Pagar una assegurança de defunció durant anys no surt a compte, segons la OCU, ja que pot suposar que, en el moment de la mort, l'usuari haurà destinat al seu enterrament prop del triple del que costen de mitjana aquests serveis a Espanya.

Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe publicat aquest dilluns per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que desaconsella contractar el producte, enormement popular en el mercat espanyol, amb una penetració de gairebé la meitat de la població, uns 22 milions d'assegurats.

En contractar una assegurança de defunció, el client comença a pagar certa quantitat de diners de forma mensual o anual per garantir una suma amb la qual la companyia d'assegurances es farà càrrec de totes les gestions i les despeses relacionades amb la mort del client.

Però, a vegades, depenent de l'edat de l'assegurat i de la seva esperança de vida, l'import finalment abonat acaba sobrepassant amb escreix el cost real del servei, explica la OCU.

També aconsella revisar altres pòlisses que es puguin tenir contractades, per si cobreixen assistència sanitària a l'estranger o trasllats al país d'origen, o bé reservar uns diners al banc per pagar les despeses del sepeli o contractar una assegurança de vida.

La OCU també demana que els contractes de defuncions s'incloguin en el Registre de Contractes d'Assegurances de vida perquè els familiars dels morts comprovin si aquests disposaven de cobertura.

Segons l'últim informe de la patronal del sector assegurador, Unespa, les províncies espanyoles on aquest servei té més presència són Cadis, Àvila, Badajoz i Ciudad Real, amb set de cada deu sepelis assegurats, mentre que Osca, les Balears i Terol són les àrees amb menys assegurances d'aquest tipus contractades.

L'assegurança de defunció destaca per ser un producte de caràcter familiar, ja que la mateixa pòlissa sol donar cobertura a diverses generacions d'una mateixa família, explica Unespa.

La meitat de les persones de més de 50 anys té una assegurança de defunció a Espanya i, en edats més avançades, són gairebé el 60%, però, a més, un terç dels adolescents i el 40% dels joves que estan en la vintena disposen d'aquesta protecció, afegeixen.