Oriol Guixà Arderiu (Barcelona, 1952) ha estat nomenat president de la Fundació d’Empresaris de Catalunya, més coneguda per FemCAT, un lobby que aplega més de 500 empreses. Adverteix contra la manca de decisió dels governants que es veuen condicionats per l’expectativa de futurs vots o per les reclamacions de determinades minories. I reivindica el paper dels empresaris quan diu que “no som els dolents de la pel·lícula”. També presideix La Farga, grup metal·lúrgic de les Masies de Voltregà (Osona) pioner en la tecnologia de reciclatge del coure, i és membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Acaba d’arribar a la presidència de FemCAT. Com ha anat aquest procés?
FemCAT té una característica molt positiva, que és que cada dos anys nomena un nou president i, a la vegada, aquest nomena quatre vicepresidències. I per un altre costat, també renova un terç dels patrons. Això dona una dinàmica molt positiva des del punt de vista institucional perquè permet renovar l'esperit, aportar noves idees i sacsejar l’entitat cada dos anys amb el conseqüent enriquiment per als propòsits de la Fundació.
Pensa canviar alguna cosa de FemCAT?
En l’anterior mandat del president David Marín s’ha elaborat un pla estratègic per veure cap on havíem de portar la Fundació a llarg termini. Evidentment, jo tiraré endavant aquest pla estratègic, en el qual han participat tots els membres de FemCAT. Però, bàsicament, m'agradaria centrar-me en una sèrie de qüestions. Per un costat, intentar promoure la territorialització de Catalunya. Crec que estem molt centrats en la part metropolitana i, fins i tot, diria en l'àrea metropolitana i no tenim en compte la riquesa i els actius empresarials de tot el territori. Per això m'agradaria promoure i potenciar una xarxa d'interrelació entre els nòduls de les diferents ciutats de Catalunya. Expansionar aquesta xarxa pot donar moltíssima riquesa i rellevància al país.
No pretenem posar-nos medalles, el que busquem és que les coses es facin
Quina relació manté FemCAT amb altres organitzacions empresarials, ja sigui amb patronals com Pimec i Foment o associacions com Barcelona Global?
En el nostre ADN sempre hem tingut la qüestió de ‘fer’. Si hi ha algú que ‘fa’, nosaltres ens hi aproximem i l'acompanyem. És a dir, el que realment busquem és que a Catalunya es facin coses, pel bé del país i pel bé del món empresarial. I per tant, la relació que tenim amb totes les patronals, cambres de comerç o Barcelona Global és en positiu: si hi ha projectes que entenem que són bons per al país, nosaltres ens hi apuntem i acompanyem. Hi ha col·laboració. Nosaltres no pretenem posar-nos medalles per realitzar coses, sinó que el que busquem és que les coses es facin. Si les ha fet l'una o l'altra no és important.
Què fa FemCAT que no facin altres organitzacions?
Nosaltres incidim en tres grans blocs d'actuació. Un és el desenvolupament del talent. Creiem que és fonamental ajudar que es desenvolupi amb força i, per això, estem molt involucrats en els consells socials de les universitats. En aquest sentit, també ens interessa la formació professional dual com a generadora de talent. Un altre bloc fonamental és la recerca, que a Catalunya està molt potenciada, però creiem que hi ha mancances pel que fa a la transferència d'aquesta recerca bàsica cap al producte, la indústria o la societat. Estem focalitzats en la innovació i l’emprenedoria. I per últim, un bloc que entenem que cal empènyer és el que nosaltres en diem ‘l'administració de qualitat’. Creiem que, pel desenvolupament del món empresarial català, existeixen moltes traves administratives.
Han aconseguit eliminar traves administratives?
Estem empenyent. Una cosa són les traves administratives o la burocratització de l'administració i, una altra qüestió, és la mancança dels governants per governar. A veure si em sé explicar: els ciutadans escollim qui ens ha de governar, però, quan han estat escollits, cal que aquests governants decideixin pel bé del país i no exclusivament mirant els futurs vots que rebran. Hi ha moltes coses que requereix el país que estan frenades per manca de decisió dels mateixos governants i això, en el fons, és no assumir la responsabilitat de govern.
Des de determinats mitjans s'ha parlat molt que el procés ha perjudicat l’economia catalana, altres posen èmfasi en la bipolarització o en les males polítiques. Determinades polítiques perjudiquen l’empresa?
