Les tecnològiques Webhelp i Telus, que treballen per a Google i Meta, paguen menys als treballadors del mercat espanyol o portuguès que als de mercats nòrdics per fer exactament el mateix tipus de feina (de vegades amb més càrrega) de contact-center i moderador de continguts a les mateixes oficines. Això implica una discriminació laboral reconeguda per dues sentències judicials a sengles empreses de 2023 i 2024 de recorregudes per ambdues companyies i en espera del que dictamini el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat). Però des del despatx que ha portat ambdós casos, Abógalo, el lletrat Enrique Leiva avisa que hi haurà més denúncies. "Ens han trucat de TikTok, Starlink,Teleperformance... creiem que això s'estendrà per Màlaga i a altres punts d'Espanya i d'Europa", alerta.
Amb més de 1.900 treballadors, Telus a la torre de Glòries i 3.600 Webhelp a tot just 200 metres de distància, aquestes multinacionals treballen per a gegants com Google, Apple i Meta i són dues de les empreses més grans amb oficines al 22@ la gran aposta de la Barcelona tecnològica i el talent digital. Webhelp es dedica a portar el contact-center amb clients d'empreses com Google i Apple, mentre que Telus, propietària de la catalana CCC Digital Services, se centra en la moderació de continguts de Facebook. Amb un ERO recent, Telus també ha estat condemnada pels problemes psiquiàtrics d'un treballador amb seqüeles pel nivell de violència dels continguts que moderava, danys que va considerar atribuïbles a un accident laboral.
Segons Leiva, "el model de negoci de grans tecnològiques transnacionals podria estar amenaçat" si es desmunta aquest sistema de doble escala salarial sense justificació, que és el que fa rendible "que aquestes transnacionals surtin dels seus països d'origen per derivar els seus contact-center a països més barats" i on es troben "una catifa vermella" de les administracions locals que volen rebre aquest tipus de projectes, com és el cas de la Barcelona del 22@
Leiva va donar amb el cas quan un treballador de l'empresa va arribar amb un gran treball de documentació prèvia realitzat per provar que el seu cas era de discriminació lingüística i que fins i tot subordinats seus que treballaven per als mercats de països nòrdics cobraven més que ell. "Aquests companys nòrdics tenien hipoteca i jo vivia de lloguer, teníem estils de vida diferents i fèiem la mateixa feina", relata Luis, el treballador que va arrencar la denúncia.
Durant la seva investigació, Leiva i el seu equip d'Abógalo van constatar que "no hi havia jurisprudència prèvia ni a Espanya ni a Europa" i en examinar el cas van determinar que existia discriminació. "Això pot obrir un nou pastís jurídic, perquè quan es cregui jurisprudència aquesta pot servir de base perquè treballadors d'altres empreses en altres països denunciïn situacions anàlogues", explica.
"Perquè hi hagi una discriminació, hem de demostrar que hi ha una diferència de tracte que no està basada en cap llei o justificació raonable i així era en aquests casos", afegeix Leiva, que aclareix que "no existia un conveni que permetés aquestes dues escales i encara que n'hi hagués no tenia una justificació". "S'està afavorint de forma clara i injusta als treballadors del nord d'Europa", afirma el lletrat, que davant de l'argument de l'empresa que no podien atreure treballadors d'aquests països per menys salari respon taxatiu: "Llavors han de pagar-li el mateix a la resta".
La discriminació anava més enllà dels sous. A Telus, la subcontracta de Meta per a verificació, els treballadors en portuguès i espanyol no només cobraven fins a 8.000 euros anuals menys que els seus col·legues nòrdics, sinó que a més ho feien amb menys càrrega laboral. O sigui, que només per parlar en un idioma diferent, cobraven més i treballaven menys. "I estem parlant sempre de treballadors sense una formació específica, més enllà de coneixements d'ofimàtica," aclareix Leiva. I a Webhelp, els treballadors nòrdics tenien bastants més tiquets restaurant per menjar.
