La venda del 29,8% de Talgo anunciada el passat 14 de febrer a una societat liderada pel president de Sidenor, José Antonio Jainaga, inicialment es preveia tancar en setmanes. Però un escull en el finançament i la multa de 116 milions imposada per Renfe, esgoten un nou termini. Les parts es mostren hermètiques sobre els avenços en la negociació i només ha donat pistes menors el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, que va dir aquest divendres que la solució és "pròxima". La mateixa idea en la qual incideix el lehendakari basc, Imanol Pradales.

El mateix president basc va admetre les dificultats per concloure el traspàs del 29,77% de l'accionariat de Talgo en mans de Pegàs (la major part d'això del Fons Trilantic) al consorci liderat per la societat Clerbil, de Jainaga, acompanyada del fons públic basc Finkatuz i de les fundacions de les caixes basques BBK i Vital.

L'escull principal és el finançament del deute de Talgo de més de 400 milions, que els bancs exigeixen refinançar. També la multa de 116 milions imposada per Renfe a Talgo pels retards de més de dos anys en el lliurament dels trens Avril, que el constructor devia proveir en els seus comptes de 2024 i li van portar a unes pèrdues de 107,9 milions d'euros.

El lehendakari va dir que "està sent molt més complicat perquè la multa legalment no es pot treure" i va admetre que treballen amb el Govern central en la recerca de fórmules que permetin activar el finançament bancari "suficient perquè Talgo pugui continuar operant". Sidenor i els seus socis necessiten cobrir els més de 150 milions d'euros que suposarà inicialment l'operació al preu pactat al febrer (4,15 euros per acció a desemborsar de forma immediata, als quals se sumaran 0,85 euros més lligats al compliment de determinats objectius financers el 2027 i el 2028). Aquest divendres va tancar en Borsa a 2,9 euros.

Una vegada que l'acord no es va poder tancar en tres setmanes, com va dir al seu dia el lehendakari, ni a mitjans de maig, ni a mitjans de juny, com s'havia avançat quan es va firmar el document de febrer, fonts del Govern basc no van posar un nou termini a finals de juny, que es compleix aquest dilluns vinent.

L'estructura financera de l'operació ha estat des del principi el punt crític, encara que fonts del sector expliquen a EFE que, a més, una vegada que entre Sidenor, el constructor haurà de resoldre els seus problemes de capacitat industrial, amb retards importants en les seves comandes amb Renfe, amb l'alemanya Deutsche Bahn i amb la danesa DSB.

La participació de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) en l'operació podria ajudar a desencallar el procés, com s'ha espavilat al sector i en fonts pròximes a la companyia, encara que des de l'ens públic prefereixen no comentar aquest extrem. Entorn de la multa de Renfe, i d'acord amb la posició defensada per l'Advocacia de l'Estat, la companyia pública va oferir inicialment no executar la multa fins a 2031 i fraccionar-la fins i tot en 7 anys, termes que, de moment, segueixen sobre la taula.

El president de Talgo, Carlos Palacio, va demanar per carta al president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, a finals d'abril d'"abordar" les penalitzacions d'aquesta companyia al fabricant, perquè "l'escenari actual no satisfà els bancs i afecta directament els esquemes de finançament que estem analitzant".

El Govern espanyol ha donat suport des del principi a l'opció Sidenor, especialment el ministre de Transport, Óscar Puente, que entén que una vegada garantida l'"espanyolitat" de Talgo amb la compra per Sidenor, hi ha la possibilitat de donar entrada a un soci industrial. El Govern espanyol va vetar l'estiu passat l'entrada de la companyia hongaresa Magyar Wagon, que oferia cinc euros per acció en efectiu, per raons de seguretat nacional, entre d'altres la suposada relació de l'accionista amb capital rus i la proximitat al Govern de Viktor Orban.

Després d'aquest intent hi va haver una altra aproximació de la polonesa Pes, que no va arribar a presentar l'oferta després de converses amb el Govern espanyol, però que també havia anunciat la seva intenció de pagar cinc euros per acció. Els experts en el sector ferroviari coincideixen que qualsevol d'aquestes dues opcions hagués afegit a Talgo la capacitat industrial que necessita per donar sortida als més de 4.000 milions d'euros de cartera de comandes.