A nosaltres no ens agrada parlar de política, no és la nostra tasca. El nostre objectiu és ajudar a desenvolupar Catalunya des d'un punt de vista empresarial i com a país sostenible. Però hem d’aproximar-nos als polítics per donar-los l'opinió empresarial. Llavors, la influència del procés ens ha fet bé o mal? Més que aquesta influència, diria que el que realment està fent mal al país des d'un punt de vista econòmic i empresarial és aquesta indefinició, o sigui, aquesta falta de governança. Cal que els que estan en el govern defineixin les polítiques d'expansió del país, que no poden estar condicionades, com moltes vegades ho estan, pels futurs vots que puguin tenir. Hi ha coses que cal decidir-les i qui ho ha de fer és el govern.
El problema és que no es governa?
Hi ha una manca de claredat cap a on volen portar el país. Això li correspon al govern, per això ha sigut escollit i, per tant, és la seva responsabilitat.
Es refereix al govern d’Espanya o de Catalunya?
Nosaltres estem centrats en els plantejaments que creiem que s’haurien de fer des de Catalunya. Hi ha una qüestió que m’agradaria activar que són els viatges de benchmark de FemCAT. Portem nou viatges a diferents països del món per veure coses concretes que són excel·lents. Hem estat a Baviera analitzant la formació professional dual. Hem estat a Israel analitzant l'excel·lència de start-ups. Hem estat a Estònia per la digitalització de l'administració, que és el país més digitalitzat del món. Hem estat a Boston per la recerca dels seus centres de salut. L'últim viatge ha estat a Suïssa per veure l'aplicació de la innovació. De cada viatge se n'ha tret conclusions. Ens agradaria recopilar totes aquestes conclusions i portar-les als partits polítics per dir-los el que pensem. Crec que podria ser una ajuda important: exposar les bones pràctiques que es podrien aplicar.
Per exemple, en formació professional, que proposen?
Es podria avançar molt més del que ho hem fet. Per exemple, aplicant una mica el model alemany de la formació professional dual, que està molt relacionat amb l'administració i les empreses a través de les cambres de comerç. És un muntatge de gran èxit fet amb el concepte alemany.
Per evolucionar l'economia, la unió de la part pública i la privada pot donar grans resultats
Aquest plantejament té acceptació en l'administració aquí?
S’han fet passos per incorporar el món empresarial. Però hi hauria d’haver una governança publicoprivada, cosa que aquí no s'està plantejant en aquest sentit. Un dels esperits de FemCAT des de la seva constitució és el concepte publicoprivat. Creiem que, per evolucionar l'economia, la unió de la part pública i la privada pot donar grans resultats.
I tenen una posició sobre l’energia?
Sens dubte, l'energia és fonamental pel país i s’estan posant moltes pegues per desenvolupar una filosofia energètica pròpia a Catalunya. Ens trobem amb traves pels parcs eòlics o fotovoltaics. Sobre l’energia nuclear, de moment l’hem de mantenir, això no vol dir que, a la llarga, hagi de desaparèixer, però, transitòriament, la necessitarem per força. El problema energètic és realment preocupant. Per exemple, ara ens trobem amb una situació que, per a mi, és un contrasentit: se'ns està dient que no utilitzem productes que vinguin de Rússia a causa de la guerra a Ucraïna, però gairebé el 80% del gas que importa Espanya és rus. Pel que fa a l’energia cal meditar molt bé quins són els passos que s’han de donar. Hi ha hagut una manca de planificació global, ja no dic a Espanya sinó a tota Europa.
Fa uns anys, Catalunya era líder en renovables i ara està a la cua de l’Estat. Quin és el motiu?
Les línies vermelles i la manca de decisió del govern, o sigui, l'angoixa de definir-se en projectes.
Això també passa amb l’aeroport del Prat?
Sí, amb l'aeroport i amb infraestructures passa el que dèiem abans: cal que el governant governi i no pot ser que estigui condicionat per qüestions de futurs vots o de reivindicacions d'una part de la comunitat relativament petita, que això condicioni a tota la resta de la població. I, a sobre, hem de tenir en compte que l'administració està composta per dos grans blocs: la part política i la part tècnica. I aquesta última, a causa de moltes coses que han passat en el país, se sent amb por per assumir les responsabilitats que li toquen.
