Albert Tort és secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat. En aquesta entrevista amb ON-IA, Tort aborda el present i el futur de la intel·ligència artificial des d'una perspectiva que combina tecnologia i servei públic. El dirigent defineix la IA com una eina per aprofundir en la intel·ligència col·lectiva, detalla els objectius de l'Estratègia IA 2030 i explica com la Generalitat ja la integra en processos quotidians. També analitza els riscos dels models experimentals, la necessitat d'una governança ètica i el paper de les infraestructures públiques per garantir la sobirania de les dades.
Què és per vostè la intel·ligència artificial?
Es tracta, com jo sempre explico, d’aprofundir en la intel·ligència col·lectiva. Tenim uns reptes a escala de la productivitat, eficiència i simplificació de processos en l’àmbit públic i privat. Tenim una necessitat de treballar millor i donar millors serveis i, per tant, la intel·ligència artificial, des del punt de vista de la Generalitat i sectors vinculats a la transformació digital, té molt a veure amb aprofundir en noves maneres de treballar. Es tracta de potenciar aquesta intel·ligència humana que ja existeix. Hem d'augmentar-la i complementar-la amb tot allò que ens aporta la tecnologia, l'àmbit digital i molt més recentment els avenços que tenim en intel·ligència artificial.
Després del què ha succeït durant les darreres setmanes, ens trobem enmig d’una crisi de la IA?
Crec que aquí hem de separar els diferents usos de la IA. No es tracta de veure-la com un ens únic. Tenim models amb diferents propòsits i que s’estan integrant en la manera de treballar en l’àmbit privat i públic. Uns models que tenen unes característiques per ajudar a avançar en aquesta intel·ligència col·lectiva.
I després tenim tot el que són models experimentals, aquests models fronters que estan en una fase experimental com en qualsevol tecnologia. Tots ells transcendeixen la productivitat i la capacitat de modificar la nostra vida diària en les organitzacions i en la societat. I són aquests, precisament, els que requereixen una governança i uns controls molt més exhaustius. Perquè depèn de com es governin és evident que poden utilitzar-se per uns objectius il·lícits i, fins i tot, per modificar el panorama geopolític.
Quines creu que són les capacitats o usos de la IA que encara no s'han explotat prou?
Amb la part de la productivitat, els avenços són molt espectaculars. Tenim un repte amb tot el que fa passar de la intel·ligència artificial generativa a l’agentiva, aquesta en la que realment tenim agents que al mateix temps d’aportar respostes ens permeten actuar també. Tot això obliga a un cert nivell de prudència, control, supervisió i capacitat, per part de la ciutadania, de poder demanar revisions d’allò que s’està fent.
El repte, clarament, és aprendre a conviure, en el nostre dia a dia, amb agents d’intel·ligència artificial que ens ajudin. Després hi ha la part d’investigació i s’obren altres camps amb un risc elevat. Més enllà de l’encàrrec, alguns models que busquen vulnerabilitats acaben atacant un sistema i això és un risc que hem de ser conscients que existeix. Per tant, ens cal una bona governança que expliqui a la ciutadania com els models ens aporten beneficis administratius, en la salut o la mobilitat i, en aquest procés d’experimentació, a vegades apareixen propòsits que no són positius.
La velocitat a la qual s’està desenvolupant la intel·ligència artificial supera la capacitat de l’Administració per controlar el procés?
Tota la transformació digital i tecnològica que vivim sempre acaba anant més ràpidament que la regulació i també de l’actuació de la societat, les organitzacions, les empreses i l’Administració. A Catalunya, nosaltres [Generalitat] tenim clars els diferents pilars que poden contribuir a un lideratge en l’adopció i ús actiu de la intel·ligència artificial, però sempre èticament i amb responsabilitat.
Aquí hem de ser capdavanters. Les institucions hem d’aportar la visió pública a la governança, perquè, malgrat que ens ho hagi venut així, no admetem que la intel·ligència artificial sigui exclusivament una cosa només tecnològica dels magnats. També s’han de tenir en compte els valors socials i l’ambició de servei públic per canalitzar la IA cap a una societat millor i no al contrari.
Aleshores, la Generalitat que pretén amb l’Estratègia IA 2030?
