Aquest 2026, Ametller Origen celebra els seus primers 25 anys de vida, i ho fa després d’un ascens meteòric que ha portat l’empresa de l’Alt Penedès des de la primera parada del mercat de Vilafranca a superar les 150 botigues a Catalunya i vorejar els 900 milions d’euros de facturació. Els seus fundadors i únics socis, Jordi i Josep Ametller, ens expliquen com van ser els inicis, com mantenen l’esperit del primer dia, els plans de futur i el llegat que volen deixar.

L'esperit actual d’Ametller Origen és el mateix que quan teníeu la primera parada a Vilafranca del Penedès?
Josep Ametller: L'esperit diria que sí. El principal rol del Jordi i meu avui és mantenir aquesta essència i aquest esperit, que cada cop és més complicat, però és el que marca la nostra diferència. Nosaltres posem el cognom en tot allò que fem, aquest cognom que intentem que tots els ametllerencs també portin i se'l sentin seu. La nostra principal responsabilitat és protegir aquesta essència.
Jordi Ametller: Encara amb més pressió que quan vam començar, perquè vam començar amb molt pocs mitjans. En aquell moment vam veure una gran oportunitat perquè va haver-hi la revolució al món de la distribució i pensàvem que al món del fresc faltava aquesta essència del bon menjar. I ara, com que tenim molts més mitjans dels que teníem quan vam començar, l'esperit i l'essència s'han de mantenir encara amb més exigència.

Us imaginàveu que mai arribaríeu a tenir més de 150 botigues?
Jordi Ametller: Jo segur que no. El Josep, que era una mica més optimista, des del minut 1 deia que no havíem de posar límits. Jo era una mica més prudent.
Josep Ametller: Nosaltres volíem fer un projecte que tingués impacte. En aquell moment, el 2001, la nostra experiència era tenir una parada al mercat ambulant i començàvem amb una parada al mercat municipal. Al principi ens imaginàvem tenir més parades de mercat als pobles del nostre entorn. No va ser fins al cap d'un temps que vam començar a obrir botigues a carrer. Però l'ambició era tenir el màxim d'impacte possible i ens creiem que teníem una oportunitat si érem capaços de repetir aquella experiència de 20 anys en el mercat.
Jordi Ametller: Abans de posar la primera botiga, ja feia 20 anys que anàvem al mercat ambulant. I de mica en mica, gairebé prova-error, vam anar agafant experiència i confiança. Veient que quan al client li donàvem un bon producte fresc, li canviava el paradigma. Només rebíem felicitacions pel nivell que teníem.
Josep Ametller: Recordo aquella anècdota, perquè entenguis el nostre nivell d'excel·lència, que a hores d'ara intentem no perdre. Vam vendre un dia uns albercocs que no ens van agradar prou. Quan vam arribar a casa, els vam tastar, perquè eren els mateixos que collíem a casa. Ens vam emprenyar amb nosaltres mateixos perquè no eren prou bons i la setmana següent vam entregar una bosseta d'albercocs a tots els clients que van venir, perquè ens sabia greu que havíem venut uns albercocs que no estaven a l'altura. El nostre compromís amb l'excel·lència ja comença des del principi.

Josep i Jordi Ametller, durant l'entrevista

En aquests 25 anys d’història, hi ha hagut alguna decisió que creieu que va ser clau perquè Ametller Origen sigui el que és avui?
Jordi Ametller: Quan portem un any decidim destrossar la parada. Teníem un model de venda de com pensàvem que s'havia de vendre la fruita, i la gent feia una hora de cua esperant-se perquè els hi servissin la fruita. La parada ens havia costat molt d'esforç, portàvem un any, no estava amortitzada, i decidim que s'ha de destrossar allò i fer un concepte nou.
Josep Ametller: Sí, però va ser una decisió conseqüent amb altres que hem anat prenent, és a dir, aplicar l'agile al que fem en el dia a dia: prova-error, si funciona, tira; si no, rectifiques. O això funciona, però si ho canviem encara pot funcionar millor. Això sí que és una cosa que ens caracteritza bastant: alguns diuen que si les coses funcionen no les canviïs; nosaltres som dels que pensem que quan les coses funcionen, les has de canviar perquè funcionin millor o perquè segueixin funcionant.
Jordi Ametller: O s'han de canviar abans que deixin de funcionar.

La integració vertical amb els pagesos és un altre tret característic del vostre model de negoci. Ha estat clau poder-lo multiplicar i que creixés amb vosaltres?
Jordi Ametller:
També ha canviat el model de pagès, que en aquell moment eren autònoms més petits, uns quants que col·laboraven i uns ens portaven els enciams, els altres, col, els altres portaven síndries. Quan tenies tres o quatre botigues, fins a les deu primeres, hi havia un model de col·laboració. Ara necessitem un altre model, han de ser ja proveïdors amb una altra estructura.
Josep Ametller: La integració vertical va començar de forma rellevant a partir del segon o tercer any, quan vam començar al Maresme. Nosaltres no som d'allà i vam agafar alguna aliança amb algun agricultor d'allà després vam començar també a llogar algunes finques. Perquè nosaltres érem pagesos de vinya i fèiem una mica d'horta, però poca cosa. I de mica en mica hem anat creixent fins avui, que ja som els productors d'horta més grans de Catalunya.

