Unicaja Banc s'enfronta a la seva junta més crítica aquest dijous a Màlaga. Els 'proxy advisors', recomanen als accionistes més grans de l'entitat -fons i gestores d'inversió com Norges Bank, Oceanwood, Vanguard Group o BlackRock- votar en contra dels quatre consellers dominicals que proposa la Fundació Unicaja. I la Fundació, que és el primer accionista amb més del 30% de capital, votarà en contra dels dos consellers independents. A aquesta última decisió s'afegiran els sindicats, que a través del vot delegat també rebutgessin els independents en les votacions. En paral·lel, els representants dels treballadors han convocat protestes al carrer, davant la seu del banc, abans i durant la Junta per la crisi de governança que travessa l'entitat des de la fusió amb Liberbank. Mentre que segueix en l'aire el futur del president d'Unicaja, Manuel Azuaga, que segons el que va acordar en el pacte de fusió exerciria la presidència executiva de manera transitòria fins a l'estiu de 2023.
La gestió que està fent el consell d'administració d'Unicaja preocupa els treballadors i els accionistes. De fet, el 'proxy advisor' espanyol Corporance, recomana votar en contra aquest any, com ja va fer l'any passat, del punt tres de l'ordre del dia l'"Aprovació de la gestió del Consell d'Administració". Per explicar el perquè d'aquesta decisió, els assessors de vot recorden l'onada de sortides que s'ha produït en l'esmentat consell des que el juliol de 2021 se segellés la fusió entre Unicaja i Liberbank. Només entre febrer de 2022 i febrer de 2023, vuit dels quinze membres del consell de Unicaja Banco han dimitit, més de la meitat.
Amb tot, Unicaja porta a la Junta el nomenament dels quatre consellers que representen a la Fundació, Miguel González Moreno, Juan Antonio Izaguirre Ventosa, Natalia Sánchez Romero i José Ramón Sánchez Serrano. Amb ells, el màxim accionista preveu iniciar una nova etapa, deixant enrere tots els que va designar Braulio Medel, l'expresident de la Fundació, que va haver de dimitir el juny de 2022 en ser qüestionat sobre la seva idoneïtat per exercir aquest càrrec. Així mateix, Unicaja porta a la junta la ratificació de dos consellers independents, Isidoro Unda Urzaiz i María Teresa Costa.
"Considerem que la composició d'aquest Consell és preocupant en no tenir un nivell adequat d'independència de l'almenys el 50%. "Tenint en compte la composició del Consell, així com l'opacitat dels canvis, recomanem que els accionistes s'oposin a aquesta proposta".
Un altre dels 'proxy advisor' més importants del món, Glass Lewiss, també "presa nota" dels canvis tan significatius que s'han produït en el consell i es pregunta, després de la renúncia de la consellera independent María Garaña el mes de gener passat "no està clar" qui assumirà ara els càrrecs que ella tenia, com a presidenta de la comissió de nomenaments i de la de retribucions. És l'única dimissió d'Unicaja de la qual no es coneix substituta.
Recorden també que el Banc Central Europeu va sol·licitar a l'entitat malaguenya que va aclarir com preveu executar el pla de successió que van acordar el 2021 quan es va tancar la fusió entre Unicaja i Liberbank. En aquest es va establir que el president, Manuel Azuaga, cediria totes les funcions executives al conseller delegat, Manuel Menéndez, el 2023. "Els informes suggereixen que la junta s'ha dividit en el seu suport entre el CEO i el president" i el banc ha comunicat que el càrrec de president del consell d'administració passarà a ser no executiu quan entrin en vigor les modificacions del model de govern corporatiu aquest estiu, encara que no ha aclarit qui serà el substitut d'Azuaga.
Així mateix, des del 'proxy advisor' ISS (Institutional Shareholder Services) recorden que amb els últims cessaments, el nombre de dones en el consell d'administració ja no és del 40% que és el que recomana la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en el seu Codi de Bones Pràctiques per a les empreses cotitzades. Unicaja havia assolit aquest 40%, però després de les últimes sortides torna a estar per sota d'aquesta xifra, ja que per exemple, entre els quatre consellers de la Fundació Unicaja hi solia haver dues dones i ara hi ha dos, recorda l'assessor.
El caos inunda Unicaja
El caos inunda Unicaja una altra vegada. L'any passat la Junta també va estar embolicada en polèmica, ja que el Govern espanyol, el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu, a més de la Junta d'Andalusia i la pròpia Màlaga, ja es mostraven molt preocupats per la deriva en la governança del banc després del cessament dels primers consellers.
Però tenir una crisi de governança el març de 2023, és encara pitjor, si cap. Tot el sector financer està en el punt de mira després dels esdeveniments de les últimes setmanes, les fallides de diversos bancs als Estats Units i rescat de Credit Suisse a Suïssa, que a més han tingut el seu corresponent sotrac en borsa per a tota la banca, també per a Unicaja.
L'entitat andalusa tampoc no té del seu costat els treballadors, que porten mobilitzant-se per diferents motius des de fa més d'un any. Primer per l'ERO, després pels salaris i ara per la implantació d'un model d'oficines, de manera unilateral. Això ha portat els sindicats a organitzar noves protestes al carrer aquest mateix dijous davant la seu central del banc a Màlaga, coincidint amb la celebració de la Junta d'accionistes.