Primer de tot, fixar un marc comú al conjunt de l’administració i de país. Per exemple, el full de ruta ens ha de permetre detectar quins són els pilars essencials que, des de Catalunya, ens permeten liderar l’ús de la intel·ligència artificial amb més autonomia estratègica. Això també implica hipotètiques infraestructures digitals que puguin dinamitzar l’economia.
En segon terme, l’objectiu és tenir un paper molt actiu en l’adopció de la intel·ligència artificial a les empreses, el conjunt de la societat i també a l’Administració pública. Però no n’hi ha prou amb això, perquè per tenir aquest ús actiu, ètic i responsable cal una protecció. Un darrer àmbit, aquest, on hi ha un ampli ventall de consells sobre l’ús de les pantalles a determinades edats o evitar el consum de determinats models d’IA. Ens hem trobat que, en alguns casos, la intel·ligència artificial amplifica els riscos de les plataformes socials.
Actualment, la Generalitat ja no es pot entendre sense l’ús integrat de la intel·ligència artificial per dur a terme diferents processos
Més enllà d’una declaració d’intencions, com es pot fer que la ciutadania vegi la intel·ligència artificial com un element útil, a curt termini, en el seu dia a dia?
Hi ha una part d’adopció de la mateixa ciutadania. Aquí, tot el que són les píndoles formatives d’adopció són importantíssimes i la Generalitat hi està posant tots els esforços. Actualment, el dia a dia de la Generalitat ja no es pot entendre sense l’ús integrat de la intel·ligència artificial per dur a terme diferents processos. Un exemple és la pàgina web.
Abans, aquest espai tenia un conjunt de menús amb molta complexitat per arribar al tràmit que el ciutadà necessitava. Ara, amb un simple camp de text, la gent pot preguntar què és el que vol i a partir d’aquí s’obtenen respostes amb els enllaços més recomanats per tal d’arribar allà on es necessiti. Això canvia la manera com la ciutadania es relaciona amb l’administració.
I com es pot fer que el català sigui una llengua de primera categoria dins dels sistemes d’intel·ligència artificial?
Tenim una oportunitat, perquè tots els models generalistes d’intel·ligència artificial tenen unes capacitats, a nivell de llenguatge, molt bones. Hem de continuar fent un esforç molt gran perquè existeixin dades obertes i coneixement. Tot amb l’objectiu que els models siguin capaços d’aprendre en català i no només realitzin processos de traducció. La missió ha de ser que un model generalista d’intel·ligència artificial ens ofereixi una resposta similar, tant en anglès com en català. En aquest sentit, és vital la col·laboració que ja s’ha engegat amb el Barcelona Supercomputing Center i el projecte AINA.
La darrera pregunta. És complicat fer previsió d’escenaris de futur, però que és el que li fa més il·lusió a Albert Tort de la intel·ligència artificial i, a la vegada, el que més li preocupa?
El que més il·lusió em fa és que realment s’està normalitzant l’ús de la intel·ligència artificial en la mateixa maquinària de les organitzacions de l’àmbit de la Generalitat i també del que és el funcionament diari de molta gent de diferents edats que normalitzen allò que abans es consultava en un cercador com Google. De la mateixa manera que fins ara teníem normalitzat l’ús del corrector ortogràfic o el filtre de correu brossa, ara observem l’aparició de la intel·ligència artificial a l’àmbit mèdic o la mobilitat i això té un impacte positiu a la societat.
Separem el que és la tecnologia del propòsit i, des del meu punt de vista, això és molt important. Què és el que em preocupa? Diverses coses. La primera, tot el que té a veure amb l'autonomia estratègica tecnològica. Volem tenir un control més elevat d'on van a parar, d'on es processen i quin viatge fan les nostres dades. I aquí les infraestructures públiques són importants a escala d'alguns centres de dades amb equilibri i amb sostenibilitat. Segon. El paper públic ha de ser essencial, perquè no podem acceptar que es digui que la intel·ligència artificial té un propòsit neutral. Això ho determina l’actitud de les persones, les societats, les administracions, les institucions i no només els interessos de les grans empreses.
ENTREVISTA COMPLETA