Emili Rousaud Parés va abandonar una prometedora carrera en el món de la consultoria per emprendre –o sigui, per arriscar-se– en el sector energètic. El 1999 va fundar Factor Energia, la primera comercialitzadora independent d'electricitat i gas que va operar al mercat energètic espanyol quan aquest es va liberalitzar. Continua com a CEO de la companyia, però també és vicepresident de Pimec i de la seva fundació, a més de membre del ple de la Cambra de Comerç i del consell general de Fira de Barcelona. A sobre, ha estat vicepresident del FC Barcelona mentre el seu cosí Adolf Rousaud Viñas era vicepresident del RCD Espanyol. Aquesta nissaga ha donat metges i advocats, però també empresaris que han destacat en els camps de la moda, l’automoció o l’energia.

Aquesta nissaga comença amb Lucien Rousaud (1862-1913), nascut a Rivesaltes (Rosselló), a la Catalunya Nord, que de jove es va establir a Barcelona, concretament al barri de Gràcia. Tota la seva vida es va dedicar al comerç, també pel nord d’Àfrica, on va morir sobtadament en un viatge de negocis quan es trobava a la ciutat marroquina de Mazagan (ara més coneguda per Al-Djadida).

Dels seus fills, la segona generació, destaca Montserrat Rousaud Almar, fundadora de les botigues Nelly, de moda per a nenes i adolescents. En una conversa amb ON ECONOMIA, Emili Rousaud relata que la seva tieta àvia va ser una “empresària d’èxit en una època difícil, que va sostenir tota la família”. En la dècada dels quaranta, va crear un taller de confecció i va obrir botigues –a la barcelonina Via Laietana i al madrileny carrer Serrano– amb la marca Nelly. Fins i tot, l’esposa del dictador, Carmen Polo, hi anava a comprar en els seus viatges a Barcelona, alguna vegada acompanyada per la seva única filla, Carmencita. Emili Rousaud aclareix que els Rousaud no eren adeptes al règim, però tenien la botiga referent en la moda de les nenes de famílies benestants.

Montserrat Rousaud viatjava a París per veure les últimes tendències de moda fins que, en la dècada dels setanta, va tancar Nelly per l’edat i per la irrupció del prêt-à-porter. Part de la producció del taller de Barcelona es transportava a Madrid. També va invertir en immobles. De fet, va donar feina a les seves dues germanes –totes solteres– i al seu germà –l’avi d’Emili Rousaud–, que feia de representant de l’empresa familiar.

L’avi, que s’anomenava Lucien, igual que el besavi, va tenir cinc fills, que són la tercera generació: Emili (branca Rousaud Parés), Joaquim (branca Rousaud Viñas), Lucien (que es va dedicar al peritatge mercantil), Albert (uròleg) i Ferran (nefròleg).

En la tercera generació, el pare d’Emili Rousaud, que s’anomenava igual que ell, era un enginyer industrial que va fer carrera companyia francesa Cibie, dedicada a la fabricació de fars d’automòbil i que es va acabar integrant a l’actual Valeo. En paral·lel, en companyia d’un altre enginyer suec i d’uns socis, va ser cofundador de l’empresa Relmatic, amb seu a Barcelona, que va patentar i fabricar cinturons de seguretat en la dècada dels setanta. Aleshores, encara no eren obligatoris, però van ser un èxit. Van posar en el mercat un cinturó amb un mecanisme que permetia que s'estengués i es recollís en el moment de cordar-lo, però que es bloquejava amb estrebades brusques, com fan els actuals, si bé aquest no va ser el sistema que van acabar implantant les grans automobilístiques. I això va provocar que la companyia acabés tancant, però sempre es va mantenir en la indústria auxiliar de l’automoció com a directiu fins que es va jubilar. En cert moment, Cibie li va proposar ocupar un alt càrrec a la matriu francesa: va viatjar uns dies París per apamar la nova feina, però al final va preferir quedar-se a Barcelona. “Va prioritzar la família a la professió”, diu el seu fill.

En aquesta família també hi ha nombrosos metges, tant per la banda paterna com per la materna, en la qual destaca Joan Parés Vilahur (Figueres, 1908- Barcelona,1986), metge radiòleg, que va fer carrera en la medicina durant el franquisme malgrat el seu tarannà republicà i catalanista. Va fundar un centre mèdic a la Diagonal en companyia del doctor Josep Maria Vilaseca Sabater (Calonge, 1905- Barcelona,1994). Eren amics i empordanesos de naixement.

Barça i Espanyol

Una curiositat d’aquesta família és que ha donat dos vicepresidents de grans clubs de futbol: Emili Rousaud Parés, que ho va ser del Barça (membre de la junta directiva de 2015 a 2020, amb els últims mesos de vicepresident fins que va trencar amb Josep Maria Bartomeu) i Adolf Rousaud Viñas, que ho va ser de l’Espanyol.

Aquest últim advocat, que està al capdavant del despatx  Rousaud Costas Duran, va assessorar l’empresari d’origen xinès Chen Yansheng, propietari de Rastar Group, en la compra de la participació majoritària del RCD Espanyol. Chen Yansheng va incorporar-lo al consell d’administració, primer com a vocal (2016-2017) i després com a vicepresident (2017-2018). En realitat, Adolf Rousaud va seguir fent de consultor de l’inversor xinès fins que, l’any passat, es va vendre la seva participació al nord-americà Alan Pace, una operació que també va assessorar. Per tant, els dos cosins Rousaud van estar simultàniament a les juntes de dos clubs de futbol irreconciliables, si bé ells sempre han mantingut una relació més que familiar. Adolf Rousaud també és l’assessor legal de Factor Energia.

Dels seus anys a la junta del Barça, Emili Rousaud diu que va tenir l’oportunitat de comprovar “l’impacte mundial” del club. Recorda que el mateix Artur Mas va dir que era un “gran aparador” de Catalunya al món, fins al punt de comparar el relleu del president del Barça i el de la Generalitat. Emili encara continua acudint els dies de partit a l’estadi.

I sobre la seva carrera professional, recorda que després de llicenciar-se a Esade va començar en el món de la consultoria, abans dels 30 anys ja era director financer, i que va ser temptat per anar-se’n de directiu de Mckinsey a Buenos Aires. “Estava en una multinacional i molt ben retribuït”, però es va llançar a l’aventura d’emprendre amb Factor Energia. Això va suposar “abaixar-se el sou en el temps de l’España va bien”, quan diu que alguns dels seus excompanys d’Esade “no m’haurien convidat ni a un cafè”. Però Factor Energia es va fer un lloc en el mercat elèctric. Constata que “l’èxit o el fracàs s’ha de mirar amb una perspectiva temporal”.

De la nissaga empresarial a la qual pertany, recalca que va néixer de “l’empenta de la tia àvia i del meu pare, un empresari resilient, que tenia un somriure encara que les coses no anessin bé”.