L'IBEX 35 ha tancat la sessió d'aquest dimarts amb una caiguda de l'1,72% fins als 11.673,5 punts, amb la banca liderant els descensos, que han superat el 6%, i la incertesa geopolítica del Pròxim Orient com a teló de fons.

Aquest dimarts, els Estats Units han assegurat que l'Iran podria estar preparant un "atac imminent" amb míssils balístics contra Israel, tot això després del repunt dels atacs aeris israelians contra objectius del partit-milícia xiïta Hezbolá al Líban i després de la incursió terrestre d'aquesta matinada.

L'Iran va llançar ja una andanada de míssils contra Israel a mitjans d'abril com a resposta al bombardeig perpetrat per l'Exèrcit israelià contra el consolat iranià a la capital de Síria, Damasc, on van morir 16 persones, inclosos diversos militars iranians d'alt rang. Aquell atac massiu de l'Iran va ser repel·lit per Israel i els seus socis, inclosos els Estats Units.

La inestabilitat de la regió es produeix just un dia abans que es reuneixi el Comitè Interministerial de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus aliats. Si bé no està previst que el grup de països prengui una decisió abans de la seva reunió ordinària de l'1 de desembre, el factor geopolític podria precipitar algun ajustament.

D'aquesta forma, el barril de Brent es disparava un 4,13% al tancament de la sessió europea, fins als 74,66 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) assolia els 71,17 dòlars, un 4,40% més.

Als riscos geopolítics se suma que aquest dimarts s'ha conegut que la inflació de la zona euro es va situar el setembre en l'1,8%, fet que suposa un descens del 2,2% respecte a agost. Es tracta de la menor lectura de la dada des de 2021 i la primera vegada que la inflació se situa per sota del 2% des que el Banc Central Europeu (BCE) comencés a apujar els tipus d'interès.

A això se li afegeix que ahir la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va defensar davant del Parlament Europeu la "confiança" de l'organisme en què la inflació tornaria a l'objectiu del 2%. Al contrari, el president de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, Jerome Powell, va apuntar que l'autoritat monetària no té pressa en retallar els tipus d'interès a un ritme ràpid.

D'altra banda, el Tresor Públic espanyol ha col·locat aquest dimarts 4.791,848 milions d'euros en deute a curt termini, en el rang mitjà-baix previst, i ho ha fet oferint rendibilitats més baixes tant per les lletres a sis mesos com per la referència a dotze mesos.

Dins del panorama empresarial, Cellnex ha nomenat president no executiu Óscar Fanjul, que ja era conseller independent de l'empresa. Substitueix així Anne Bouverot.

D'altra bannda, si bé és una mesura que ja s'havia avançat fa mesos, el Banc d'Espanya ha decidit aquest dimarts que en el quart trimestre fixarà el matalàs de capital anticíclic en el 0,5%, que serà d'aplicació des de l'1 d'octubre de 2025.

Davant d'aquesta conjuntura, la banca ha liderat les caigudes del selectiu gairebé al complet. Banc Sabadell ha caigut un 6,52%; Unicaja, un 6,38%; CaixaBank, un 5,37%; IAG, un 4,98%; Banc Santander, un 4,88%; Bankinter, un 4,77%; i BBVA, un 4,20%.

Pel costat contrari, entre les empreses que han esquivat el vermell aquest dimarts, la que més ha pujat ha estat Solaria (+1,83%), per davant de Cellnex (+1,43%), Naturgy (+1,12%), Endesa (+0,87%) i Repsol (+0,80%).

Només Londres ha tancat la jornada d'aquest dimarts en positiu, pujant un 0,49%. París ha caigut un 0,96%; Frankfurt, un 0,65%; i Milà, un 1,05%.

Al mercat de deute, el rendiment del bo sobirà espanyol amb venciment a 10 anys ha arribat al 2,837%, des del 2,926% del tancament de dilluns. D'aquesta forma, la prima de risc es reduïa en sis dècimes, fins als 79,7 punts bàsics.

Al mercat de divises, l'euro es depreciava un 0,61% davant el dòlar, de manera que queia fins a un tipus de canvi d'1,1068 dòlars per cada euro.