L'índex Ibex-35 de la Borsa de Madrid ha obert la sessió d'aquest dimecres amb un repunt del 0,23% que l'ha portat a situar-se en els 20.260 punts després de tancar la vigília, per primera vegada en la seva història, per sobre dels 20.200 enters. Passats els primers instants de negociació, el selectiu madrileny moderava el seu ascens i a les 9.15 hores amb prou feines pujava un 0,04%, fins als 20.222 punts.

En els primers compassos de negociació a la Borsa de Madrid, els majors ascensos entre els components de l'Ibex-35 els protagonitzaven Acciona (+1,98%), ACS (+1,75%), Acciona Energía (+1,23%) i Ferrovial, que guanyava un 1,20%. En l'extrem oposat, les majors caigudes en els primers instants de la sessió corresponien a CaixaBank (-0,42%), Grifols (-0,35%) i Rovi i Inditex, que es deixaven un 0,34% en ambdós casos.

Els inversors segueixen pendents de l'evolució del conflicte a l'Orient Mitjà, el tancament d'Ormuz i el preu del petroli. En l'obertura del mercat, el cru Brent, de referència a Europa, avançava un 0,7%, fins als 89,5 dòlars per barril, pels dubtes sobre la reobertura de l'estret d'Ormuz, per on circulava, abans de la guerra a l'Iran, una quarta part del petroli i el gas mundial. Així mateix, el cost del cru West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units (EUA), s'acostava als 84 dòlars per barril després de pujar gairebé un 0,9%.

Però en la jornada d'aquest dimecres, totes les mirades estan posades en la dada de la inflació dels EUA, que podria donar pistes sobre què farà la Reserva Federal del país amb els tipus d'interès en la seva pròxima reunió de política monetària.

El president dels EUA, Donald Trump, ha afirmat aquest dimarts que el seu país té el control "total" de l'estret d'Ormuz, que s'ha convertit en la principal arma de pressió en el conflicte a l'Orient Pròxim. "Ara mateix tenim el control total de l'estret d'Ormuz. Ells (els iranians) no el controlen. Nosaltres tenim el control total. És nostre", ha subratllat el mandatari nord-americà en declaracions als mitjans. Hores abans, el nou cap del Consell Suprem de Seguretat, el màxim òrgan de seguretat de l'Iran, Mohsen Rezai, ha incidit en què l'obertura de l'estret d'Ormuz està condicionada per un alto el foc que inclogui el Líban i la Franja de Gaza, la fi del bloqueig dels Estats Units i l'alliberament dels fons iranians.

A Europa, abans de l'obertura del mercat, s'ha publicat la dada definitiva de la inflació d'Alemanya del mes de juliol, que va augmentar un 0,8% en relació amb el mes anterior i un 2,8% interanual, la pujada més gran dels preus al país en tres mesos, pel cost més gran de la factura energètica i el fort increment dels preus dels combustibles després de finalitzar, el passat 30 de juny, les ajudes del Govern alemany.

Així mateix, s'ha conegut que el Tribunal de Districte dels EUA per al Districte de Columbia ha autoritzat els creditors del conegut com a 'cas Antin' a avançar en l'embargament i execució d'actius del Regne d'Espanya als Estats Units, així com a registrar la sentència en altres districtes judicials del país, donant així un revés a l'estratègia seguida pel Govern espanyol per evitar el pagament dels laudes internacionals derivats de la retallada retroactiva de les primes a les energies renovables. El cas Antin té el seu origen en les inversions realitzades per Infrastructure Services Luxembourg i Energia Termosolar en projectes solars espanyols sota el marc d'incentius aprovat per Espanya. Després dels canvis regulatoris posteriors, els inversors van recórrer a l'arbitratge internacional al·legant una vulneració del Tractat de la Carta de l'Energia.

Per la seva part, les principals Borses europees mostraven signe mixt en l'obertura d'aquest dimecres. Així, Londres i París registraven descensos moderats, mentre que Frankfurt i Milà s'anotaven ascensos similars als de Madrid, del 0,2%.

Al mercat de divises, l'euro cedia posicions en el seu encreuament enfront del dòlar, fins a negociar-se a un tipus de canvi en els mercats d'1,1538 dòlars, mentre que al mercat de deute, el rendiment del bo espanyol a deu anys es relaxava fins al 3,599%.