La llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs, popularment coneguda com a llei de l'avortament, a més de garantir el dret a l'avortament a la sanitat pública i reconèixer el dret de les joves a partir de 16 anys a interrompre l'embaràs sense autorització paterna, entre d'altres, recull una sèrie d'incapacitats temporals vinculades a la salut sexual i reproductiva. Aquestes, finalment, entren en vigor a partir d'aquest dijous, 1 de juny, i són: permís per regles incapacitants, un permís en cas d'avortament (ja sigui espontani o no) i permís a partir de la setmana 39 de gestació.

Incapacitat temporal per regla incapacitant

Es refereix a la situació d'incapacitat temporal derivada d'una dismenorrea, és a dir, dolor intens i agut a la zona pèlvica i abdominal que acompanya la menstruació, generada per una patologia diagnosticada prèviament. Això vol dir que, si una dona té regles doloroses no sempre es pot acollir a la baixa. Primer de tot, s'ha de tractar d'una dismenorrea secundària associada a patologies prèvies diagnosticades per un especialista, com ara endometriosi, miomes, malaltia inflamatòria pelviana, ovaris poliquístics o qualsevol altre trastorn ginecològic que porti associada la dismenorrea secundària. Un aspecte que sindicats com Unió Sindical Obrera subratllen davant la polèmica i la crítica de certs sectors a incloure aquesta baixa.

Per tant, és a partir d'un dels diagnòstics citats anteriorment, quan una dona sí que pot acollir-se a aquesta baixa. La durada s'estendrà mentre durin aquests símptomes associats a la menstruació. La prestació econòmica associada a aquesta incapacitat temporal és abonada per la Seguretat Social des del dia de la baixa. El reconeixement d'aquesta incapacitat és el resultat d'anys de lluita per part del moviment feminista que ha col·locat a l'agenda política la protecció dels drets de les dones i la llei de salut sexual dona una regulació adequada a aquesta situació patològica per eliminar qualsevol mena de biaix negatiu a l'àmbit laboral.

Incapacitat temporal per avortament

Una altra situació d'incapacitat temporal en cas d'interrupció de l'embaràs, sigui voluntària o no. La durada s'estendrà mentre estigui rebent assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estigui impedida per al treball. La prestació econòmica associada a aquesta IT l'abona la Seguretat Social des de l'endemà de la data de la baixa. El dia de la baixa, encara que no s'hagi completat la jornada, l'empresa ha d'abonar el salari íntegre corresponent a aquell dia.

Incapacitat temporal a partir de la setmana 39 d'embaràs

Tal com s'indica, quan arriba la setmana 39 d'embaràs. La durada s'estendrà des del primer dia de la setmana 39 fins al dia del part. Cal tenir en compte que aquesta situació no es contemplarà si la treballadora ja estigués en situació d'incapacitat temporal per embaràs. La prestació econòmica associada a aquesta IT l'abona la Seguretat Social des de l'endemà de la data de la baixa i fins al dia del part. I per la seva banda, l'empresa abonarà el salari íntegre corresponent al dia de la baixa, encara que no hàgim completat la jornada.

És important saber que aquestes tres incapacitats tenen la consideració de contingències comunes, amb l'excepció que la interrupció de l'embaràs hagi estat provocada per un accident de treball o malaltia professional, aleshores aquesta incapacitat temporal tindria la consideració de contingències professionals. Aquests canvis es van aprovar el maig del 2022, però és ara quan es faran efectius a través del ministeri d'Igualtat impulsat per Irene Montero. 

El dret a la salut menstrual apareix per primera vegada recollit a la legislació espanyola com a part del dret fonamental a la salut de totes les dones: "La regla deixarà de ser un tabú", va subratllar la ministra Montero l'any passat. Les novetats principals són que es regula una incapacitat temporal pagada íntegrament per l'Estat per a aquelles dones que tinguin regles doloroses i incapacitants, però també que els productes vinculats a la higiene i la gestió menstrual seran dispensats de forma gratuïta en centres educatius, penitenciaris i de serveis socials.