitat del mecanisme plegable. La companyia ha desenvolupat una nova tecnologia de pantalla que redueix aquesta marca, tot i que no l’elimina completament. El nou model també introduirà canvis importants en el disseny. La pantalla exterior incorporarà una càmera frontal amb perforació (hole-punch) en lloc de l’actual notch. A més, Apple eliminarà Face ID en aquest model i tornarà a integrar Touch ID al botó lateral, ja que el disseny prim del dispositiu no permet incloure el sistema complet de reconeixement facial. Pel que fa a les càmeres, el telèfon tindrà dues càmeres posteriors, una menys que els iPhones prèmium actuals. Així i tot, Apple confia que la pantalla gran, les funcions de productivitat i un preu al voltant dels 2.000 dòlars el posicionin com el model més avançat de la gamma iPhone i com una alternativa atractiva als plegables d’Android.
Anthropic també fa consultoria
Anthropic està negociant amb un consorci de firmes de capital privat liderat per Blackstone i Hellman & Friedman la creació d’una joint venture especialitzada en intel·ligència artificial. L’objectiu seria vendre i integrar la tecnologia de la seva IA, Claude, a les empreses participades per aquests fons d’inversió. El projecte segueix un model semblant al de Palantir, combinant tecnologia i serveis de consultoria per ajudar les companyies a implementar la IA dins dels seus processos de negoci. Això permetria automatitzar tasques, millorar la productivitat i reduir costos laborals.
Blackstone, que ja és inversor de la companyia amb una participació valorada en prop de 1.000 milions de dòlars, podria utilitzar la nova empresa conjunta per desplegar la IA d’Anthropic entre més de 250 empreses del seu dossier, entre les quals hi ha la plataforma de gestió Smartsheet o l’app de cites Bumble. La iniciativa reflecteix una tendència creixent al sector: tant Anthropic com OpenAI estan ampliant els seus equips de consultoria per ajudar les grans empreses a adaptar la intel·ligència artificial als seus processos i desenvolupar aplicacions personalitzades. En aquest context, els fons de capital privat veuen la IA com una eina clau per augmentar l’eficiència i reduir costos a les empreses participades.
L’Optimus digital de Tesla
Elon Musk ha anunciat que Tesla i xAI estan treballant conjuntament en un projecte d’intel·ligència artificial anomenat Macrohard o Digital Optimus, amb l’objectiu de desenvolupar tecnologia capaç de substituir tasques pròpies dels treballadors d’oficina. Segons Musk, el projecte combina dues línies de desenvolupament:
-Macrohard, un equip de xAI que crea agents d’IA capaços d’utilitzar ordinadors com ho faria un empleat.
-Optimus, el robot humanoide que Tesla està desenvolupant.
La idea és construir sistemes d’IA que puguin executar tasques administratives i operatives de manera autònoma. El projecte arriba després d’una reorganització interna a xAI. Toby Pohlen, cofundador de la companyia i responsable de Macrohard, va abandonar l’empresa poc després de ser nomenat per dirigir aquest equip. El projecte reflecteix l’estratègia de Musk d’integrar IA i robòtica per automatitzar cada vegada més tasques professionals, especialment en l’àmbit del treball administratiu i digital.
Les 100 aplicacions d'IA més utilitzades
A16z ha publicat una nova versió del seu rànquing de les 100 aplicacions d’IA més utilitzades. ChatGPT continua sent, amb molta diferència, el producte d’IA de consum més utilitzat del món, amb uns 900 milions d’usuaris setmanals. Tot i això, rivals com Gemini i Claude estan creixent ràpidament, i cada vegada és més habitual que els usuaris utilitzin diverses eines d’IA alhora. El mercat també està canviant perquè moltes aplicacions tradicionals han incorporat la IA com a funció central. Plataformes com CapCut, Canva o Notion basen bona part del seu creixement en eines generatives com eliminació de fons, generació d’imatges o assistents de text. En aquest context destaca especialment el cas de Freepik, que s’ha situat en la posició número 11 entre els productes d’IA de consum més utilitzats, consolidant-se com una de les plataformes creatives amb més ús a escala global. L’informe també mostra que el mercat de la IA s’està fragmentant geogràficament:
-Les eines occidentals com ChatGPT, Claude, Gemini o Perplexity comparteixen mercats principals com els Estats Units, l’Índia, el Brasil o el Regne Unit.
-A la Xina dominen eines locals com DeepSeek, Doubao o Kimi.
-A Rússia han aparegut alternatives pròpies com GigaChat.
Finalment, l’informe identifica dues tendències molt clares en l’evolució del sector:
-L’aparició d’agents d’IA capaços d’executar tasques de forma autònoma.
-La integració de la IA dins d’aplicacions, navegadors i eines de treball, més enllà del simple xat amb un assistent.
La recerca en IA
New ways to learn math and science in ChatGPT - AI Lab: OpenAI
OpenAI ha llançat una nova funció a ChatGPT que permet explorar conceptes de matemàtiques i ciència amb visuals interactius. En lloc de limitar-se a oferir explicacions en text o diagrames estàtics, el sistema genera mòduls interactius on els usuaris poden modificar variables i veure com canvien els resultats en temps real. La funcionalitat cobreix més de 70 temes, incloent-hi conceptes com el teorema de Pitàgores, la llei d’Ohm o l’interès compost. Quan un usuari fa una pregunta, ChatGPT mostra una explicació escrita acompanyada d’un gràfic o simulació manipulable, que permet experimentar amb els paràmetres del problema.
La nova eina ja està disponible per a tots els usuaris registrats. OpenAI destaca que més de 140 milions de persones utilitzen ChatGPT cada setmana per estudiar matemàtiques o ciència, i preveu ampliar el nombre de temes interactius en el futur. Aquest llançament arriba en un context de competència creixent en l’educació basada en IA. Google ja havia introduït diagrames interactius a Gemini el novembre passat. Segons diversos estudis, obtenir simplement respostes d’una IA no sempre millora l’aprenentatge real: tot i que els estudiants poden completar tasques un 48% millor amb ajuda d’IA, els seus resultats poden empitjorar un 17% quan aquesta ajuda desapareix.
El concepte d’Artificial General Intelligence (AGI) —una IA capaç de fer qualsevol tasca que pot fer un humà— s’ha convertit en un tema central en el debat sobre el futur de la tecnologia. No obstant això, investigadors, executius tecnològics, polítics i activistes no comparteixen una definició clara ni consensuada del terme. L’article argumenta que el problema comença amb la mateixa idea de “generalitat”. Sovint es defineix l’AGI com una intel·ligència capaç de fer tot el que pot fer un humà, però els autors qüestionen si els humans són realment intel·ligències generals, ja que cadascú té habilitats limitades i especialitzades.
Autoresearch - AI Lab: Karpathy
Aquest experiment de recerca automàtica i autònoma d’Andrej Karpathy ha estat sens dubte el hit de la setmana. La idea és imaginar un futur en què la investigació en intel·ligència artificial ja no la fan humans, sinó swarms d’agents d’IA que milloren el seu propi codi de manera autònoma. El projecte intenta recrear una versió mínima d’aquest escenari.
nanochat now trains GPT-2 capability model in just 2 hours on a single 8XH100 node (down from ~3 hours 1 month ago). Getting a lot closer to ~interactive! A bunch of tuning and features (fp8) went in but the biggest difference was a switch of the dataset from FineWeb-edu to… pic.twitter.com/qragh6hJL6
— Andrej Karpathy (@karpathy) March 5, 2026
Com la IA et canviarà la vida?
Els minibusos autònoms prenen la Xina
Els minibusos autònoms comencen a ser populars a la Xina. Alguns funcionen integrats en aplicacions sota demanda, mentre que d’altres ja operen com a línies regulars de transport.
✨🇨🇳China has rolled out autonomous buses. pic.twitter.com/HNc9ndrbgC
— 🇨🇳XuZhenqing徐祯卿 (@XueJia24682) March 9, 2026
Els hospitals i la IA a la Xina
Els hospitals a la Xina —tant els públics com el 20% de privats— incorporen serveis avançats coordinats per IA que permeten resoldre anàlisis, consultes i proves de manera pràcticament immediata i sense esperes.
Altres notícies
-L’empresa d’Amsterdam Nebius ha rebut una inversió de $2B de Nvidia amb l’objectiu de crear 5GW de centres d’IA. Alguna cosa es mou també a Europa.
-Cursor està aixecant inversions amb l’objectiu d’arribar a una valoració de $50B.
-Amazon està venent deute per un valor de $37B, amb terminis que van dels 2 als 50 anys. També hi ha una emissió denominada en euros de $16,8B.
-Atlassian —empresa de programari de gestió de projectes— acomiadarà un 10% de la plantilla (uns 1.600 empleats) a causa de l’impacte de la IA.
-Zoox, el robotaxi d’Amazon, estarà disponible també a Uber.
-Es confirma que Nvidia ha efectuat una inversió significativa a Thinking Machines, l'empresa emergent de Mira Murati.
-Meta ha comprat Moltbook, la xarxa social només per agents d’IA basada en OpenClaw. Els seus creadors s’integraran a l’equip de Superintel·ligència de Meta.
-El GPT-5.4 Pro sembla haver resolt un altre problema de matemàtica avançada
-La recerca en la identificació del càncer de mama progressa: un sistema desenvolupat per Imperial College i NHS UK ho fa un 25% millor que els mètodes existents.
-Replit ha llançat una nova versió del seu agent amb canvas infinit.
-Perplexity ha presentat el seu Personal Computer.
-Meta està preparant quatre nous xips propis d’IA.