Santander ha pujat l'interès que paga pels dipòsits i ha millorat les condicions de tots els seus productes d'estalvi al Regne Unit. L'Autoritat de Conducta Financera (FCA, per les seves sigles en anglès) va citar l'entitat fa només uns dies per exigir-li que fes aquestes millores després de dos anys de pujades de tipus d'interès. No va ser una cosa aïllada, el regulador britànic s'ha reunit aquest mes de juliol amb els bancs més grans del país per esbroncar-los pel mateix. Abans, la Comissió del Tresor del Parlament britànic havia demanat explicacions a tot el sector, inclòs TSB, la filial de Sabadell.
En aquestes reunions, la FCA va demanar de manera clara als bancs i companyies d'assegurances que fossin més competitius i, que abans que acabés el mes de juliol comuniquessin totes les millores que havien fet. Però Santander no ha volgut esperar i "després d'una revisió exhaustiva dels seus productes", aquest mateix dilluns les va posar en marxa, "complint així els principis del Consumer Duty", segons informa l'entitat en un comunicat.
El Consumer Duty és el compromís que ha adquirit el sector financer amb la FCA per millorar els seus productes i informar els clients d'ells. La filial britànica de Santander ha pujat, per exemple, l'interès dels seus comptes estalvi entre un 0,15% i un 0,5%, de manera l'interès més baix que ofereix és ara del 2,5%. El banc ha optat també per retirar de la venda alguns productes i canviar el nom d'altres per simplificar la seva oferta.
Així mateix, Santander UK també ofereix ara dipòsits a termini fix pels quals paga un interès superior al 4%. Al Regne Unit, els tipus d'interès ja han assolit el 5% després de la pujada del 0,5% del mes de juny passat, però fins ara, són pocs els bancs que han traslladat aquestes pujades a l'oferta d'estalvi, cosa que sí que han fet amb les hipoteques.
Per aquesta raó, la Comissió del Tresor del Parlament britànic va demanar explicacions a Santander UK i a TSB de Sabadell, a més de Nationwide i Virgin Money a finals de maig, sobre per què no estaven pagant pels estalvis als seus clients a través de comptes o dipòsits, com va avançar ON ECONOMIA. L'esmentada Comissió, composta per membres de diferents partits polítics, va enviar una carta a aquests quatre bancs demanant-los que augmentessin la remuneració dels seus comptes, la qual consideraven "una misèria".
En un comunicat, la presidenta del Comitè del Tresor, Harriett Baldwin, recordava als bancs que les pujades de tipus han impulsat els seus ingressos i marges, i que fins i tot els han portat a obtenir "guanys extraordinaris" per la qual cosa haurien de fer un gir a la seva política comercial. "Els resultats mostren que els bancs més grans del Regne Unit estan obtenint guanys rècord gràcies als seus estalviadors. En un entorn de tipus d'interès elevats, i amb possibles pujades addicionals per part del Banc d'Anglaterra, els bancs han de fer més per fomentar l'estalvi", comentava.
Malgrat l'advertència no hi va haver activitat, de manera que va ser la FCA qui va haver de fer un pas més i començar la ronda de reunions abans esmentada, on va incloure Santander, un dels bancs més grans del país amb 14 milions de clients. Quan van finalitzar aquestes trobades, la màxima autoritat financera del Regne Unit va enviar un comunicat. "Volem veure un mercat competitiu amb productes bancaris de valor just, i amb bancs que ajudin els consumidors a accedir-hi".
I va ser en aquest context on parts es van citar a revisar a finals del mes de juliol els avanços realitzats durant aquest mes amb els productes per remunerar l'estalvi, ja que els mateixos bancs "van reconèixer que necessitaven fer més per ajudar als seus clients a accedir a les millors tarifes". Per la seva part, el Tresor britànic va demanar a la banca i al regulador que va informar de les millores que s'estaven fent. I aquest mateix dimarts, alguns dels bancs més grans del Regne Unit, com Barclays, HSBC o Lloyds, juntament amb l'Autoritat de Conducta Financera, van anar al Parlament britànic per explicar els avanços i els compromisos adquirits, segons informen diversos mitjans britànics.
El problema es repeteix a Espanya
A Espanya també hi comença a haver moviment en aquest sentit. Després de mesos de crítiques per part de la ciutadania, de les associacions de consumidors i fins i tot de l'organisme que s'encarrega d'estudiar si hi ha mancada de competència entre entitats (la CNMC), el govern espanyol va decidir iniciar una investigació sobre per què els bancs no estan pagant pels dipòsits.
La ministra d'Economia, Nadia Calviño, va anunciar recentment que havia demanat a la CNMC, previ acord amb el banc d'Espanya, que estudiés aquesta falta de competència i els motius que han pogut portar a les entitats a això, doncs aquí els tipus d'interès ja assoleixen el 4% després de vuit pujades en només un any, i cap gran banc ha llançat dipòsits, tan sols algun compte remunerat.