No és nou dir que el món de la inversió s'ha anat ramificant amb el pas dels anys. En els temps actuals, i davant d'un panorama econòmic tan complex com l'actual, els inversors institucionals i, per descomptat, els detallistes, continuen bussejant a l'escenari financer a la recerca d'una alternativa als clàssics vehicles d'inversió. I en aquestes, el camp s'ha convertit en un dels focus dels grans fons d'inversió. Tal com un indica una anàlisi elaborada per Valoral Advisors per a la Cocamp, en els últims 17 anys, el nombre d'inversors en agroalimentació s'ha multiplicat per 20, donant entrada a 900 fons amb actius sota gestió que s'acosten als gairebé 132.000 milions d'euros.

I és que el camp espanyol, per la seva seguretat, estabilitat i rendibilitat a mitjà-llarg termini, s'ha convertit en una de les alternatives creixents entre els fons institucionals. Segons com indiquen diversos informes, la rendibilitat d'aquestes terres és d'un 10%, una plusvàlua suculenta de cara als grans inversors, i més si aquesta està caracteritzada per ser estable.

El camp "ha deixat de ser un sector tradicional"

Els fons d'inversió compren parcel·les o conjuntes de petites finques contigües i persegueixen escalar en els rendiments, amb cultius intensius i altament mecanitzats. Encara això, tal com indica l'Agència Efe, en els últims anys, l'entrada de capital més gran s'ha donat mitjançant operacions de fusió i adquisició de companyies del sector agroalimentari. Malgrat que es tracta d'un dels sectors més clàssics o amb més anys d'activitat a Espanya, els fons d'inversió se n'han adonat en l'última dècada de la quantitat de rendibilitats que poden obtenir amb la compra d'un terreny.

Tal com explica Héctor Rodríguez, director associat d'Agribusiness per a Espanya, en l'Agència Efe, "l'agricultura ha deixat de ser un sector tradicional. Ha madurat i ha assolit aquest punt crític perquè els inversors institucionals entrin en el camp". Amb l'entrada de capital que realitzen aquests fons institucionals, aquests mecanitzen el treball, ho fan més de pressa, agiliten el llaurat de les terres, la recollida dels fruits... alguna cosa que, d'una forma i una altra, fa a les terres un actiu segur que dona rendibilitats "per sobre del 10%, i es basen en un model de producció en escala que redueix els costos", afirma Rodríguez.

Com entren els fons d'inversió en el sector?

Malgrat que els fons d'inversió han anat apostant pel camp espanyol, la realitat és que l'estructura de la propietat es manté pràcticament igual que fa uns anys, sent les persones les titulessis d'aquests terrenys. De fet, el 93,8% del total són persones, mentre que el 6,2% restant són persones jurídiques. Darrere d'aquestes hi ha els fons d'inversió, fins i tot les socimis, les quals també s'han anat incorporant a aquest món amb el pas dels anys.

Això és així perquè les principals operacions del mercat espanyol han estat d'adquisicions d'empreses del sector agroalimentari, de "sale&laseback". És a dir, les companyies que s'incorporen a aquest món ho fan amb contractes de compra amb un arrendament posterior d'entre 20 i 25 anys, i també, amb contractes d'introducció d'un nou soci capitalista, tal com indica un informe de CBRE.

En els últims anys s'han donat operacions com la compra de Pastes Gall i del fabricant de sucs Go Go Fruselva per ProaA Capital, així com l'entrada d'aquest fons en l'empresa de raïm de taula Moyca Grapes.

A més, entre altres moviments, Abac Capital ha adquirit l'empresa de fruites i hortalisses Agroponent, la inversora Atitlan s'ha unit a la portuguesa Sovena per adquirir Fruites Romu, CVC ha comprat el negoci de pasta Panzani, i la gestora immobiliària Azora ha entrat en la companyia d'ametllers ISFA.