Les hores de feina perdudes per vaga van fregar els 2,5 milions en els dos primers mesos de l'any, la qual cosa suposa un 35,5% menys que en el mateix període de l'any anterior, segons dades de la CEOE. D'aquestes hores perdudes per vaga fins al febrer, el 68,6% van ser vagues produïdes en serveis de caràcter públic.

En els dos primers mesos d'any es van iniciar 105 vagues, un 22,8% menys que en el mateix període de l'any passat, en les que es van veure implicats 26.278 treballadors, a més de romandre en vaga 10.328 treballadors que van participar en aturades iniciades en mesos anteriors. Si s'exclouen les vagues en serveis de caràcter públic i les produïdes per motius extralaborals, es van registrar 67 vagues en els dos primers mesos de l'any, un 21,2% menys que en igual període de 2023. Hi van participar 11.100 persones, un 34,2% menys, i es van perdre 765.712 hores de feina, gairebé un 20% més que fins al febrer de 2023.

Per la seva part, en empreses o serveis de caràcter públic es van registrar fins al febrer 31 vagues, davant les 44 del mateix període de 2023, que van ser secundades per 14.837 persones, un 83,3% menys. En aquestes 31 vagues desenvolupades al sector públic es van perdre 1.713.740 hores de feina, un 46,9% menys que en els dos primers mesos de l'any passat.

Durant els dos primers mesos de 2024 els sectors més afectats per les vagues, des de la perspectiva de les hores de feina perdudes, van ser les activitats sanitàries, amb 720.932 hores no treballades; transports i comunicacions (693.996 hores), i educació (286.400 hores).