Durant anys, Europa va observar com els Estats Units dominaven el desenvolupament del programari empresarial i, mentre Silicon Valley construïa gegants tecnològics, l'ecosistema europeu semblava condemnat a ocupar un paper secundari. No obstant això, aquesta realitat ha canviat de forma radical en l'última dècada. Avui, Europa inclou algunes de les companyies de l'àmbit HR Tech més rellevants del món. Plataformes com Personio, Factorial, HiBob o PayFit han demostrat que el continent pot desenvolupar tecnologia competitiva a escala global, atraure inversió multimilionària i liderar la transformació digital de milions d'empreses.
Però, precisament quan semblava que la gran revolució del programari per a recursos humans havia arribat a la seva maduresa, el mercat comença a enfrontar-se a un nou desafiament. Ja no es tracta de crear més aplicacions; la següent gran oportunitat consisteix a construir la infraestructura que connecti tot allò que aquestes plataformes resolen per separat. La veritable revolució del HR Tech no serà una nova aplicació, sinó tot el que ocorri darrere d'ella.
El HR Tech ja no consisteix a digitalitzar recursos humans
La primera generació de plataformes va resoldre un problema evident: digitalitzar processos que durant dècades van ser manuals. Les empreses van començar a gestionar nòmines, vacances, control horari, avaluació del rendiment, selecció de talent i documentació laboral des d'una única plataforma. Aquesta transformació va permetre estalviar temps, reduir errors i professionalitzar la gestió de persones, especialment entre les petites i mitjanes empreses. No obstant això, a mesura que aquestes solucions es van consolidar, va aparèixer una nova realitat: els departaments de Recursos Humans ja no només gestionen empleats. Avui també administren assegurances, beneficis socials, retribució flexible, benestar financer, ajudes familiars, formació, mobilitat o programes de salut.
I cadascun d'aquests serveis sol dependre de proveïdors diferents, normatives diferents i processos independents. Hem digitalitzat els recursos humans, però encara no hem connectat l'ecosistema que gira al voltant d'ells i aquest serà el gran repte dels pròxims anys. Durant molt de temps, la innovació tecnològica es va mesurar per la capacitat de desenvolupar millors aplicacions. Avui comença a mesurar-se d'una altra forma: les companyies que desperten l'interès d'inversors i grans corporacions ja no són únicament aquelles que ofereixen una bona experiència d'usuari, sinó les que aconsegueixen interoperar amb plataformes que fins ara funcionaven de manera aïllada. A Europa conviuen centenars de proveïdors d'assegurances, sistemes de pagament, plataformes de recursos humans, solucions de benestar laboral, entitats financeres i programes de beneficis per a empleats. Tots funcionen, però molt pocs parlen entre si i precisament aquí apareix una oportunitat enorme.
Del programari a la infraestructura
La història de la tecnologia demostra que les empreses que acaben transformant una indústria no sempre són les que construeixen el producte més visible. Visa mai va necessitar convertir-se en un banc per revolucionar els pagaments; Stripe no va crear una botiga en línia per transformar el comerç electrònic. Ambdues van entendre que el veritable valor estava a desenvolupar la infraestructura que permetés funcionar a la resta de l'ecosistema. El HR Tech europeu comença a recórrer aquest mateix camí i les pròximes companyies no competiran únicament per tenir més usuaris o una interfície més atractiva: competiran per convertir-se en la tecnologia invisible que permeti connectar plataformes de recursos humans, asseguradores, beneficis socials, pagaments incrustats i intel·ligència artificial sota un mateix estàndard.
I aquest canvi no és una intuïció, és una tendència de mercat: segons Grand View Research, el mercat global d'API creixerà en una taxa anual composta superior al 16% fins al 2030, mentre que el mercat d'embedded finance superarà els 384.000 milions de dòlars el 2029. Ambdues xifres reflecteixen una mateixa realitat: cada vegada més empreses deixaran de desenvolupar determinats serveis des de zero per integrar-los dins de plataformes ja existents. Hi ha un altre factor que converteix aquest moment en especialment rellevant per a Europa: a diferència d'altres mercats, el continent combina una enorme fragmentació regulatòria amb un elevat nivell de digitalització. Cada país manté els seus propis incentius fiscals, sistemes de beneficis per a empleats, asseguradores, convenis col·lectius i requisits normatius. El que funciona a Itàlia no necessàriament serveix a França; el que és habitual al Regne Unit pot no existir a Espanya.
Durant anys, aquesta complexitat va ser una barrera per créixer. Avui pot convertir-se en el principal avantatge competitiu per a aquells que siguin capaços de simplificar-la. Les companyies que aconsegueixin abstreure tota aquesta complexitat mitjançant API, intel·ligència artificial i pagaments incrustats no només estaran resolent un problema tecnològic, estaran creant un estàndard europeu sobre el qual podran operar milers d'empreses. Qui construeixi aquesta capa d'infraestructura no competirà per substituir Personio, Factorial, HiBob o PayFit, sinó per fer que totes elles, i la resta de l'ecosistema d'assegurances, beneficis i pagaments, parlin el mateix idioma. Aquest és el terreny on es jugarà la pròxima dècada del HR Tech europeu.