Per fi aquest dijous la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va parlar clar sobre les expectatives del preu dels diners després d'apujar els tipus 25 punts bàsics fins al 4,50%. La desena alça consecutiva que, segons Lagarde, serà probablement l'última d'aquest intens cicle d'encariment dels tipus, alhora que anunciava un període llarg amb els diners a aquest nivell.
El seu discurs és coherent amb les projeccions que el mateix BCE fa sobre l'evolució dels preus: preveu una inflació mitjana del 5,6% el 2023, del 3,2% el 2024 i del 2,1% el 2025. Així, almenys fins a d'aquí a dos anys no veurem una tornada a tipus d'interès més baixos. Els economistes i polítics que van demanar un nou objectiu d'inflació en el 3% per a l'eurozona van perdre la batalla i, igual com el seu homòleg nord-americà (Reserva Federal), es manté en el 2%. I això que l'economia europea no serà gaire pròspera en els anys vinents amb previsions de creixement del 0,7% per a aquest any, de l'1% el pròxim i de l'1,5% el 2025.
Aquest és l'escenari que els estalviadors i els endeutats presents i futurs es trobaran en els anys vinents. Per descomptat, sempre hi pot haver sorpreses que alterin aquestes previsions i objectius. Sorpreses que vindrien, sobretot, de com es controla la pujada dels preus.
Una norma general per sobreviure en aquest context de tipus d'interès alts per un període de temps prolongat seria el d'evitar endeutar-se. Durant una dècada de preu de diners molt barat, el veritablement interessant era demanar diners. En l'altre costat de la balança es trobaven els estalviadors, autèntics perdedors de l'estratègia de tipus zero dels bancs centrals: si volien rendibilitat no els quedava més remei que assumir el risc dels mercats financers. Però ara, els vents corren a favor seu.
Batre la inflació
La inflació serà alta i l'estalviador necessita que els seus diners no perdin poder adquisitiu. Altrament, la pujada de preus ens farà més pobres Per tant, ja no té excuses per deixar els seus estalvis en un compte corrent sense remunerar i ha de buscar –si no desitja assumir riscos- comptes, dipòsits o actius atractius que superin la inflació.
Actualment, al mercat espanyol hi ha ofertes interessants sobretot per part de la banca online o d'entitats estrangeres que permeten obtenir rendibilitats properes al 4% que compleixen aquesta missió. Encara que de forma molt tímida la gran banca ha començat a fer passos dirigits a retribuir els seus clients. CaixaBank ha tret un dipòsit a 1 any amb un interès del 2% que s'aconsegueix adquirint o tenint alguns productes de l'entitat. Un interès que no cobreix la inflació, però que suposa un canvi de tendència dins de les grans entitats remises a retribuir el seu passiu.
També les lletres del Tresor han funcionat com un imam per a aquests estalviadors més tranquils. Les últimes dades apunten corresponents al passat mes de juny, apunten que les famílies espanyoles han invertit durant l'últim any 16.808 milions d'euros en aquest actiu a curt termini (va de tres mesos a un any) que ofereix rendibilitats entorn del 3,5% i, per tant, permeten que els diners no es depreciïn.
Una altra forma d'inversió interessant són els fons monetaris (FIAMM) que es dediquen a comprar lletres i pagarés d'empreses. Fins a l'agost la seva rendibilitat acumulada és de l'1,8% i s'espera que rondi el 3% a final d'any. Tenen com a gran avantatge poder disposar dels diners quan es vulgui per si l'estalviador ha de cobrir algun imprevist financer.
Dins de les inversions menys arriscades es troba l'habitatge, que porta un cicle important de pujades que li ha tornat a situar en els nivells màxims històrics de preus (aquells assolits en el nefast boom de l'habitatge). Encara que és un estalvi no disponible per a tots els públics, els inversors han tingut un paper important en aquestes pujades, buscant rendibilitat davant de la falta de propostes sòlides del sistema financer. Aquí, les expectatives són de desacceleració per als pròxims trimestres que ja s'està veient a grans urbs com Madrid i Barcelona. Una inversió, doncs, sòlida però ara amb més risc i menors expectatives de revalorització.
L'altra inversió més popular és la Borsa, tan directament com a través de fons d'inversió. I, novament, després de la bona evolució al llarg de l'any, amb un guany dels índexs entorn del 12%, les coses s'han posat més difícils. Segons els experts, mai fins ara les Borses havien pujat en períodes de pujades del preu de diners i molts esperen, doncs, una correcció dels preus. Els tipus alts posen en perill els resultats empresarials per dos camins: rebaixen l'activitat econòmica i, per tant, afecten el seu volum de vendes i encareixen el refinançament dels seus deutes, perjudicant directament el benefici final. L'altre element en contra dels mercats de renda variable és que els tipus alts empitjoren les valoracions de les empreses i són una competència molt forta per tal com al mercat hi ha ja ofertes atractives sense assumir riscos. Actualment, per exemple, el bo espanyol a 10 anys està en el 3,7% i el nord-americà en el 4,3% i grans inversors treuen els seus diners de les accions per buscar col·locació en aquestes rendibilitats altes.
Els pobres endeutats
Ara són els endeutats els perjudicats de la política monetària estricta que apliquen els bancs centrals. El comportament d'ells en els últims mesos serveix de pista i orientació del que cal fer per sobreviure en un període de tipus alts.
Aquells que disposaven d'estalvis i tenien les seves hipoteques a tipus variable han decidit amortitzar-la totalment o parcialment per posar fi als pagaments o rebaixar la quota pagada mensualment, després de la forta pujada experimentada. Les cancel·lacions registrals dels préstecs per a la compra d'habitatge es van disparar en el primer semestre d'aquest any fins a les 231.412, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Això és, el seu nivell més gran des dels sis primers mesos de 2008, quan es va iniciar la gran crisi financera de les hipoteques subprime.
La caiguda del crèdit tant a Europa com als Estats Units obre alguns interrogants a nivell macroeconòmic de com repercutirà aquesta situació en el creixement econòmic. Així, ha estat freqüent també la compra d'habitatge al comptat. Les últimes dades de registradors i notaris apunten que 5 de cada 10 operacions d'adquisició es fan sense visitar el banc, assolint un nivell màxim mai conegut.
Però tornant als endeutats, els grans perjudicats són els que tenen els seus préstecs a tipus variable lligat a l'euríbor. Després de la decisió d'alça de tipus del BCE se situa en el 4,169% i fa només un any estava en el 2,223%. Una decisió dràstica –sempre que l'entitat financera l'ofereixi, ja que es troben remises- seria passar-se a una hipoteca a tipus fix que ja assoleixen nivells superiors al 5% per viure amb tranquil·litat els moviments en el preu dels diners.
Ara bé, una solució intermèdia i més accessible són les hipoteques a tipus mixt. Durant uns anys ofereixen un tipus fix inferior al de les hipoteques fixes pures i, transcorregut aquell període, es tornen variables, lligades a l'euríbor més un diferencial. Sembla que, almenys, durant un any llarg els tipus continuaran alts i la hipoteca mixta podria convertir-se en un producte atractiu per evitar ensurts.
Altres recomanacions dels experts és evitar el finançament en la compra de béns i serveis (cotxes, viatges, reformes...) que s'ha encarit notablement amb els crèdits al consum en nivells del 10%. I encara cal anar més amb compte amb el finançament de compra a través de targetes de crèdits amb tipus realment disparats.