La intel·ligència artificial es consolida, segons l'anàlisi dels experts de Barclays, no sols com una tecnologia disruptiva sinó com la força macroeconòmica definidòria de la propera dècada, arribant al seu punt àlgid d'influència el 2026. En un escenari global tradicionalment dominat per les decisions dels bancs centrals i les polítiques fiscals, el banc britànic situa ara la IA com el factor "més important", un canvi de paradigma que reflecteix com la seva ona expansiva està remodelant des de les bases la inversió, el mercat laboral i la pròpia psicologia dels mercats.

Aquesta conclusió, presentada en el seu informe de perspectives per a 2026, s'arrela en el paper que la tecnologia ha jugat ja com a columna vertebral de la resistència econòmica. Durant el 2025, la magnitud del gast en capital vinculat a la IA va actuar com un contrapès eficaç per compensar els efectes de la guerra arancelària entre els Estats Units i la Xina. Barclays quantifica aquest impacte amb precisió, estimant que aproximadament un punt percentual del creixement econòmic nord-americà aquell any va procedir directament d'aquesta onada inversora.

El fenomen, però, va més enllà de les xifres agregades, traduint-se en una transformació tangible de sectors tradicionals. Es pot observar com treballadors de la construcció es reconverteixen per a aixecar centres de dades, com la indústria elèctrica s'accelera per instal·lar turbines i transformadors per satisfer una demanda insaciable, i com les companyies de telecomunicacions despleguen equip de xarxa a un ritme febril. Ajay Rajadhyaksha, cap d'anàlisi de Barclays, ho va descriure durant la presentació amb una imatge històrica poderosa: és probable que els Estats Units es trobin enmig del seu cicle d'inversió en capital més important des de la reconstrucció posterior a la Segona Guerra Mundial.

El poder de la intel·ligència artificial 

Aquesta transformació material es veu amplificada per una dimensió psicològica igualment crucial: la poderosa "narrativa" de la IA. Barclays argumenta que aquesta creença col·lectiva en un futur redissenyat per la intel·ligència artificial està jugant un paper fonamental en l'impuls alcista de les borses. Les dades ho corroboraven, mostrant que des de finals del 2022, les accions vinculades a aquesta temàtica havien impulsat entre el setanta-cinc i el vuitanta per cent de les guanys de l'índex S&P 500.

Aquesta narrativa, però, genera efectes econòmics molt reals i persistents, configurant un cicle virtuós on el gast en IA impulsa la inversió industrial i, alhora, la pujada de les seves accions alimenta la confiança i la despesa dels consumidors a través de l'efecte riquesa. Gràcies a aquest mecanisme, el consumidor nord-americà va aconseguir acumular riqueza el 2025 malgrat un fons d'incertesa comercial, un creixement laboral mediocre i un mercat immobiliari dèbil.

Aquesta dependència, no obstant això, comporta una vulnerabilitat inherent. Rajadhyaksha ha reconegut que si aquesta narrativa es trenqués, els Estats Units quedarien en una posició especialment exposada. Malgrat això, la visió de Barclays és optimista i consideren exagerades les comparacions amb el col·lapse de la bombolla de les puntocom. Admeten que hi ha hagut ensurts, com la irrupció competitiva de l'agent xinès DeepSeek o els dubtes plantejats per certs estudis acadèmics sobre els casos d'ús reals, que van provocar correccions puntuals als mercats.

Però destaquen que en cada ocasió, la recuperació va ser ràpida, impulsada per la continuada solidesa dels resultats empresarials, un senyal que interpreten com a mostra d'una base més sòlida que la de les meres expectatives especulatives del passat. Mirant cap al 2026, Barclays anticipa que el contribuent directe del gast en capital en IA al creixement dels Estats Units serà menor, fruit d'un efecte estadístic base després d'uns anys de despesa extraordinària. No obstant això, l'economia nord-americana trobarà suport en altres factors, com un menor impacte dels aranzels i l'entrada en vigor de la gran reforma fiscal de l'administració Trump. En conjunt, esperen un creixement sostingut del 2.1% per a l'any vinent.

La visió per a Europa posa de relleu una paradoxa. D'una banda, l'informe subratlla la "resiliència inesperada" que el Vell Continent ha demostrat, mantenint un creixement proper a la seva tendència històrica malgrat els xocs consecutius d'una guerra propera, una crisi energètica i tensions comercials globals. Però, de l'altra, alerta de manera clara que la manca crònica d'inversió tecnològica de la regió suposa un risc estratègic que pot deixar-la permanentment enrere en la cursa global, amb una previsió de creixement més modest del 1.4%.

Per a la Xina, el lastre continuat del col·lapse immobiliari delimita el seu potencial, amb una estimació de creixement que s'estabilitza al 4%. En l'escenari global, Barclays preveu un creixement del 3% per a 2026, en un entorn que gradualment millorarà a mesura que la incertesa comercial es dissipi i les economies s'hagin adaptat als nous aranzels. En aquest context, el cicle de flexibilització monetària dels bancs centrals perd protagonisme i s'esvaeix, amb la Reserva Federal realitzant encara alguns recorts de tipus i el BCE mantenint-se, segons les previsions, en un esperat compàs d'espera fins a finals de 2026.

La recomanació final d'inversió per a aquest nou any reflecteix aquesta anàlisi integral: Barclays manté la seva preferència per la renda variable davant de la renda fixa. Reconeixen els debats sobre les altes valoracions, però el seu nucli argumental roman inalterat: mentre el creixement dels beneficis corporatius, alimentat en gran part per la productivitat i les noves oportunitats de la IA, continuï al davant, les accions estaran en condicions de superar els bons una vegada més, consolidant la tecnologia no com un simple tema d'inversió, sinó com el nou ordre macroeconòmic global.