Dissabte, la Xina va iniciar un nou any lunar, el del Drac, en un ambient molt negatiu per als seus mercats financers i especialment la seva borsa que, després de les fortes caigudes dels últims anys, ha abandonat el seu quart posat en el rànquing mundial d'accions en favor de l'Índia. La visió dels inversors continua sent molt negativa i això malgrat que les autoritats xineses estan disposades a donar suport a la renda variable: han decidit prohibir les posicions curtes (baixistes) i es contempla la xifra de 255.000 milions d'euros procedents de comptes a l'estranger de les empreses estatals xineses per invertir en cotitzades nacionals.

La falta d'interès del mercat xinès es justifica que les seves borses han perdut 7 bilions de capitalització (valor borsari) des dels nivells assolits el 2021, un camí molt diferent del que han recorregut, per exemple, les borses nord-americanes. Així, l'índex Hang Seng ha passat de cotitzar en els 30.173 punts fa només tres anys a moure's ara en els 15.736 punts. En aquell mateix període el S&P 500 de Wall Street ha pujat un 34% i toca màxims històrics en els 4.997 punts. I malgrat els anuncis públics d'estímul de la Borsa xinesa, en la primera setmana d'aquest febrer, el 40% dels assistents a un esdeveniment organitzat pel banc d'inversió Goldman Sachs, considerava que el país era "ininvertible".

La falta de confiança sobre les inversions de la segona economia mundial –cridada a ser la primera en les pròximes dècades- té molts orígens. Les batzegades d'actual president Xi Jinping amb la seva intenció de tornada a un socialisme més ortodox davant de les grans desigualtats socials, és font d'inseguretat jurídica per als inversors que prefereixen mantenir-se al marge mentre les empreses occidentals busquen noves destins per als seus negocis. També existeixen raons geopolítiques de fons com la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina que podria agreujar-se davant d'una possible victòria del candidat republicà, Donald Trump, que ha deixat caure un aranzel del 60% per a les importacions xineses si torna a la Casa Blanca.

Però el gruix dels problemes obeeix a raons econòmiques més concretes. La fallida de nombroses immobiliàries i en especial del gegant Evergrande que a finals del gener passat va entrar en liquidació amb un deute de 300.000 milions de dòlars. També l'excessiu endeutament dels seus governs locals i les conseqüències que això suposa per al conjunt del sistema financer del país. I també el menor creixement a causa d'una caiguda del consum que té molt a veure amb la pèrdua de riquesa immobiliària de les famílies xineses.

Per a Mali Chivakul, economista de mercats emergents en la gestora J. Safra Sarasin Sustainable serà clau la pròxima reunió política del 5 de març, quan l'Assemblea Popular Nacional (APN) convoqui la seva reunió anual i estableixi la seva política i objectius econòmics per a 2024. És probable que s'estableixi un objectiu de creixement "entorn del 5%" (doneu-vos els objectius del PIB provincial anunciats recentment), però per assolir-lo caldrà aplicar més polítiques de relaxació. Una despesa social a curt termini més gran, per exemple, podria ajudar a impulsar el consum i la confiança de les llars. A més, unes mesures polítiques més concretes sobre el mercat de l'habitatge i el deute de les administracions locals podrien ser un catalitzador per millorar la confiança. En particular, una reestructuració més ràpida i un suport més concret als promotors immobiliaris podrien contribuir a augmentar la confiança dels compradors d'habitatges. De la mateixa manera, seria positiva una solució clara del deute i el finançament de les administracions locals.

Perspectives d'inversió

Els analistes, malgrat el pessimisme regnant, busquen elements catalitzadors per esperar un rebot de les borses xineses després del dur càstig viscut. Ben Laidler, estrateg de mercats globals de la plataforma eToro, basa la seva aposta en el seu baix preu: "la caiguda del mercat borsari xinès l'ha convertit en un dels mercats més barats del món, amb una relació preu/beneficis estimada en 8 vegades, menys de la meitat del nivell del S&P 500. Com era d'esperar, la confiança dels inversors locals i estrangers ha caigut bruscament, encara que això sol ser positiu i el Govern ha promès "estabilitzar" el mercat mantenint l'impuls del creixement econòmic entorn del 5%", indica.

El matemàtic i expert en mercats financers, Juan Ignacio Crespo, indica que "segons els nostres gràfics sembla que es presentarà una bona oportunitat no tardant, encara que aquesta recuperació que es veu en ells no vagi a durar més d'un any. El que ve a ser com dir que és una oportunitat apta només per als amants del risc i amb cors a prova de grans emocions", sentència.

Un informe d'aquesta mateixa setmana de la gestora Amundi apunta a una pressió en el creixement de la Xina per als pròxims tres a cinc anys, període necessari per "abandonar l'excessiva dependència del sector immobiliari, agreujat per l'inici de la reestructuració del deute dels governs locals". I afegeixen en l'estudi que "mantenim la nostra visió positiva a llarg termini, sobre la renda variable xinesa, ja que les valoracions són atractives i la relació risc-recompensa a llarg termini sembla atractiva (especialment per al mercat nacional), fins i tot després de tenir en compte una altra onada de revisió a la baixa dels beneficis el 2024, ja que les expectatives de beneficis de consens continuen sent massa elevades", acaben.

Finalment, des de la gestora de fons del banc suís UBS, Diogo Gomes, apunta que "som optimistes respecte a la renda variable del país. Des d'una perspectiva macroeconòmica, el factor sorpresa d'aquest any podria ser el renaixement del sector manufacturer, ja que observem un repunt a Corea del Sud, el Japó i Taiwan en els últims mesos, que solen ser precursors d'un moviment similar a la Xina". I en les seves opcions preferides d'inversió en el gegant asiàtic destaquen les empreses estatals relacionades amb el cicle de modernització de la indústria manufacturera. "Creiem que el tema de la intel·ligència artificial (IA) continuarà aquest any, però probablement a un ritme més lent. També coincidim en el tema de la globalització de la Xina, posant èmfasi en les empreses automobilístiques, tecnològiques i logístiques."