El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha posat punt final al llarg litigi entre Google i Brussel·les en ratificar la sanció d'aproximadament 4.000 milions d'euros imposada al gegant tecnològic per abús de posició dominant al mercat dels sistemes operatius mòbils. L'alt tribunal ha desestimat el recurs de cassació presentat per l'empresa nord-americana contra la sentència del Tribunal General de la UE del 2022, que ja havia validat la infracció, però havia rebaixat l'import original de la multa.
La decisió, que es va fer pública aquest dijous, suposa un cop significatiu per a la companyia i confirma la tesi de Brussel·les sobre les pràctiques anticompetitives de Google. La sanció, que continua sent una de les més elevades de la història en matèria de competència a la Unió Europea, es remunta a l'any 2018, quan la Comissió Europea va multar Google amb 4.343 milions d'euros. L'executiu comunitari considerava que la companyia havia imposat restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android i als operadors de telefonia, obligant-los a instal·lar el seu cercador i el navegador Chrome com a condició per a poder accedir a la botiga d'aplicacions PlayStore. La decisió del TJUE confirma que aquestes pràctiques eren contràries al dret de la competència.
En la sentència del 2022, el Tribunal General va anul·lar una part de la decisió de la Comissió Europea, concretament la relativa als acords de repartiment d'ingressos entre Google i els fabricants de dispositius mòbils. Aquesta anul·lació parcial va reduir l'import de la multa a 4.125 milions d'euros, dels quals 1.520 milions recauen sobre Alphabet, la matriu del gegant tecnològic, en concepte de responsabilitat solidària.
La reducció, però, no ha afectat el fons de la qüestió: el TJUE considera que les pràctiques de Google eren contràries al dret de la competència. El tribunal ha considerat que la decisió del Tribunal General estava fonamentada de manera suficient i que s'havien respectat els principis processals de la companyia. Segons els jutges, en els mercats digitals no és necessari demostrar que les pràctiques de l'empresa dominant poden expulsar competidors "igual d'eficients", sinó que n'hi ha prou amb acreditar que restringeixen la competència i enforteixen les barreres d'entrada. Aquesta interpretació reforça la doctrina comunitària en matèria de competència en l'àmbit digital.
L'impacte de la decisió sobre el sector tecnològic
La ratificació de la multa de 4.125 milions d'euros suposa un precedent important per a la regulació dels mercats digitals a la Unió Europea. El cas de Google ha estat un dels més emblemàtics en la lluita de Brussel·les contra les pràctiques monopolístiques de les grans empreses tecnològiques, i la decisió del TJUE consolida la línia jurisprudencial iniciada en la dècada passada. La sentència arriba en un moment en què les autoritats comunitàries estan desplegant noves eines per a controlar el poder de les plataformes digitals, com la Llei de Mercats Digitals.
La sanció, tot i ser una de les més elevades de la història, no suposa un cop mortal per a Google, que continua sent una de les empreses més rendibles del món. La companyia haurà de pagar la multa i assumir el cost de les pràctiques que han estat declarades il·legals, però la decisió del TJUE no obliga a modificar el seu model de negoci, atès que les restriccions imposades a Android ja van ser eliminades fa anys. La sentència, per tant, té un valor més simbòlic que pràctic, però reforça el missatge que Brussel·les no tolerarà pràctiques que distorsionin la competència en el mercat digital.
Un dels elements que el Tribunal General va destacar en la seva sentència del 2022 va ser el pes predominant d'Android al mercat europeu de sistemes operatius mòbils. Segons les dades aportades per la Comissió Europea, el 80% dels telèfons intel·ligents utilitzats a Europa el 2018 funcionaven amb el sistema operatiu de Google. Aquesta posició de domini, combinada amb les restriccions contractuals imposades als fabricants, va permetre a Google consolidar la seva posició en el mercat de la cerca general i dels navegadors web.
La decisió del TJUE confirma que Google va abusar d'aquesta posició de domini per a imposar les seves condicions als fabricants, limitant la capacitat d'elecció dels consumidors i restringint l'entrada de competidors. La sentència, que posa fi a un litigi que s'ha allargat durant gairebé una dècada, és una victòria per a la Comissió Europea i per als defensors d'una competència més equitativa en el mercat digital. La decisió del tribunal no afecta la continuïtat operativa de Google, però estableix un precedent important per a futurs casos de pràctiques anticompetitives en l'àmbit de la tecnologia.