“L'essència d’Ametller va d'excel·lència i avui ens veiem capaços de seguir aportant-la en un entorn proper, com és Catalunya"

Teniu 154 botigues i en continueu obrint. Quin és l'objectiu?
Jordi Ametller: Jo pensava 10, 12, 15 botigues i el Josep va dir “no ens posem límits, de moment deixem la porta oberta”.
Josep Ametller: El límit el tenim en nosaltres. Mentre tinguem l'essència d'Ametller ben viva, no ens posem un límit. El dia que veiem que l'essència d'Ametller pot estar en qüestió, haurem de posar un límit.

L'essència d’Ametller passa, per exemple, per quedar-vos a Catalunya i no obrir botigues fora?
Josep Ametller:
L'essència d’Ametller va d'excel·lència i avui l'excel·lència ens veiem capaços de seguir aportant-la en un entorn més local i més proper, com és Catalunya, i encara pensem que tenim molta feina a fer aquí.


Aquest 2026 obrireu set botigues. El ritme serà aquest els pròxims anys?
Josep Ametller: Sí, entre set i deu botigues cada any.

L’any passat vau superar els 800 milions d'euros de facturació. Sabeu ja com tancareu el 2026?
Josep Ametller: Sempre hem crescut a doble dígit i aquest any no serà diferent.

Josep Ametller

Per tant, sobre els 900 milions aproximadament?
Josep Ametller: Segurament.

Esteu invertint en grans projectes, com l’Agroparc al Penedès. Com està el projecte?
Josep Ametller: Estem ara amb moviments de terres, portem un any i escaig treballant-hi. Per tant, estem en la fase prèvia a començar a construir una part del projecte, però és un projecte de llegat, que estarem molts anys invertint-hi. És la inversió més gran de la història de la comarca de la Penedès, més de 180 milions d’euros; per tant, això requereix molt d'esforç per part nostra, perquè és una aposta del meu germà i meva. És el màxim exemple del llegat que volem deixar. Si el propietari d'Ametller, en comptes de ser el Jordi i jo, fos un fons, no es faria a l'Agroparc, perquè busca impacte d'aquí a 20 o 30 anys, busca transformar. Avui en dia el problema que tenim, ja no només a nivell empresarial, sinó fins i tot a nivell polític, és que es pensa molt a curt termini. Ser empresa 100% familiar com la nostra ens ha permès tenir aquesta visió a llarg termini i que transcendeixi més enllà del Jordi i de mi.

“La primera parada en va costar molt d’esforç, no estava amortitzada, i al cap d’un any, vam decidir destrossar-la i fer un concepte nou”

La primera fase s’acabarà el 2028?
Josep Ametller: En el primer semestre del 2028 hauríem de tenir acabada la primera fase, que és tenir tota l'organització feta, que l'agricultura de l’Agroparc, que són 100 i escaig hectàrees, ja hagi arrencat, la biofactoria en marxa, una part de l'energia renovable que ja estigui funcionant i la planta de transformats, l'obrador, que ja estigui en marxa.

El hub de Mont-roig del Camp està en una fase més prèvia.
Josep Ametller: Sí, està en una fase més preliminar, ara estem justament amb la modificació del planejament municipal, va a un ritme... Pensa que per a l'Agroparc, vam començar a comprar les primeres terres el 2012, els primers tràmits el 2014 i vam començar les obres el 2025. Per tant, si aquest és el camí que hem de fer a Mont-roig, ens queden anys encara.


Aquests projectes, amb grans inversions, són compatibles amb el manteniment d’una empresa 100% familiar a llarg termini?
Josep Ametller: El nostre compromís és que ho donem tot per la companyia. No hem repartit mai dividends i, per tant, això és el que ens ha permès tenir cert múscul per afrontar un projecte d'aquestes magnituds amb fons propis. Evidentment amb l'ajuda bancària, però en principi descartem l'entrada de capital perquè nosaltres funcionem així, i justament si hi entrés capital, el que seria difícil és que poguéssim fer projectes com l'Agroparc.
Jordi Ametller: L'altre dia llegia que a l’Alt Penedès hi ha una empresa que vol repartir amb dividends, endeutant-se, el 60% del que costarà l'Agroparc. Hi ha un fons que és el propietari, i crec que en vol sortir, però els fons necessiten rebre rendibilitat. És un clar exemple de la diferència. Amb menys volum de negoci del que ara ja tenim nosaltres, ells es plantegen repartir grans dividends més que fer inversions d'aquest tipus. Quan el negoci és familiar, hi ha una visió potser menys egoista i un orgull de dir que hem de deixar alguna cosa per la història també, si podem. Hi ha una il·lusió al darrere que permet prendre aquestes decisions.

