En la cloenda del XIV Fòrum FemCAT, el seu president, Tatxo Benet, ha fet una crida a empresaris i institucions a prendre decisions per definir la Catalunya que es vol en l’horitzó del 2044. Ha advertit que “no decidir també és decidir”, si bé en negatiu. Ha reivindicat el coratge, la capacitat d’assumir riscos i la necessitat de consensuar objectius a llarg termini.
La jornada, celebrada al Palau de la Música amb el lema Compromís, complicitat, coratge, Catalunya, ha aplegat prop de 500 persones. Entre els assistents hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa –que ha parlat en inauguració–, però també alguns dels seus antecessors –José Montilla, Artur Mas i Quim Torra–, a més del president del Parlament, Josep Rull –encarregat de la cloenda–, consellers, diputats o la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà.
En les conclusions de la jornada, Benet ha recuperat una de les idees centrals de la intervenció inaugural de l’exprimera ministra finlandesa Sanna Marin: el paper dels valors i la determinació en el desenvolupament dels països petits. Segons Benet, Catalunya i Finlàndia comparteixen característiques que els poden permetre tirar endavant, però, “a diferència de Finlàndia, aquí tenim decisions pendents que hem d’abordar. No decidir també és decidir”, ha assenyalat.
De les altres personalitats que han intervingut, Benet ha destacat una reflexió de Jaume Sanpere,CEO de Sateliot, sobre les diferències entre els inversors nord-americans i els europeus: “Als Estats Units, els inversors tenen la visió que no es poden perdre la pròxima gran companyia. En canvi, a Europa, la visió és que no ens podem equivocar mai i, per tant, no es prenen riscos”.
Un altre dels protagonistes de la jornada ha estat el filòsof basc Daniel Innerarity, que ha desmuntat les visions catastrofistes i el pessimisme europeu sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial.
La reflexió de Benet sobre la capacitat de prendre decisions s’ha estès a la planificació estratègica. Ha proposat fixar quin país vol ser Catalunya d’aquí a 18 anys, el 2044, i començar a treballar-hi immediatament: “Hem de decidir quin país volem d’aquí a 18 anys, a quin lloc volem arribar, i començar demà, no el 2043”.
Infraestructures i fiscalitat
En la inauguració del fòrum, Benet ha denunciat el dèficit d’inversió en infraestructures i el tracte fiscal que rep Catalunya. Ha qualificar de «vergonyós» i «intolerable» el sistema fiscal i ha lamentat que aquesta situació s’arrossegui des de fa dècades.
També ha acusat l’Estat de “maltractament” sobre el servei de Rodalies per la manca d’execució de les inversions pressupostades. A més, ha denunciat la manca de transport públic fora de l’àrea metropolitana de Barcelona i ha criticat les prioritats inversores en mobilitat, en contrast amb els més de 200 milions d’euros destinats a connectar el tramvia per la Diagonal. També va assenyalar les mancances de l’AP-7, la sanitat i l’ensenyament, tot reclamant una visió territorial més equilibrada.