L'IBEX-35 ha tancat la sessió d'aquest dimarts amb una alça del 0,61%, pel que s'ha situat en els 10.388,9 punts i es manté en màxims des de febrer de 2018. El detonador més important de la jornada d'aquest dimarts ha estat l'indicador de l'IPC dels Estats Units, que ha pujat al 3,2% el febrer en taxa interanual, la qual cosa podria dificultar l'inici de les rebaixes de tipus d'interès per part de la Reserva Federal (Fed). La pròxima reunió de la Reserva Federal (Fed) està prevista per a la setmana que ve (19 i 20 de març). Tiffany Wilding, economista de Pimco, assenyala que l'evolució dels preus als EUA planteja "interrogants reals" sobre les possibilitats que la inflació es redueixi fins als objectius fixats per la Reserva Federal, del 2%, amb les dades actuals del mercat laboral.

En el selectiu espanyol han tirat de la sessió els grans valors bancaris: BBVA ha pujat el 2,61%, i Banc Sabadell i Santander, l'1,86%, i Unicaja Banc, que ha sumat un 1,76%. Del costat contrari s'han situat Solaria (-10,83%), Grifols (-3,96%), Naturgy (-3,05%), Endesa (-2,95%), Rovi (-2,80%) i Acciona Energía (-2,49%).

En el cas de Solaria, la companyia d'energies renovables es veu afectada per la incertesa dels tipus d'interès. Les accions de Solaria han caigut un 10,83%, el retrocés més gran de la Borsa espanyola en la sessió, i han tancat en 10,205 euros. Des de començament d'any, en baixen més del 45%. Segons Sergio Ávila, analista d'IG, al contrari que a la banca, a les empreses d'energies renovables els perjudiquen els tipus d'interès alts perquè augmenten els seus costos financers, en declaracions a Efe.

Al terreny macroeconòmic, el Tresor Públic ha col·locat aquest dimarts 1.991,61 milions d'euros en lletres a tres i nou mesos, a la banda mitjana dels seus objectius, i ho ha fet oferint una rendibilitat més baixa en la referència a 3 mesos i més elevada en la de nou mesos, segons dades del Banc d'Espanya. Al mercat de deute, el rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys ha assolit el 3,140%, des del 3,130% de dilluns. D'aquesta forma, la prima de risc davant el deute alemany ha caigut en 1,5 punts, fins als 81,2 punts bàsics.

Al mercat de divises, i també a remolc de les dades de l'IPC dels Estats Units, l'euro queia un 0,1% davant el dòlar, fins a assolir un tipus de canvi d'1,0917 'bitllets verds' per cada unitat de la divisa comunitària. Durant la sessió borsària, l'Oficina d'Estadístiques Laborals (BLS) dels Estats Units ha confirmat que els preus al país van pujar un 3,2% el febrer a nivell interanual, mentre que respecte al mes anterior van augmentar un 0,4%. La major part de l'alça, el 60%, va venir atribuïda a l'augment dels preus de l'habitatge i la gasolina, mentre que l'índex de preus de l'energia va créixer un 2,3% respecte a gener i el dels aliments es va mantenir gairebé sense canvis. La inflació interanual subjacent -que no inclou els preus d'aliments ni energia per la seva volatilitat- es va situar en el 3,8%, davant el 3,9% del mes anterior, però encara molt per sobre de l'objectiu d'estabilitat de preus de la Reserva Federal (Fed). Aquest organisme va assegurar que esperava baixar els tipus, que actualment es troben en un rang entre el 5,25% i 5,5% al llarg d'aquest any, però que continua trobant en la inflació la seva gran tasca pendent per poder fer-ho.

A més de l'IPC d'EE. UU., aquest dimarts s'han publicat la taxa d'atur del Regne Unit de gener i l'IPC de febrer d'Alemanya (que es modera el 2,5%, el seu nivell més baix des de 2021).