En aquest acabat d'estrenar 2024, una de les claus per a la inversió és l'allau de processos electorals a nombrosos països. Es calcula que les economies que representen la meitat del Producte Interior Brut (PIB) mundial celebraran eleccions que afectaran, sens dubte, a l'evolució dels mercats financers. La més important es produirà el novembre als Estats Units, encara que les cites a les urnes al Parlament Europeu, Rússia, l'Índia o Mèxic també s'observaran amb molt interès. En el cas de Mèxic -com va passar també l'any passat a l'Argentina- afecta molt directament les empreses de l'IBEX 35, molt presents en aquesta economia.
Els processos electorals s'inauguren el gener amb Taiwan, i al març es coneixeran els resultats a Portugal, Rússia i l'Índia. A l'abril, Corea del Sud, i al juny s'obriran les urnes a Mèxic i les corresponents al Parlament Europeu. Per a l'octubre, Veneçuela, i el gran esdeveniment democràtic se celebrarà el 5 de novembre als Estats Units, esquitxat per altres processos a Indonèsia, Sud-àfrica o Romania.
Una de les conseqüències més evidents en anys electorals és l'augment de la despesa pública que sol ser utilitzada pel partit governant per sortir reelegit. En general, són anys d'intensa activitat inversora per part de l'Estat amb l'objectiu de posar la cirereta al seu mandat i oferir el millor resultat possible a l'electorat. L'obra pública, per exemple, acostuma a sortir-ne beneficiada i amb ella les empreses lligades a la construcció dels respectius països.
"Els resultats electors en economies desenvolupades i emergents tan importants poden condicionar la presa de decisions per als inversors, que hauran d'estar molt atents als canvis de rumb que puguin produir-se després d'aquestes cites amb les urnes", expliquen els analistes de Goldman Sachs en un recent estudi.
I, a més, no només es poden interpretar en clau interior. També els canvis electorals suposen noves relacions internacionals dels països. Per exemple, l'expert financer de la plataforma d'inversió eToro, Zech Zheng, considera que les eleccions nord-americanes seran interessants, especialment si Trump és nominat pel Partit Republicà. La Xina està intentant una recuperació econòmica amb un èxit limitat, i un canvi en la presidència dels EUA podria tenir un impacte massiu en l'actual enfrontament comercial i d'exportació entre ambdós països.
Estats Units, la clau
L'estudi dels processos electorals i el seu efecte als mercats financers no és gaire ampli tret del cas dels Estats Units. La seva llarga tradició democràtica i el seu lideratge al món financer permeten fer saberuts estudis sobre els comportaments dels mercats i la política.
Un recent informe de Capital Group ofereix moltes claus interessants. Una d'elles afecta el comportament dels estalviadors, que en els anys electorals destinen tres vegades més diners de l'estalvi habitual al port segur que ofereixen els fons monetaris. Una estratègia, sens dubte, emocional que no es correspon amb el que s'esdevé a Wall Street, ja que l'índex S&P 500 va tenir rendibilitats negatives en només dos dels últims 20 anys electorals (2000, 2008), i ambdues caigudes van ser atribuïdes en gran manera a les bombolles de preus dels actius (Internet i immobiliari, respectivament) en lloc de a la política. Així, la Borsa dels EUA ha tingut una tendència alcista amb independència de si un demòcrata o un republicà va accedir a la Casa Blanca.
Un recent estudi de Goldman Sachs recull que els anys electorals i, més concretament, els períodes de primàries (comencen el proper 15 de gener) solen ser menys rendibles. "Des de 1932, l'índex S&P 500 ha obtingut una rendibilitat mitjana del 7% durant els 12 mesos anteriors a les eleccions, davant el 9% fora dels anys electorals", indiquen a Goldman. Encara que des de Capital Group puntualitzen que des d'aquest mateix 1932, "les accions han guanyat una mitjana d'11,3% en els 12 mesos posteriors a la finalització de les primàries, en comparació amb només el 5,8% d'anys no electorals".
Wolf von Rotberg, estratega de renda variable a J. Safra Sarasin Sustainable AM dona la volta a la pregunta: Afecten els mercats a la política? "En els últims 50 anys, cap partit en el poder no ha aconseguit guanyar unes eleccions si l'economia nord-americana estava en recessió durant l'any electoral. La reelecció de l'actual administració pot dependre en gran manera de la trajectòria de l'economia en els pròxims mesos", conclou. I, finalment, George Brown, economista de Schroders, ha estudiat la tornada dels presidents a un segon mandat presencial com passaria amb un hipotètic triomf de Donald Trump, després de perdre el poder fa quatre anys en favor del demòcrata Joe Biden. "La nostra anàlisi mostra que, en general, els presidents que tornen han registrat rendibilitats nominals més baixes en les principals classes d'actius, amb l'excepció dels rendiments dels bons públics a 10 anys", indica.
També les eleccions al Parlament Europeu porten més incerteses que en altres anys electorals. L'auge de partits d'extrema dreta en països com Holanda, Itàlia, Hongria o Suècia pot suposar un tomb en les polítiques econòmiques que fins ara mouen els designis d'Europa i que es resumirien en un proteccionisme econòmic més gran.
L'evolució del mercat demostra que els inversors tenen en compte la política sempre que suposi un canvi dràstic respecte a la situació anterior, i valoren l'estabilitat i la seguretat amb independència del color del partit que governi.