El Tribunal Supremo ha reconegut el dret de les comercialitzadores d'electricitat a ser indemnitzades pels costos de gestió que deriven de l'aplicació del bo social elèctric, més els interessos. En una sentència datada el passat 25 de febrer a la qual ha tingut accés Efe, el Supremo considera improcedent anul·lar per aquest motiu l'ordre ministerial que regula aquest mecanisme. L'Alt Tribunal rebutja, doncs, el recurs de la Abogacía del Estado contra una sentència d'octubre de 2023 de la Audiència Nacional, i estima en part el recurs de diverses societats d'Iberdrola.
El 2022, el Suprem va declarar inaplicable el règim de finançament del bo social elèctric i va anul·lar diversos articles del reial decret del 2017 que regulava aquesta figura en considerar que mancava de "justificació objectiva i raonable" i provocava un "tracte discriminatori". En concret, declarava "la inaplicabilitat del règim de finançament del bo social i del règim de cofinançament amb les Administracions Públiques d'aquells subministraments a consumidors que tinguin la condició de vulnerables severs acollits a tarifes d'últim recurs i que estiguin en risc d'exclusió social", establerts en la Llei 24/2016 del Sector Elèctric, i en el Reial decret llei 7/2016.
L'Audiència Nacional, en resposta a un recurs d'Iberdrola, va declarar no vàlida dita ordre perquè no reconeixia en el PVPC -Preu Voluntari per al Petit Consumidor, o sigui, la tarifa elèctrica regulada pel govern espanyol- l'import dels costos de gestió als quals van haver de fer front les empreses, i va reconèixer el seu dret a ser indemnitzades.
El bo social elèctric és una de les principals eines del govern espanyol per protegir de l'encariment de l'energia els consumidors vulnerables, aquells que compleixen certs requisits de renda (normalment fins a 1,5 vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples ajustat pel nombre de membres de la llar).
En la seva sentència, en la qual s'ha reconegut el dret de les comercialitzadores a ser indemnitzades, indica ara el Suprem, "no implicava de cap manera que això hagués de regular-se en l'ordre ministerial corresponent", que no és "el vehicle normatiu en el qual hagués d'instrumentar-se tal aspecte".
En diverses sentències, el Suprem va concloure que alguns articles de l'ordre ministerial eren contraris a la normativa europea, ja que feien recaure només sobre les empreses les obligacions de finançament del bo social i de cofinançament del subministrament dels consumidors vulnerables.
Aquesta discrepància amb el Dret de la Unió va quedar acotada al citat mecanisme de finançament, "sense que tal pronunciament abastés la mateixa consistència del bo social, és a dir, la relativa al descompte en el preu de l'electricitat", assenyala el Suprem. Per tant, pretendre que l'ordre hagi de ser anul·lada és contrari a dret, ja que els preceptes que desenvolupava no estaven afectats per aquesta nul·litat, conclouen els magistrats.