Això comporta paralització...
Exacte. És clar que la responsabilitat és d'ells i, per tant, el que cal és trobar la fórmula per poder desencallar aquestes traves que acaben afectant el món empresarial. Hauríem de fer una Catalunya molt més àgil en tots els sentits.
FemCAT manté que el seu objectiu és “fer de Catalunya un dels millors països del món”. Això ha provocat que des de determinats mitjans se’ls acusi d'independentistes, sobiranistes... Se’ls pot situar en algun lloc?
Dins de FemCAT hi ha corrents en tots els sentits, però una cosa és clara: tots els seus membres pretenem tirar endavant Catalunya i fer-la potent, internacionalitzada i forta en el vessant empresarial. No hi ha dubtes sobre això. Poso un exemple, que per a mi és molt significatiu: Isabel Ayuso pretén fer de la Comunitat de Madrid un pol potentíssim, mundial, i no hi ha ningú que li digui que és independentista. Amb això ja ho he dit tot. O sigui, nosaltres pretenem que Catalunya sigui un pol importantíssim, però això no vol dir que hàgim de ser independentistes.
No som els dolents de la pel·lícula
Sobre l'empresa, quins són els principals problemes en aquest moment?
A l’empresari l’hauríem de deixar fer, que el seu esperit emprenedor, la seva capacitat innovadora, no es vegi coartada per dificultats, diguem-ne, administratives a l’hora d’aconseguir els permisos que corresponguin. Per un altre costat, una altra dificultat per al món empresarial és una certa inestabilitat jurídica: amb el volum de normativa que tenim és impossible. L'esperit llatí és de dir ‘jo ho reglamento tot perquè no em refio del ciutadà’. En canvi, l'esperit anglosaxó és de dir ‘poso les normes globals i el ciutadà ja les complirà sota la seva responsabilitat’. I si no les compleix, llavors caurà el pes de la llei. Jo crec que aquesta diferència d’esperit genera una trava important per al desenvolupament empresarial. S’hauria d'aconseguir que s’acceptés que el ciutadà no és un delinqüent. No som els dolents de la pel·lícula. Crec que això és fonamental que es transmeti a la societat. Sempre dic que el món empresarial i l'empresa és la cosa més progressista que existeix. Per desenvolupar un país, calen empreses i empresaris. I, per tant, protegim-los, ajudem-los, perquè això és el que realment crea progrés. Però en molts països, concretament aquí, l'empresari està mal vist.
En aquesta opinió, creu que les posicions de Yolanda Díaz hi tenen alguna cosa a veure?
La ministra es dedica a fer la seva feina. En el fons, defensa les seves idees i la seva posició.
Com valora la proposta de Yolanda Díaz de reduir la jornada laboral però mantenint el salari?
És una filosofia que s'està aplicant una mica arreu. Per a mi, el problema està en l'absentisme, amb com es pot motivar el treball, com aconseguim que les hores que treballem siguin realment efectives.
Hi ha un problema de productivitat?
Sí, clarament. Antigament, el treballador era el dèbil, però ara ho és l'empresa. Ho hauríem d’intentar equilibrar. Per exemple, una de les coses que m'horroritza és que si jo estic circulant i he begut més del compte, si em paren, em poden sancionar. Però jo, com a empresari, si veig que un treballador ha begut més del compte, no puc fer res. I si té un accident dins de la companyia, serà culpa meva. Això no té sentit.
Sobre els fons europeus, continua la sensació que no arriben?
Amb els fons europeus també passa el que comentava abans que l'administrador no es fia del ciutadà. De fet, l'administració central no s'ha fiat ni de la mateixa administració. Això ha provocat que tots els processos hagin sigut molt feixucs i amb una gran descoordinació. No s'han fiat ni dels mateixos ministres i van optar per coordinar-ho des de presidència. I dius, si l'organització de l'Estat se sustenta en ministeris i amb molta transferència a les comunitats, el lògic seria que s’hagués coordinat i implementat des de cada una de les comunitats.
Quan es trobi amb el president Pere Aragonès quina serà la primera qüestió que li plantejarà?
Insistiré a extreure dels viatges de benchmark de FemCAT el que realment s’hauria d'implantar com a país. Aquests viatges han sigut molt potents des del punt de vista de mirar com hauria de ser la Catalunya del futur.