Quan només fa quinze dies que es van associar juntes en una nova patronal espanyola del tèxtil integrada per grans multinacionals del sector, Primark i H&M han demostrat un cop més aquest dimarts que es troben en situacions contraposades. La primera, de matriu irlandesa, ha anunciat una inversió de 100 milions d’euros i la creació de 1.000 nous llocs de feina a Espanya. El mateix dia, H&M, sueca, ha anunciat que acomiadarà 1.500 treballadors, d'una plantilla total de 100.000 treballadors arreu del món, enmig d’una estratègia de reducció de costos amb la qual preveu estalviar 185 milions d'euros anualment i que es veuran reflectides a partir de la segona meitat de l'any vinent.
Els acomiadaments van agafar els treballadors d'H&M de Catalunya enmig d'una assemblea per debatre mesures de pressió contra l'empresa per l'augment de la càrrega de treball donat que no es cobreixen les baixes mèdiques, baixes voluntàries i excedències. Contemplen fer coincidir aturades parcials o una vaga amb el període de rebaixes de l'hivern. "No se'ns ha comunicat res dels acomiadaments, per tant no sabem si ens afecten. Però la comissió de seguiment de l'últim ERO acaba el maig de l'any vinent i no ens estranyaria que en vulguin fer un de nou. Ara bé, en el context de recuperació econòmica amb el que estan, no els seria tan fàcil justificar-ho com l'anterior, enmig de la pandèmia", expliquen a ON ECONOMIA des de la secció sindical de Comissions Obreres d'H&M Catalunya.
Fonts sindicals d'Inditex alerten de la seva “inquietud” pel fet que H&M, en la seva situació actual formi part de la nova patronal. "No sé si estan en condicions de negociar com altres empreses en aquesta situació", reconeixen. L'empresa va guanyar un 30% menys de beneficis durant els primers nou mesos de 2022 i es troba prenent mesures de contenció davant la inflació i els ecos de recessió global, a diferència d'altres actors com Uniqlo, Inditex o Primark. La patronal ha de servir per desencallar la negociació col·lectiva, segons han reconegut les mateixes fonts sindicals i també d’altres properes a empreses que hi formaran part a ON ECONOMIA. Elements com la renegociació de les condicions de les baixes laborals bloquegen els avenços dels convenis.
La patronal es dirà Asociación Retail Textil Española (ARTE) i a més d’H&M i Primark la formaran Inditex i les seves diferents botigues, així com Uniqlo, JD Sports i SPrinter. “Les situacions de les grans empreses, pel que fa a la integració de botigues físiques i digital, per exemple, no té res a veure amb les petites i per això es crea aquesta nova patronal”, defensa una font propera a la nova patronal. Des dels sindicats creuen que les petites tèxtils, “amb pressupostos més ajustats”, tendeixen a bloquejar l’avenç dels convenis del sector, la majoria d’ells amb negociacions congelades.
Sense notícies de la nova patronal
La nova patronal es va registrar al Boletín Oficial del Estado (BOE) el passat 14 de novembre, a petició de Martín Godino Reyes, soci director de Sagardoy, bufet d’advocats que representa la patronal. Des del despatx, especialitzat en negociació col·lectiva i contactat per ON ECONOMIA, prefereixen no donar detalls d’ARTE fins que no tingui portaveu, situació que es donarà “en les pròximes setmanes”, segons han apuntat.
Per ara, doncs, tot és misteri entorn de la nova patronal, que fa quinze dies que existeix sense rostres, portaveu ni comunicació oficial sobre les seves intencions. La principal assenyalada per la nova creació és la patronal referent del sector, ACOTEX, a qui l’anunci ha agafat de sorpresa. “L’objectiu de la nova patronal no el sabem perquè no ens han informat”, ha dit el president d’ACOTEX, Eduardo Zamácola, que és la referent del sector, integrada a la CEOE.
Moltes d’aquestes grans empreses seguiran a ACOTEX, tanmateix, tot i que aquesta queda assenyalada com un alentidor de les negociacions. Zamácola, però, assegura que la seva patronal “des de fa temps està per la tasca d’impulsar la negociació col·lectiva de convenis”. “No hi ha cap problema que existeixi una altra patronal, és bo pel sector que les empreses s’uneixin per defensar els seus interessos”, ha afegit Zamácola.
La indústria tèxtil es troba en un moment complicat i de transició. El 56% dels directius de la indústria espren que les condicions empitjorin en 2023, de la mà de la crisi, la inflació i una possible recessió, segons un nou estudi de The State of Fashion 2023 presetnada per The Business of Fashion McKinsey & Company. El 85% dels directius preveu que la inflació serà un repte l'any que ve i el 58% es mostra convençut que la crisi energètica seguirà afeblint el mercat.
Les vendes, segons el baròmetre ACOTEX, mostren millores del sector a Espanya respecte als números de l’any passat, però cauen mes rere mes i la comparativa és respecte a un any, el 2021, que va tancar amb una caiguda del 13% de les vendes respecte a 2020. L’endarreriment de l’arribada del fred va refredar el mercat de la nova temporada. I des del punt de vista de llocs de treball, la transició al comerç digital i a la venda automatitzada fa témer més retallades, tot i que les que ha anunciat H&M estan vinculades a la complicada situació de l’empresa.
Inditex, pendent de resultats
Pel que fa a Inditex, fonts del sector coneixedores de la situació apunten al fet que no hi haurà grans acomiadaments ni tancaments imminents, però els resultats dels primers nou mesos, que donaran a conèixer el pròxim 14 de desembre, marcaran el rumb de l’empresa. L’any 2020, després del pitjor moment de la pandèmia, Inditex va encetar un tancament de 1.000 botigues a tot el món, 300 d’elles a Espanya, que va resoldre amb els seus treballadors recol·locant-los o bé pagant indemnitzacions als qui van decidir marxar. Lefties, la botiga de més baix cost d'Inditex, és una de les apostes més en forma i fa poc va obrir una botiga de 4.000 metres quadrats al carrer Montera de Madrid.
Primark, per la seva part, que competeix amb Lefties, representa la cara més festiva del sector i de la nova patronal, tot i que no compta amb comerç electrònic i ha deixat clar que no el pensa implementar. Els seus últims resultats a Espanya, presentats el passat mes de maig i corresponents al tancament de l’any fiscal 2021, van suposar un benefici net de 70 milions d’euros nets a Espanya, un 45% més que l’any anterior.