La sentència de Webhelp, de maig de 2023 i que va animar a denunciar als treballadors de Telus, reconeix "l'existència de vulneració del dret a la igualtat de tracte i no discriminació" i una diferència mitjana d'uns 10.000 euros anuals de sou entre grups. I condemna l'empresa a pagar 7.501 euros d'indemnització a cadascun dels cinc demandants, en espera que les instàncies superiors resolguin el recurs presentat per la companyia.
L'empresa va defensar en el judici que existeixen treballadors portuguesos que dominen l'alemany i que cobren més, per la qual cosa la discriminació no té a veure amb l'origen, sino amb l'idioma, ja que "és més difícil trobar treballadors amb un nivell natiu de l'idioma alemany". Però la llengua tampoc no pot ser motiu de discriminació.
La sentència del 21 març de 2024 contra CCC Barcelona Digital, propietat de Telus, a la qual ha tingut accés ON ECONOMIA, mostra una diferència entre els gairebé 23.000 i els poc menys que 32.000 euros anuals bruts entre un treballador en espanyol i un en danès. I condemna l'empresa a pagar 10.000 euros d'indemnització a cadascun dels 19 denunciants per danys morals.
El treballador de Telus Jhon Fuentes, compte que es va animar a denunciar en veure a les xarxes socials la sentència contrària a Webhelp. "Els que guanyaven més eren en una planta per sobre i nosaltres en la planta de sota, que érem els del mercat en espanyol, majoritàriament llatinoamericans", compte. "I mai no van ser transparents sobre les raons de les diferències de sou", completa.
L'extreballador de Webhelp Miguel Ángel Bachs, que mentre treballava en l'empresa es va treure la carrera de Dret i va crear el sindicat Fist, explica que portava molt saños en l'empresa i comprovava com els que treballaven per a Google, en un projecte gairebé idèntic al seu, que era d'Apple, cobraven fins a 8.000 o 9.000 euros perquè en el segon cas hi havia més enfocament al mercat danès. "Tots volíem migrar a aquest grup perquè cobraven més per un treball similar, a més dels tiquet restaurant, així que muntem una vaga", relata. Van aconseguir algunes millores salarials, però no trencar amb la desigualtat.
Bachs relaciona la desigualtat amb el mercat de lloguer: "Si pagues més a unes nacionalitats que a altres amb uns lloguers disparats, estàs penalitzant la població local". Mentre que un altre treballador anònim que va denunciar a Webhelp llança una pregunta: "Si tots vivim a Barcelona i paguem preus de Barcelona, per què ells han de tenir millor qualitat de vida?".
L'empresa francesa Webhelp, nascuda a París l'any 2000, va ser comprada per la nord-americana Concentrix, que cotitza en el Nasdaq, el passat 2023 per 4.800 milions d'euros. Si a escala global Webhelp facturava 2.500 milions d'euro amb una plantilla de 120.000 empleats el 2022, només a Espanya va facturar 220 milions. Concentrix, per la seva part, va facturar més de 9.000 milions d'euros en l'àmbit global el 2023.
CCC Barcelona Digital, per la seva part va arrencar a Barcelona 2018 amb uns quants centenars de treballadors i va viure un creixement vertiginós que la va portar en pocs anys a comptar amb 2.500 treballadors, tots ells treballant per a Facebook, únic client. Recentment, va anunciar un ERO i ara queden 1.900 treballadors.
En els últims comptes del registre mercantil, CCC Barcelona Digital va declarar uns guanys de 9,4 milions d'euros el 2021, un 22% més que els 7,7 milions de 2020, per una facturació que va passar de 77,8 milions a 97,6 milions, un creixement gairebé paral·lel, una cosa major, d'un 25%. Però la dependència de Meta, únic client, amenaça l'estabilitat de l'empresa. Quant a la matriu canadenca, Telus International va facturar 2.648 milions d'euros el 2024. Són ambdues gegants per a les quals la indemnització per les sentències no se sent ni com un pessic.