El quiet quitting o renúncia silenciosa és un concepte que es va posar de moda el 2022 i defineix la tendència dels treballadors d'anar esborrant-se de la implicació i el lliurament, fer el mínim per forçar l'acomiadament o no complicar-se la vida. Però poc després va arribar el quiet firing o acomiadament silenciós, que consisteix a la pràctica de les empreses d'aïllar els treballadors per forçar-los a abandonar l'empresa sense haver de pagar-los indemnització. En un món en què molts sectors estan replantejant-se les seves estructures laborals per la irrupció de la Intel·ligència Artificial i les tasques que pot assumir, aquest terme torna a cobrar força.

Com es detecta l'acomiadament silenciós? No sempre és senzill, ja que en empreses que no estan acostumades a donar feedback positiu, aquesta deixadesa es pot confondre amb l'acomiadament silenciós. Però quan es combinen certs factors, és possible que l'empresa estigui forçant la teva marxa. No revisar el sou després de diversos anys és un dels signes, però de nou pot coincidir amb un període de contrició de l'empresa o que no consideri estratègic aquest augment. Si has demanat un augment molt bàsic i l'empresa no vol concedir-t'ho, és molt probable que potser l'empresa no està desitjant que marxis, però tampoc no li importi massa.

Quan l'empresa no es comunica de forma clara amb l'empleat, també pot ser un símptoma d'acomiadament silenciós. T'assignen tasques que no estan molt clares, et culpen de situacions que clarament no són la teva culpa o ignoren persistentment els teus punts de vista en situacions en què abans sí que t'escoltaven. Són signes clars d'acomiadament silenciós.

Però segurament el signe més clar d'acomiadament silenciós és que l'empresa on treballes t'aparta de les teves funcions o t'assigni un departament que clarament no encaixa amb el teu perfil ni vocació. Emportar-te un departament poc estratègic o un que no encaixa amb el teu perfil pot fer disparar totes les alarmes. T'han deixat fora de diverses reunions en les quals clarament hauries d'estar? Allà tens un altre senyal.

Existeixen tres nivells d'acomiadament silenciós. El primer és aquell en què la situació és difícil amb un treballador, però no és prioritari i l'empresa va posposant la decisió. Pot ser el que s'allargui més en el temps, perquè com que no s'aprecia una determinació de l'empresa, l'empleat pot aguantar més temps.

El segon tipus d'acomiadament silenciós es dona quan l'empresa no és conscient d'estar forçant la sortida del treballador. És un cas comú en empreses amb mala comunicació entre líders i empleats o mala gestió de recursos humans. Quan no s'aborda aquesta situació de manera adequada, el treballador es veu forçat a marxar, però no perquè l'empresa ho hagi provocat intencionalment.

El tercer, i segurament més dolorós, és l'acomiadament silenciós deliberat. L'empresa sap que existeix una situació a resoldre amb un treballador, sigui per tasques, per sou o un altre tipus d'insatisfacció. I malgrat saber-lo, decideix a consciència no actuar o, el que és pitjor, actuar en contra dels interessos del treballador. En els casos en què es dona una degradació de càrrec o s'aparta el treballador cap a un departament on no encaixa, clarament podem estar davant d'un acomiadament silenciós. Si l'empresa no respon a correus urgents, si critica o qüestiona tasques que clarament estan ben realitzades, també som davant d'un signe clar.

Per a algunes empreses, l'acomiadament resulta massa car, així que aquesta fórmula, apartar al treballador o deixar que es cremi, resulta més barat i fins i tot menys conflictiu, com una espècie de ghosting laboral.

Però els experts en Recursos Humans alerten que aquesta és una pràctica que té males conseqüències per a les dues parts: afecta la salut mental del treballador i perjudica també la reputació de l'empresa.