El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena al Govern que executi el pagament de poc més de 300 milions d’euros a Acciona en concepte d'indemnització per haver procedit a l’anul·lació de la concessió de la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). Es dóna la circumstància que, el 2019, Acciona va vendre els drets de la demanda al fons nord-americà Fortress, per 170 milions d'euros, per la qual cosa serà aquest qui rebrà la compensació. La resolució emesa aquest dijous respon als recursos de l’adjudicatària Acciona en el seu litigi contra la Generalitat, que va liquidar el contracte de manera unilateral i va pagar una compensació de 53,8 milions d'euros, en lloc dels gairebé 305 milions que li reclamava Acciona per la recessió del contracte, més uns altres 733 milions per danys i perjudicis.

Amb aquesta reclamació, Acciona volia recuperar els 1.000 milions en què es va valorar la concessió per fer-se amb Aigües Ter-Llobregat. Dels 1.000 milions d'euros totals, 400 milions es van pagar en el moment de la signatura, i els 600 milions restants s'havien d'abonar durant els 50 anys que englobava la concessió. A més, l'adjudicatària va haver d'assumir unes inversions per a la millora de la xarxa de subministrament, que el mateix Govern havia xifrat en 123 milions per executar-los en els cinc primers anys de la concessió. La companyia ATLL gestiona l’abastament d’aigua potable en alta del sistema Ter-Llobregat a més de 100 municipis i una població del voltant de 5 milions d’habitants. ATLL s’encarrega de la captació, potabilització i distribució de l’aigua potable fins als dipòsits de capçalera municipals.

Segons l’alt tribunal, l'adjudicatària té dret a obtenir 304 milions d'euros pels conceptes de cànon no amortitzat (uns 263 milions), inversions realitzades no amortitzades (32,2 milions) i costos de licitació i constitució (3,3 milions més). Desestima, no obstant això, els més de 700 milions reclamants per lucre cessant. De la mateixa manera, reconeix a l'empresa el dret a ser retribuïda per la prestació de servei que va fer entre gener i febrer de 2019 i, en tercer lloc, ordena que se li torni la garantia definitiva i rescabalar-la de les despeses de manteniment de l'aval d'ençà que va haver de produir-se la devolució fins a la seva definitiva cancel·lació.

Un litigi judicial de més de vuit anys

Amb aquesta sentència no es posa fi al conflicte judicial que va ocasionar el procés de privatització de la companyia pública Aigües del Ter-Llobregat executada a finals de 2012, i considerada la més important duta a terme per un Executiu català, ja que es va valorar en 1.000 milions d’euros. La concessió es va adjudicar a un consorci liderat per Acciona i BTG Pascual. La decisió és recurrible a tribunals superiors, per la qual cosa la decisió final previsiblement es prolongarà en el temps.

L’altra empresa que va presentar-se al concurs de privatització, Aigües de Barcelona, va recórrer la decisió davant de l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), un ens integrat a la Generalitat de Catalunya, per considerar que el projecte d’Acciona i els seus socis no s’ajustava a la informació que constava a les pliques de la licitació. L’OARCC va estimar el recurs interposat i va declarar que l'oferta d'Acciona era inadmissible.

Així, el 2013 es va iniciar un litigi judicial entre les tres parts -Agbar, Acciona i la mateixa Generalitat- i que es va tancar el febrer del 2018 quan el Tribunal Suprem va ratificar que l’adjudicació a Acciona s’havia de revertir. El Govern va procedir a la rescissió de la concessió de facto el 31 de desembre de 2018 -tot i que la direcció i el personal d'Acciona va seguir al capdavant de la companyia fins a febrer de 2019- i la companyia Aigües del Ter-Llobregat va tornar a mans públiques, adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. La decisió del Govern es va recollir en el decret llei del 2018, es va disposar l'assumpció de la gestió directa del servei de proveïment d'aigua a poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa de Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat per la creació d'una nova companyia: Ens de Proveïment d'Aigua Ter-Llobregat (ATL).

De retorn a la propietat pública, la companyia ATL ha assumit un pla d'inversions -durant el període 2019-2023- xifrat en 150 milions d’euros mitjançant més de 160 actuacions que tenen l’objectiu de modernitzar la xarxa i les instal·lacions de la companyia, incorporant les noves tecnologies per fer una gestió més eficient. Entre altres actuacions consten les de modernitzar les potabilitzadores del Llobregat (Abrera) i del Ter (Cardedeu) i ampliar la dessalinitzadora de la Tordera i la millora de la conducció que abasteix les comarques del Penedès i el Garraf, des de la xarxa Ter-Llobregat.