L'Ibex-35 ha aconseguit moderar la caiguda que registrava des de mitja sessió, quan Trump va anunciar la intenció d'imposar uns aranzels del 50% a la UE. Malgrat haver arribat a desplomar-se gairebé un 3%, el selectiu ha acabat la sessió d'aquest divendres amb una retallada de l'1,18% i per sobre dels 14.100 punts, la qual cosa el porta a una alça del 0,2% en el conjunt de la setmana.

El selectiu madrileny ha estat llastat especialment pel sector bancari: BBVA ha tancat amb unes pèrdues del 3,03%, seguit per CaixaBank (-2,61%), Puig (-2,46%), Inditex (-2,41%), Sabadell (-2,23%), Unicaja (-2,22%), IAG (-1,86%), Bankinter (-1,83%) i Santander (-1,47%).

En 'verd' només han acabat nou valors: Indra (+3,40%), Enagás (+1,55%), Acciona Energía (+0,79%), Cellnex (+0,67%), Colonial (+0,43%), Endesa (+0,37%), Iberdrola (+0,28%), Redeia (+0,27%) i Ferrovial (+0,22%).

La resta d'Europa també ha tancat divendres amb signe negatiu: Milà s'ha deixat un 1,94% en la sessió; París, un 1,65%; Frankfurt, un 1,54%; mentre que Londres, anés de l'impacte de l'anunci dels aranzels, només ha perdut un 0,24%.

Als Estats Units, Wall Street registrava números 'vermells' al tancament de la sessió a Europa: l'índex Nasdaq queia més d'un 1%, mentre que el Dow Jones cedia un 0,72% i el S&P500, un 0,64%.

Tot això es produeix a conseqüència que el president dels EUA, Donald Trump, ha considerat que les negociacions comercials amb la Unió Europea "no estan donant fruit", per la qual cosa ha recomanat imposar un aranzel del 50% sobre els seus productes a partir del pròxim 1 de juny.

"Les nostres converses amb ells no estan donant fruits! Per tant, recomano un aranzel directe del 50% per a la Unió Europea a partir de l'1 de juny de 2025", ha anunciat Trump a través del seu perfil a Truth Social, afegint que "no s'aplicarà cap aranzel si el producte es fabrica als Estats Units".

El llogater de la Casa Blanca ha insistit que la Unió Europea va ser creada "amb l'objectiu principal d'aprofitar-se dels Estats Units en l'àmbit comercial". En aquest sentit, ha acusat a la UE que les seves barreres comercials, l'IVA, les "ridícules" sancions corporatives, les barreres comercials no monetàries, les manipulacions monetàries, les demandes "injustificades" contra empreses nord-americanes, entre d'altres, han generat un dèficit comercial amb els Estats Units que assoleix "una xifra totalment inacceptable".

L'analista de XTB, Manuel Pinto, emmarca aquest moviment en una setmana en què els mercats de deute han estat els "grans protagonistes". "La guerra comercial de Donald Trump i les preocupacions sobre el creixent dèficit del país, incloses les noves propostes de retallades d'impostos, estan erosionant l'atractiu del mercat més gran del món, impulsant a l'alça el rendiment dels bons," explica.

Així, les conseqüències d'aquesta situació s'estarien deixant notar amb "fortes pujades" en hipoteques, préstecs de targetes de crèdit, o d'automòbils, i Pinto no descarta més implicacions. "Sembla que els inversors estrangers no estan disposats a adquirir més deute del país, en un moment en què les negociacions entre regions per la política aranzelària imposada pel president s'intensifiquen abans de complir-se els 90 dies de treva."

Així, assenyala que quan el rendiment del bo nord-americà a deu anys ha superat el 4,60%, el president "ha pressionat a la seva manera per reduir la rendibilitat, en aquesta ocasió amenaçant Apple i Europa amb nous aranzels".

"La caiguda dels rendiments després d'aquest anunci, a causa dels riscos de recessió que genera, només donarà més raons perquè el president Trump prolongui la guerra comercial, ja que compleix amb alguns dels seus objectius, tipus més baixos, menor rendiment dels bons, debilitat en el dòlar o caigudes en el preu del petroli", raona l'analista.

Al tancament dels mercats borsaris a Europa, el rendiment del bo nord-americà se situava en el 4,489%, mentre que el d'Alemanya s'havia reduït al 3,258%. A Espanya, la rendibilitat havia caigut al 3,187% mentre que la prima de risc es mantenia estable en els 61,5 punts bàsics.

Al mercat de matèries primeres, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, se situava en 64,95 dòlars, un 0,79% més, mentre que la Texas pujava un 0,96%, fins als 61,79 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,1348 'bitllets verds', un 0,59% més que en la vigília.