L'empresa familiar a Catalunya no viu una bona època. Un dels moments crítics és quan ve el relleu generacional. Vosaltres esteu tranquils en aquest sentit o ho veieu encara molt lluny?
Jordi Ametller: Com a relleu generacional, o queda molt o potser no serà tal qual. L'empresa ha crescut molt de pressa, amb tanta gent, amb directius, amb gent que també s'hi deixa la pell i la vida, i esperem que dins tinguem bons directius que puguin acompanyar, quan nosaltres ja no puguem liderar de la mateixa manera. Jo a vegades ho dic a la gent que tinc més a prop: hem de tenir l'obsessió de tenir gent noble i amb els nostres valors per pensar que això perdurarà almenys uns quants anys més en una mateixa línia. Llavors una cosa serà qui seran els propietaris i una altra cosa és qui liderarà el negoci, que són coses diferents.


Com us impacta i com intenteu fer front al canvi climàtic?
Jordi Ametller: A vegades es diu que tot el d'abans era millor, però és que les condicions d'abans no les tenim ara. Jo tinc dubtes que en el futur es pugui fer un cultiu de secà com tota la vida havíem conegut. Haurem de trobar maneres, si les administracions es posen de cara, o entre tots ho aconseguim, que tota l'agricultura a Catalunya, amb aquest canvi climàtic, aconsegueixi tenir un petit rec de suport i hi pugui haver una diversitat. Sobretot en el fresc a Catalunya, crec jo que hi ha una gran oportunitat. Hi ha aliments que, que vinguin d'una altra part del món, no és cap problema i poden ser molt sostenibles. Ara, el producte fresc és una altra cosa. Per les cadenes logístiques i per la qualitat, una verdura i algun tipus de fruita de vida molt curta, serà un problema si no ho podem fer aquí.
Josep Ametller: Els últims 25 anys s'ha perdut el 70% de l'agricultura d'horta, que és l'agricultura diríem quotidiana que ens alimenta. Allò que es diu que vindrà el llop, doncs ja ha vingut i no vol marxar, almenys a curt termini. Per tant, hem de destinar tots els esforços a adaptar-nos al canvi climàtic.
Jordi Ametller: El raïm macabeu, una veritat típica del Penedès, es començava a collir quan començàvem l'escola, el 15 de setembre. Aquest any hem collit el 31 de juliol. És un disbarat! El canvi climàtic és evident, llavors ens hi hem d'adaptar.

Entrevista a Jordi i Josep Ametller, fundadors Ametller Origen / Foto: Carlos Baglietto

Parleu de la importància que es cultivi aquí, sobretot els frescos, però la pagesia està en peu de guerra perquè li costa molt guanyar-se la vida. Com se’ls pot ajudar?
Jordi Ametller: El món ha canviat tant, hi ha tants requeriments, tanta burocràcia, tants condicionants, tantes coses, tants processos, que passen dues coses: el cost es dispara i molta gent, amb tant de tràfic, de tantes coses que no és cultivar, s'atabala, i amb certa edat, és esgotador. Jo mateix, si hagués de ser un pagès autònom com el que era fa 30 anys, m'ho rumiaria molt.
Josep Ametller: Espanya, i Catalunya en particular, no té les condicions per competir en preu amb segons quins països. Per tant, el que hem d'intentar és aportar valor afegit i que aquest valor afegit pugui arribar al consumidor final. Creiem que aquí hi ha una oportunitat, tant a Espanya com a la resta d'Europa.
Jordi Ametller: I guanyar una mica de dimensió. Cadascú ha d'estar còmode amb qui s'associa, però crec que farà falta.


Estem a les portes d'unes eleccions generals. Què li demanaríeu al futur govern espanyol?
Josep Ametller:
Que s'inspirin en les empreses privades, del que fem cada dia per saltar els obstacles que ens anem trobant, de tota índole. Com que volem persistir i volem deixar llegat, el que fem és saltar-los amb enginy treballant l'eficiència, millorant. De vegades veiem que hi ha com un gran gap entre el que veiem que passa a l'administració, a nivell d'aquesta eficiència, amb el que passa a l'empresa privada. També és veritat que si la nostra empresa cada quatre anys canviés de responsables, potser no existiria. Però sí que demanaria, per buscar que l'administració pugui ajudar a la ciutadania, que és al final el seu objectiu, que hi hagi una visió a llarg termini. Si no ha de ser tan política, almenys tècnica, que hi hagi una capa tècnica que sigui més estable. I que ens actualitzem: tots ens hem d'actualitzar, les tecnologies ens estan canviant el món on vivim, i això també ha de passar a l'administració.

Pot veure l'entrevista sencera a continuació: