Les ocupacions amb més exposició potencial a la intel·ligència artificial generativa han registrat des del 2022 un creixement de l'ocupació per sobre de la mitjana a l'Estat. De moment, no s'aprecia una relació negativa entre el grau d'exposició a aquesta tecnologia i l'evolució agregada de l'ocupació, segons l'últim Observatori Trimestral del Mercat de Treball elaborat per BBVA Research i Fedea. L'informe assenyala que les ocupacions amb alta exposició a la IA representen una mica més del 30% de l'ocupació total a l'Estat. Aquesta exposició, però, presenta una bretxa accentuada segons la qualificació, l'edat, el territori i la nacionalitat. Per nivell educatiu, més del 40% dels ocupats amb estudis superiors treballa en llocs d'alta exposició a la IA, enfront del 15% de qui té educació secundària obligatòria o menys.
En sentit invers, gairebé la meitat de les persones amb menor nivell educatiu es concentra en ocupacions de baixa exposició, una proporció que no arriba al 10% entre els professionals qualificats. Aquesta bretxa educativa és un dels elements que l'informe posa de manifest i que condiciona la manera com els diferents col·lectius es relacionen amb la tecnologia. Pel que fa a l'edat, la població ocupada de 25 a 34 anys registra l'exposició mitjana més elevada a la IA i la màxima concentració en ocupacions altament exposades, prop del 35%. En canvi, el col·lectiu de 16 a 24 anys presenta els nivells més baixos. A partir dels 35 anys, l'exposició disminueix de manera moderada amb l'edat.
Per sectors, les branques de tecnologies de la informació i la comunicació, les activitats financeres i d'assegurances i les immobiliàries mostren els nivells més elevats d'exposició. Geogràficament, l'informe assenyala que la Comunitat de Madrid és la regió de l'Estat amb més exposició, seguida de Catalunya. Per contra, els valors més baixos es registren a Extremadura i Múrcia. Aquesta distribució territorial reflecteix les diferències en l'estructura productiva de cada regió i la concentració d'activitats intensives en tecnologia en determinades zones.
Nacionalitat i mercat laboral
La població ocupada de nacionalitat estrangera mostra una menor exposició a la IA. Més del 40% es troba en ocupacions de baixa exposició i poc més del 20% en les d'alta exposició, enfront d'aproximadament un terç de la població treballadora de nacionalitat espanyola situada en llocs fortament exposats. "No s'observa cap mena de desplaçament de l'ocupació a causa de la intel·ligència artificial. Però sí que estan sorgint estudis als Estats Units i al Regne Unit que mostren que hi ha un efecte entre els joves que entren en ocupacions expressament exposades per la intel·ligència artificial", ha assenyalat Florentino Felgueroso, investigador associat de Fedea. En aquest punt, el responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research, Rafael Doménech, ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar que la IA pot tenir un impacte "clarament positiu", ja que permet automatitzar les tasques de menor valor afegit i alliberar temps per a altres tasques amb més valor.
"En definitiva, en aquest cas, com més exposició, millor, per poder ser més productius i per veure que els nostres salaris reals augmenten. I, per contra, tenir una menor exposició no necessàriament ens protegeix dels efectes de la IA que poden ser indirectes", ha afegit Doménech. Segons la seva opinió, tot i que la IA provocarà la desaparició d'algunes ocupacions, "el pitjor que podria passar" és que fossin altres els que decidissin quines ocupacions haurien de desaparèixer.
Per la seva banda, Elena Alfaro, responsable d'Adopció d'IA a BBVA, ha afirmat que, per temptador que pugui resultar, que les empreses retallin llocs de treball com a forma d'estalviar costos és tenir una visió molt "curtterminista" sobre la IA. "El que veiem és que s'automatitzen tasques, que solen ser les menys interessants per a les persones, però no llocs sencers. Hi haurà tasques que desapareguin, però això és diferent de pensar que l'únic avantatge de la IA és l'estalvi de costos", ha apuntat Alfaro.